Jòrgi Rebol

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Jòrgi Rebol

Jòrgi Rebol es un poèta d'expression occitana naissut lo 25 de febrier de 1901 a Seteme e que moriguèt lo 19 de junh de 1993 a Marselha.

Jòrgi Rebol fuguèt un dei sòcis fondators dau Calen de Marselha, moviment de reviscòu de la lenga occitana a Marselha d'orientacion sociala que se voliá desseparar dau felibritge, tròp institucionau per esperlongar la tradicion dei trobaires marselhés.

En 1941, Pau Ricard e Jòrgi Rebol sauvèron l'estatua de Frederic Mistral, amenaçada d'èstre fonduda per lei Nazis

Començada en grafiá mistralenca, l'òbra de Rebol s'acabèt en grafiá occitana, ambe l'ajuda e l'influència de Robèrt Lafònt, Jan Mària Carlotti ò Guiu Martin.

Òbra poetica[modificar | Modificar lo còdi]

  • A couar dubert, prefaci d'Antoni Conio, 1928.
  • Calignàni, 1929.
  • Escapolon, prefacia de Carles Camprós, 1930.
  • Sènso relàmbi, Edicions Marsyas, 1932.
  • Terraire noù, Edicions Marsyas, 1937.
  • Petite suite forézienne, 1944.
  • Chausida, prefaci d'Andrée-Paule Lafont, coll. Messatges, IEO, 1963.
  • Cantadissas, 4 Vertats, 1971.
  • Sènsa relàmbi seguit de Terraire noù, nòva edition, coll. Messatges, I.E.O., 1976.
  • Silviana canta, revista OC, Modèl:Numéro.
  • Pròsas geograficas, prefaci de Joan Maria Petit, 51 poèmes, coll. Mirondela, Vent Terral, 1985.
  • Mesclas, prefaci de Jean-Luc Pouliquen, Les Cahiers de Garlaban, 1988.

Òbra musicala[modificar | Modificar lo còdi]

  • Curriculum vitæ, edicions Mont-Jòia, 1984.
  • Jòrgi Rebol - a Trets, un jorn que bofava lo mistral, film d’Henri Moline.

Omenatges[modificar | Modificar lo còdi]

La bibliotèca municipala de Seteme (comuna) s'anomena oficialament Bibliothèque Municipale Jòrgi Reboul.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]