Vejatz lo contengut

Estanh de l'Òrt

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Estanh de l'Òrt
Imatge illustratiu de l'article Estanh de l'Òrt
Administracion
País França
Geografia
Coordenadas 43° 34′ 56″ N, 4° 02′ 42″ E
Tipe lòna
Superfícia 30 km2
Altitud 0 m
Idrografia
Emissari(s) Mediterranèa

Geolocalizacion sus la mapa : França

(Veire situacion sus mapa : França)

L'Estanh de l'Òrt es un estanh dau Lengadòc mediterranèu. Espandi situat dins lo departament d'Erau, entre Mauguiò au nòrd, Candilhargues e Lansargues au nòrd-est, Marsilhargues e Aigas Mòrtas a l'èst, Lo Motàs au sud-èst e au sud-oèst Carnon, es separat de la Mar Mediterranèa per un cordon de montilhas que son ponch mai estrech fa 600 mètres.

La revirada francesa dau nom occitan s'es facha incorrèctament (étang de l'or en francés, çò es "estanh de l'aur") probablament per lo fach que lo mot òrt s'es perdut tradicionalament dins mantes parlars dau litorau lengadocian o benlèu per d'objectius de promocion toristica.

Administrativament existís una comunitat d'aglomeracion del País de l'Òrt qu'amassa las comunas dau canton de Mauguiò.

L'estang de Perotz en 1690, d'après los relevats de C. Tassin.

D'une superfícia de mai de 3 000 ectaras e d'una prigondor maximala de 1 mètre, l'estanh de l'Òrt (sonat de còps tanben « Estanh de Mauguiò ») s'esten mai que mai sus las comunas dau canton de Mauguiò embe l'aeropòrt de Montpelhièr-Mediterranèa a l'oèst, Mauguiò au nòrd, Candilhargues e Lansargues au nòrd-èst, e l'estacion de Carnon au sud-oèst sur lo cordon litorau que separa l'estanh de la mar Mediterranèa.

Cadola au sud de Càstrias, asecada en estiu.

D'oèst en èst, las aigas seguentas se i e deversan en riba nòrd.

A l'oèst de Mauguiò :

  • lo riu de Nèga-Cats, qu'apareis dins la Banquièra, au sud-èst de Montpelhièr, e cola a l'èst de Latas e de Peròus ;
  • lo riu de la Jaça, que sorgís près dau domeni de Grammont abans de colar vèrs l'èst en fasent una virada cap au sud sul territòri de Mauguiò ;
  • lo riu de la Morra que lo traçat se pòt seguir en susfàcia a partir dau canau d'irrigacion dau Bas-Ròse Lengadòc ;
  • lo vièlh Salason;
  • Salason pren sorgent sus la comuna de Gusargues (18 km au nòrd-oèst a vòl d'aucèl de son estuari dins l'estanh), cola a Teiran, au Crèç, au limit occidentau de Vendargues, e au pe de la vila de Sant Aunès. Au sud de Mauguiò, es rejonh per lo riu de la Balauriá que l'escorrida pòt èstre identificada en susfàcia dusca Vendargues. Lo cors actuau dau Salason rejonh l'estanh de l'Òrt per doas vias au luòcdich poblat de las Cabanas dau Salason.
  • Le riu de la Capolièra sorgís au sud de Mauguiò.

A l'èst de Mauguiò :

  • Cadola pren sorgent au nòrd de Gusargues a aperaquí 18 km a vòl d'aucèl de son accès a l'estanh de l'Òrt. Cola au pe de Càstrias, a l'èst de la vila de Vendargues, puòi traversa en son centre lo golf de Massana a Balhargues abans d'aténher l'èst dau territòri melgoirés ;
  • los rius de l'Aiga Viva arribant de Balhargues e de l'Arrièra sorgisson au sud de Mudason rejonhon Cadola après de nombrosas ramificacions;
  • Lo canau de l'Òrt religa lo vilatge de Candilhargues embe l'estanh.

Au limit dels territòris de Candilhargues e de Lançargues, Beranja atenh l'estanh de l'Òrt a aperaquí 18 km de la font près de Sant Dreseri. L'aiga passa a l'èst dau vilatge de Suçargues, puòi dins una plana a l'èst de Càstrias abans de s'engulhar entre las vilas de Balhargues e Sant Breç, puòi just a l'èst de Mudason.

Lo canau de Lançargues permet a Viradòna e a Berbian d'aténher l'estanh.

Au limit entre Mauguiò e Marsilhargues, dos autres canaus existisson tanben:

Dins la literatura

[modificar | Modificar lo còdi]

Foguèt celebrat per un poèma sonat L'estanh de l'Òrt, per l'escrivan de Lansargues, Alexandre Langlada.

  • <<Au fin fons dau riche terraire que plan-plan davala dau gres entre los bòrds florits dau Les e dau Vidorle rondinaire se capita l'estanh de l'Ort.>> (Alexandre Langlada, L'Estanh de l'Ort, primièra passada)