Carnaval de Limós

Lo Carnaval de Limós es un carnaval que se debana a Limós en Lengadòc dins lo departament d'Aude. Dura tres meses, de genièr a març, totas las dimenjadas e la setmana folclorica. Se caracteriza per una alternança de sortidas de bandas de pèiròts unicament sus la plaça principala de la vila. Lo carnaval de Limós es considerat coma lo mai long del mond.

Istoric

De semblenças entre lo Carnaval de Limós e lo culte de Dionisòs en cò dels Grecs o lo culte de las Saturnalas o de las Lupercalas en cò dels Romans menan a pensar que l’istòria del Carnaval jonha la de Limós. Las fèstas palhardas, las bandas, lo comos o china, la thyrse o caravena , pels Grecs, las festivitats popularas, la libertat permesa dins aquela passa en cò dels Romans, tot aquò retipa lo fondament e la practica del Carnaval de Limós.

Segon una tradicion que remonta al sègle XIV, los molinièrs celebravan la remesa de sas redevenças al monastèri de Prolha lo jorn de Dimars gras. Lo carnaval es celebrat a Limós dempuèi 1604. Aquò comença un dimenge matin del mes de genièr per "la partida dels molinièrs" que se celèbra en costum de molinièr: bonet roge, blòda e cauças blancas amb un foet e una biaça de farina. Las personas mascaradas se passejan per la vila en fasent petar lor foet e getant de farina e de dragèas. Dançan de farandolas al son dels aubòis e tambors.

Debanament

Aquell carnaval es fach de danças ritmadas, las fecas, acompanhadas per un quinzenat de musicians jogant d'aires tipics de Limós, anant d'un cafè a l'autre, precedits del grop qu'assegura la jornada. Los musicaires balhan son ritme als masques. Los instruments son diversificats : trompeta, clarigòla, bariton, tira-buta, bassa, tambora, caissa clara, elicon. Aquela diversitat correspond al desir de coordonar lo ritme al pas de dança. Los dançaires evoluisson religiosament en levant la carabena qu'es facha d'una cana enribanada, e getant de confettis sul cap dels badaires. La caravena, perlongament de la man, ten una plaça mager dins la gestuala ; ne joslinha l’elevacion e la leugieretat. La man liura, coma l’autra, se ten al dessús de las espatlas. Miralh de l’autra, servís a equilibrar lo moviment ; conta l’istòria, descriu l’atmosfèra, joslinha la color d’una expression precisa voguda pel Fecas. La puretat d’aquestes gèstes balha al Carnaval de Limós lo seu caractèr solemne. Lo mot de fecas designa a l'encòp los personatges e las danças.

La sortida

Las bandas e godils se costejan sens se mesclar jos las arcadas medievalas de la plaça de la Republica. Aquela plaça es bordada de 5 cafès. Las bandas sorton d'un cafè per anar dins l'autre. Una sortida representa un torn de plaça per una sola banda.

Tres sortidas son organizadas cada jornada de fin de setmana :

la sortida de 11 oras del matin es consacrada a un tèma de l'actualitat qu'es virat en trufariá. Es aquela que met en scèna la banda que paga la musica.. D’unes tèmas : la renovacion (contestada) de la plaça de la republica, la barradura de l’usina Myrys, o mai recentament las caricaturas de Maomet, las dificultats de la viticultura ….
la sortida de 5 oras del vèspre se fa sus d'aires mens rapids e dins un costum causit per l'ensems de la banda. Aquel costum, diferent per cada banda per sa forma, sa color, balha son especificitat a cada sortida. Caravenas e confètis vòlan al dessús dels caps.
la sortida de 10 oras del sèr es la pus solemna, , la pus meravelhosa ; se debana a la lutz de las entòrchas sus un ritme lent, dins una atmosfèra estranha e ça que la tant familhièra.

La fin del carnaval

La fin del carnaval se debana pendent la nuèit de la blanqueta de Limós amb lo jorn del jutjament de Sa Majestat Carnaval, jutjament en occitan que s'acaba per son lenhièr. A aquesta ocasion, la cançon Adieu Paure Carnaval es cantada per las fecas e lo public.

Las bandas

Precedissent la musica, las bandas sortisson a l’ocasion de la jornada que lor es reservada, e van aital d’un cafè cap a l’autre. Cadun son torn, los de la banda, tres per tres, mènan la musica ; fan lo ligam entre los musicaires e la banda ; ne son los directors d’orquestra. Menar la musica, aquò es per las Fecas li impausar son ritme, sa velocitat de progression, sa tonalitat, son esperit. Menar tira lo dreit de chinar e d’escampar de confètis. Los autres de la banda fan aquò, ajudats per la caravena que fa naisser la china. L’estacament al folclòre a favorizat l’emergéncia de bandas. De tres oficialas, son a l’ora d’ara vint e quatre a se partejar los jorns de sortidas.. Las bandas se compausan d'una vintena de personas, vengudas de mitans diferents: pòdon representar un quartièr de la vila, un luòc precís, una corporacion o autre. Las règlas de recrutament a l'interior d'una banda son estrictas: prepausats per afinitats, los futurs membres devon èsser acceptats a l'unanimitat. En 1972, las femnas (banda « Las Fennos ») son dintradas oficialament dins lo carnaval, seguidas puèi per « las Piotos ».

Se prepara longtemps a l'avança al darrièr dels cafès de la vila. Las règlas fixadas per lo comitat del carnaval fedèran e règlan lo balet del carnaval.

Los godils

Los godils son de personas mascaradas que seguisson la banda darrièr los musicians. Se pòdon pas mesclar a la banda. An pas de règla per los costums : totas las mascaradas son possiblas. Escampan de confettis sul mond, secutan las filhas, e fan la "china". La china, faita en occitan, es mai que mai lo privilègi del godilh. En interpelant las gents que coneis, en intrigant per d’afirmacions pertinentas, amb una votz transformada per ésser pas reconegut, lo masque ensaja de se faire pagar a beure. La china va luènh, revelant de detalhs intimes de la vida del chinat. Los godils son mai sovent sols o en còlas pichonas, e practican l’improvisacion completa. Òmes, femnas o mainatges, membres d’una banda o pas, se desguisan per de rasons diferentas dels sòcis d’una banda. Amor de Carnaval, plaser de se transformar e de dançar, enveja de practicar la china. Se ditz que la capitada de la jornada d’una banda se mesura tanben al nombre de godils que la seguisson.

Lo godilh se voda a la fantasia sens fren. Se vestís de tot : trasvestits los mai nòbles (prince, marqués, mandarin) fins a las pelhas que la sola amira n’es de far rire. Lo costume del godilh trapa sa valor exacta dins la precision dels accessòris. Lo godilh jòga un ròtle puslèu que de dançar. La favor del public va cap als mai facecioses.

Vejatz tanben

Bibliografia

D. Fabre e Ch. Camberoque, La Fête en Languedoc.
G. Chaluleau e J. Luc Eluard Le carnaval de Limoux, edicion atelier du gué
G. Chaluleau Carnaval de Limoux au cœur, edicions Loubatières

Ligams intèrnes

Ligams extèrnes

(oc) Limós : Carnaval - Fecas e Godilhs VOSTFR - Occitanica e-Anem / CIRDÒC
(fr) Banda del Carnaval de Limós : 'Les Limouxins'
(fr) Los aires del carnaval de Limós
(fr) Istòria del carnaval (sit de l'associacion « Memòria istorica de Limós »)

Portal d'Occitània