Carles Camprós

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Carles Camprós
Naissença30 de junh de 1908, Marselha
Decès3 d'abril de 1994, Gaujac
OccupacionEscrivan, Activista occitan, Professor

Carles Camprós, en francés Charles Camproux (Marselha, barri de la Bèla de Mai, 30 de junh de 1908 – Gaujac, 3 d'abril de 1994[1]) foguèt un important poeta, erudit e teorician politic occitan.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Carles Camprós visquèt una enfància malaisida a Marselha, e acabèt per dintrar a l'orfelinat Dom Bosco a Montpelhièr. Vengut professor, a Mende puèi a Narbona, s'engatgèt dins l'occitanisme politic qu'èra fòrça critic rapòrt a un Felibritge aflaquit. Dins las annadas 1920, tròba de figuras màgers de la novela joinessa occitana (Pau Ricard, Jòrgi Rebol) e fonda mai d'una organizacion de joventut e mai d'una revista que la pus coneguda, Occitania serà dins las annadas 1930 l'organ principal dels occitanistas. Aquel meteis an participèt a la creacion de la Societat d'Estudis Occitans qu'i obrèt sus las questions filologicas e n'aparèt las tèsis lingüisticas, elaboradas per Loís Alibèrt. En 1935 sortis a Narbona Per lo camp occitan que sera font de debat politic per tota una generacion ("una doctrina de l'intranacionalisme a l'internacionalisme, la d'un crestian social, feròtjament antifaissista, proudhonian, espiritualista e umanista" segon Joan Maria Petit). En 1935, formèt lo Partit Federalista Provençal (PFP), que farà campanha a las eleccions pel Front Popular e definirà Provença coma "minoritat nacionala". Mas capitèron sonque de participar a qualques actes protocollaris de la comuna de Marselha.

Pendent la Segonda Guèrra Mondiala venguèt presonièr dels alemands e passèt de meses dins un stalag, ont creèt una Universitat de Camp qu'i donava de conferéncias sus Frederic Mistral, los trobadors, etc. Se n'escapèt mercé a un foncionari alemand legeire d'Occitania. Tornat en Erau, dintrèt dins la luta armada clandestina e a l'encòp es encargat de corses de literatura d'Òc a Montpelhièr.

Après la guèrra, Camprós intervenguèt mai que mai dins lo domeni pedagogic e trabalhèt per far penetrar l'occitan dins l'universitat.

Un omenatge de mantun lingüista al filològ se faguèt en 1978 jol títol Mélanges Camproux, e mai tard son gendre, l'escrivan Joan Maria Petit, escriguèt mantun article e una biografia sus Carles Camprós.

Son òbra[modificar | Modificar lo còdi]

Literatura[modificar | Modificar lo còdi]

Poèmas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Poemas sens poesia - Tolosa - Edi. IEO - 1942 (Reedicion dins Òbra poëtica occitana paregut en 1984)
  • Poëmas de Resistencia - 1943-1944 (Reedicion dins Òbra poëtica occitana paregut en 1984)
  • Bestiari - Tolosa - Edi. IEO - 1947 (Reedicion dins Òbra poëtica occitana paregut en 1984)
  • Òbra poëtica occitana - Tolosa - Edi. IEO - Col. Messatge - 1984

Pròsa[modificar | Modificar lo còdi]

  • Soleu Roge - Albi - Edi. Vent Terral - Col. Paratge - 1984

Estudis mediavals[modificar | Modificar lo còdi]

  • Histoire de la littérature occitane - París - Edi. Payot - 1953
  • Vocabulaire courtois chez P. Cardenal -Annales de l'I.E.O - 1963
  • Le Joy d'Amor des Troubadours - Montpelhièr - Edi. Causse & Castelnau - 1965
  • Présence de Pèire Cardenal - Annales de l'I.E.O - 4ème série – Tome II – n° 5 - 1970
  • Peire Cardenal : Tròces causits - Montpelhièr - CEO (Centre d'estudis occitan) - 1970
  • Histoire de la littérature occitane - París - Edi. Payot - 1971
  • Cardenal et Rutebeuf, poètes satiriques - Montpelhièr - Revue des Langues Romanes - 1971
  • La cançon de la crosada : tròces causits - Montpelhièr - CEO - 1972
  • La mentalité 'spirituelle' chez Pèire Cardenal - Edi. Cahiers de Fanjeaux - P. 287 a 314 - 1975

Politica[modificar | Modificar lo còdi]

  • Per lo camp occitan - Narbona - 1935

Lingüistica[modificar | Modificar lo còdi]

  • Étude syntaxique des parlers gévaudanais - París - Edi. PUF - 1958
  • Essai de géographie linguistique du Gévaudan - París - Edi. PUF - 1962
  • Petit atlas linguistique discursif du Gévaudan - Montpelhièr - Edi CEO - 1978
  • Les langues romanes - París - Edi. PUF - Col. Que sais-je ? - 1979

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. [Revue des Langues Romanes (1994)]