Corsega
Region de Corsega | |||
---|---|---|---|
| |||
Localizacion | |||
![]() | |||
Geografia umana | |||
Informacions | |||
Prefectura | Aiacciu | ||
Còde INSEE | 94 | ||
Populacion - Sens comptes dobles - Totala - Densitat |
343 701 ab. 348 760 ab. (2020) 39,6 ab./km² | ||
Superfícia | 8 680 km² | ||
Arrondiments | 5 | ||
Cantons | 52 | ||
Comunas | 360 | ||
President del conselh executiu |
Gilles Simeoni | ||
President de l’amassada |
Jean-Guy Talamoni | ||
Prefècte de region | |||
Sit web | http://www.corse.fr | ||
Departaments | |||
Nauta Corsega (2B)
| |||
Identificants | |||
|
Corsega (var. Còrsega en niçard e en cisalpenc)[1] o Còrsa (Corso en grafia mistralenca[2]; en còrs: Corsica; en francés: Corse) es una illa de la Mediterranèa Occidentala e del sud d'Euròpa. A passat temps un país, ara politicament ligada amb Gènoa puèi amb França, se revoltèt durant lo sègle XVII e foguèt lo primièr estat a establir una constitucion (1755).
Es administrada per França e n'es una collectivitat territoriala unenca assimilada a una region.
Lo capluòc es Aiacciu.
Lo gentilici es còrs -a o còrse -a[3].
Departament unenc dempuèi la creacion dels departaments en 1790, Corsega es devesida en dos en 1975 amb la creacion dels departaments de Nauta Corsega e de Corsega del Sud. La region Corsega foguèt creada en 1982 (coma collectivitat) e aquesiguèt en 1991, en seguida de las revendicacions localas, un estatut de collectivitat territoriala d'estatut particular e nomenada « collectivitat territoriala de Corsega ». Enfin dempuèi lo 1èr de genièr de 2018, en applicacion de la novèla organizacion territoriala francesa del 7 d'agost de 2015, Corsega es venguda una collectivitat d'estatut particuliar dins lo sens de l’article 72 de la Constitucion, de tipe collectivitat territoriala unica, nomenada « collectivitat de Corsega », en luòc e plaça de la collectivitat territoriala de Corsega e dels departaments de Corsega del Sud e de Nauta Còrsega. Las circonscripcions administrativas departamentalas de Corsega del Sud e de Nauta Corsega, demòran incambiadas, amb las prefecturas respectivament a Ajaccio e Bastia.
Istòria[modificar | modificar la font]
Corsega foguèt restacada durant près de quatre sègles de la Republica de Gènoa abans de se declarar independenta lo 30 de genièr de 1735. En 1755 adoptèt la primièra constitucion democratica de l'istòria modèrna en donant pel primièr còp lo dreit de vòt a las femnas. Lo 15 de mai de 1768, per lo Tractat de Versalhas, la Republica de Gènoa cediguèt Corsega a França, contra son grat perque se considerava coma independenta. Foguèt conquistada militarament per lo Reialme de França a la batalha de Ponte-Novo, lo 9 de mai de 1769.
Geografia[modificar | modificar la font]
L'illa es situada en mar Mediterranèa. Alongada dins lo sens nòrd-sud, se troba alunhada de 160 km de la còsta provençala (França), a 82 km de la còsta toscana (Itàlia) e a sonque 12 km al nòrd de Sardenha, la granda illa sòrre. Es devesida en dos departaments: la Corsega del Sud e la Nauta Corsega.
Apertenent a la region geografica italiana, Corsega se situa amb Sardenha sus una microplaca continentala. Es durant l'Oligo-Miocèn (al mitan del Cenozoïc entre aperaquí 22 a 25 milions d'anadas) que lo blòt corso-sard e la lanièra continentala s'escartan progressivament del blòt iberic, dobrissent darrièr lo bacin provençal, la mar d'Alboran, lo bacin algerian e la mar Tirrèna[4]. La dinamica cessa amb lo blocatge de l'arc contre los domènis extèrnes, apulian e african"[5],[6].
Economia[modificar | modificar la font]
Cultura[modificar | modificar la font]
Lenga[modificar | modificar la font]
Vejatz article detalhat: còrs.
Cants e polifonias[modificar | modificar la font]
- Antoine Ciosi
- Barbara Furtuna
- Canta U Populu Corsu
- I Chjami Aghjalesi
- A Filetta
- L'Arcusgi
- Felì
- Petru Guelfucci
- I Mantini
- I Muvrini
- Jean-Paul Poletti
- Jean-Paul Poletti e lo Còr dels òmes de Sartèna
- Regina et Bruno
- Tino Rossi
- Soledonna
- Surghjenti
- Zamballarana
- Alte Voce
- I Cantelli
- I Voci di A Gravona
Escrivans de lenga còrsa[modificar | modificar la font]
- Ugo Peretti
- Paulu Matteu Della Foata
- Anton Liunardu Massiani
- Santu Casanova
- Sebastianu Dalzeto
- Anton' Francescu Filippini
- Petru Rocca
- Marco Angeli
- Rinatu Coti
- Ghjacumu Fusina
- Ghjacumu Thiers
- Ghjacumu Biancarelli
- Marcu Biancarelli
- Paulu Desanti
- Ghjuvan Luigi Moracchini
- Alain Di Meglio
- Ghjuvan Maria Comiti
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ https://clo-occitan.com/wp-content/uploads/2021/08/CLO-preconizacions-2007.pdf
- ↑ https://tdf.locongres.org/files/assets/common/page-substrates/page0593.jpg
- ↑ http://toscanoreinat.chez-alice.fr/DICO_AK.pdf
- ↑ Cartes tirées de Durand, B., L. Jolivet, F. Horváth, and M. Séranne, The Mediterranean Basins : Tertiary extension within the Alpine Orogen, vol. Special Publication 156, The Geological Society, London, 1999.
- ↑ Géologie de la mer Méditerranée: origine des bassins, sur le site paleopolis.rediris.es.
- ↑ Ouverture de la Méditerranée occidentale, sur le site pedagogie.ac-montpellier.fr.