Vejatz lo contengut

Cisalpenc (sosdialècte)

Aqueste article es redigit en vivaroalpenc.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Cisalpenc)

Pels articles omonims, vejatz cisalpenc (omonimia).

L'occitan alpin oriental, cisalpenc[1] (var. cisaupenc) o alpenc oriental[2] (var. aupenc oriental, aupenc orientau), es una varietat dal dialecte vivaroalpenc que se parla dins las Valadas Occitanas.

Caracteristicas

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo cisalpenc se caracterista principalament per la cabussaa de las dentalas intervocalicas simplas latinas e la patalizacion en cha e ja dals ca e ga. Ten un sistèma d'articles definits pròpris que se demarca de la resta dal vivaroalpenc: al singular s'utiliza lo en luòc de le, al plural lhi.

La pronóncia dal cisalpenc se pòt considerar coma fòrça conservatritz amb lo mantenement de la -r finala dins lhi vèrbs –cas unic dins l'espaci occitan–, la -m finala dins lhi noms [ɱp] e la distincion clara entre las vocalas. Tanpauc existisson dos blòcs distincts: lo cisalpenc meridional que realiza la -a finala [a] coma dins la màger part dal vivaroalpenc; e lo cisalpenc septentrional que neutraliza la -a atona finala al plural en [as], al singular [ɑ / o̞].

  • En cisalpenc septentrional, se distinguís lhi sons [ɔ] de ròsa e [ɑ] de vacha.
  • Dins divèrsas varietats, la terminacion finala -as representa [es].
  • En posicion finala, p e b representan [p].
Vocalas anterioras quasianterioras centralas quasiposterioras posterioras
Obertura non arredondia arredondia non arredondia arredondia non arredondia non definia non arredondia non arredondia arredondia non arredondia arredondia
barraa /i/ /y/ /u/
quasibarraa
semibarraa
mejana /ə/
semioberta /ɛ/ /œ/ /ɔ/
quasioberta
oberta /a/ (ä) (ɑ)
  • Sibille, Jean (2019). «Futur et conditionnel en occitan cisalpin septentrional». A: Le corps au Moyen Âge : anthropologie, histoire, littérature (2e partie). V. CXXIII N°2, p. 421-456. DOI 10.4000/rlr.2334. 
  • Maria Giraldino, Sergio (2022). Grande dizionario della lingua d’oc alpina. 
  • Comission Internacionala per la Normalizacion Linguística de l'Occitan Alpin. «Nòrmas ortogràficas, chausias morfològicas e vocabulari de l'occitan alpin oriental».
  1. (1973) Obradors. V. 1–6. Centre d'Estudis Occitan, Facultat de las letras e sciéncias umanas, p. 62. 
  2. Aghilante, Dario; Bianca, Gianna. Parlar, léser, escriure en occitan alpenc oriental. Turin: Edicions Chambra d'Òc.