Estanh de Taur

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Estanh de Taur

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas


Direccion relativa a la posicion
Continent
Situacion
Designacion provisòria
Constellacion
Tipe d'objècte
Còs astronomic parent
Còs astronomic filh
Luòc de descobèrta
Grop d'objèctes menors
Sequéncia de Hubble
Sul còrs astronomic
Companhon de
Tipe espectral
Tipe espectral
Fus orari
Situat sus una isla
Embocadura
Tipe de lac
Lacs sus lo riu
Grop de lacs
Situat sul lac
Afluents del lac
Emissari del lac
Bacin idrografic
Massís de montanhas
Tipe de montanha
Coordenadas
Arquitècte
Remplaçat per
Tipe de bastiment
Material
Mèstre d'òbra
Sistèma d'autorotas
Societat de mantenança
Pòl d'escambis
Linha ferroviària
Operator
Aligança ferroviària
Gara
Pista
Travèrsa
País
Compausanta de
Tipe de division administrativa
Exclava de
Enclava
Capitala
Cap d'estat
Regim politic
Cap de l'executiu
Representant del partit
Cap del govèrn
Assemblada
Moneda
Lenga oficiala
Imne
Frontalièr de
Embessonatge
Subdivisions
Membre de
Sant patron
Domeni internet
Còde ISO 3166-1 alfa-2
Còde ISO 3166-1 alfa-3
Còde ISO 3166-1
Còde ISO 3166-2
Còde AITA
Còde OACI
Còde FAA
Còde INSEE
Còde de comuna
Còde del catalòg
Còde CBS
Còde GNIS
Còde GNIS Antarctica
Còde NUTS
Còde dantai
Còde de comuna alemanda
Còde de districte alemand
Còde administratiu
Còde administratiu
Còde ISTAT
Còde de gara
Còde OKATO
Còde cadastral
Còde postal
Còde telefonic internacional
Prefix telefonic nacional
Còde d'imatriculacion
Retrach de Estanh de Taur
Geografia
País França
Region Occitània
Latitud
Longitud
43° 24′ 21″ nòrd, 3° 37′ 23″ èst 
Tipe lòna
Superfícia 75 km²
Altitud 0 m
Prigondor 4,5 m
Idrografia
Emissari(s) Mediterranèa


L'Estanh de Taur (ancianament en latin: Taurus palus) es l'estanh litoral mai grand de la còsta bassa lengadociana e rosselhonesa. Las vilas de Seta e Agde se situan a sas extremitats èst e oèst.

L'estanh de Taur es una lòna desseparada de la mar Mediterranèa per una correja d'arena litorala que religa lo volcan d'Agde e lo Puòg de Sant Clar. Comunica amb la mar pel grau de las Quilhas a Seta e pel grau de Pissa-Sauma a Massilhan. Recep las aigas del Canal de las Doas Mars al luòc dich de Los Onglós. Es ligat a Ròse pel Canal de Ròse a Seta.

L'estanh a una superfícia d'aperaquí 7500 ha e una prigondor mejana de 4,5 m (lo punt pus prigond es lo trauc de la Bisa qu'atenh 32 m). Ocupa lo territòri de sèt comunas : Seta, Frontinhan, Los Banhs de Balaruc, Balaruc Vièlh, Bosiga, Lopian, Mesa e Massilhan.


Aquacultura[modificar | modificar la font]

Es lo sèti d'una activitat d'elevatge de cauquilhatges (ustras e muscles) d'una importància economica granda per la region a l'entorn. Aperaquí 600 establiments conchilicòls i son installats, que produson mai de 12 000 tonas d'ustras per an, e emplegan aperaquí 2 000 personas. La pollucion de las aigas pesa sus son activitat entrainant de còps que i a d'interdiccions de comercializacion de las ustras e muscles coma foguèt lo cas pel primièr còp dau 13 de decembre de 1989 au 18 de genièr de 1990[1]. Lo Servici daus Afars maritims es l'organisme public encargat dau foncionament e dau contraròtle de las activitats economicas sus l'estanh.

  1. commission d'enquête sur l'étang de Thau - Assemblée Nationale - [commission d'enquête sur l'étang de Thau - Consultable en ligne]