Estanh de Taur
|
Estanh de Taur | |
|---|---|
 | |
| Geografia | |
| País | França |
| Region | Occitània |
| Latitud Longitud |
43° 24′ 21″ nòrd, 3° 37′ 23″ èst |
| Tipe | lòna |
| Superfícia | 75 km² |
| Altitud | 0 m |
| Prigondor | 4,5 m |
| Idrografia | |
| Emissari(s) | Mediterranèa |
L'Estanh de Taur (ancianament en latin: Taurus palus) es l'estanh litoral mai grand de la còsta bassa lengadociana e rosselhonesa. Las vilas de Seta e Agde se situan a sas extremitats èst e oèst.
L'estanh de Taur es una lòna desseparada de la mar Mediterranèa per una correja d'arena litorala que religa lo volcan d'Agde e lo Puòg de Sant Clar. Comunica amb la mar pel grau de las Quilhas a Seta e pel grau de Pissa-Sauma a Massilhan. Recep las aigas del Canal de las Doas Mars al luòc dich de Los Onglós. Es ligat a Ròse pel Canal de Ròse a Seta.
L'estanh a una superfícia d'aperaquí 7500 ha e una prigondor mejana de 4,5 m (lo punt pus prigond es lo trauc de la Bisa qu'atenh 32 m). Ocupa lo territòri de sèt comunas : Seta, Frontinhan, Los Banhs de Balaruc, Balaruc Vièlh, Bosiga, Lopian, Mesa e Massilhan.
Aquacultura[modificar | modificar la font]
Es lo sèti d'una activitat d'elevatge de cauquilhatges (ustras e muscles) d'una importància economica granda per la region a l'entorn. Aperaquí 600 establiments conchilicòls i son installats, que produson mai de 12 000 tonas d'ustras per an, e emplegan aperaquí 2 000 personas. La pollucion de las aigas pesa sus son activitat entrainant de còps que i a d'interdiccions de comercializacion de las ustras e muscles coma foguèt lo cas pel primièr còp dau 13 de decembre de 1989 au 18 de genièr de 1990[1]. Lo Servici daus Afars maritims es l'organisme public encargat dau foncionament e dau contraròtle de las activitats economicas sus l'estanh.
- ↑ commission d'enquête sur l'étang de Thau - Assemblée Nationale - [commission d'enquête sur l'étang de Thau - Consultable en ligne]