Asilha lo Comtal

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Azilhan lo Comtal)
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Azilha lo Comtal
Azille

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
View of Azille.jpg
Vista d'Asilha.
Blason ville fr Azille (Aude).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 16′ 41″ N, 2° 39′ 30″ E
Superfícia 23,33 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
120 m
86 m
39 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Parçan Menerbés Armas de Menerbés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1115
Lo Naut Menerbés (Peiriac de Menerbés abans 2015)
Intercom
200035715
Carcassona Agló 200035715
Cònsol Philippe Chevrier
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 129 ab.
Evolucion de la populacion

1 152 ab.
Densitat 50,19 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11700
Còde INSEE 11022

Asilha lo Comtal[1], ancianament Asilhan lo Comtal [2] (Azille en francés) es una comuna lengadociana de Menerbés situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comuna del Menerbés situada al pè de la Montanha Negra dins l'AOC Vin del país de las Costièras de Peiriac.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son In villa Asiliano Superiore territorii Narbonensis, en 878, Azilianum, en 1120, Asellanum, en 1177, Sanctus Andreas de Asilhano, en 1228, Asillianum Magnum, en 1234, Asilan lo Contal, al sègle XIV, Arilhan, en 1406, Azilha, en 1408, Asillan, en 1528, Azille le Comtal en Minervois, en 1582, Auxilianum, Comitatus titulo, en 1587, Azilhan le Contal, en 1589, Asille, en 1591, Azillie, en 1595, Azilan, en 1595, Azillan le Comtal, en 1639, Azille, al sègle XVIII, etc. La prononciacion es Azilho (grafia de l'abat Sabarthès) [3], doncas [a'ziʎɔ]. Asilha ven d'un nom latin d'òme, Acilius, ambe'l sufixe -anum. L'accent a reculat [4],[5] (Asilhan > Asilha), coma sovent dins l'airal e la marca del reculament dins los tèxtes data del sègle XVI (mès benlèu que comencèt abans), çò que se remarca tanben dins plan de cases semblables. Asilha èra una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Acilius. La mencion -lo Comtal sembla pas mai en usatge, mès garda sa valor valorizanta per la comuna.

Istòria[modificar | modificar la font]

A Asilha se trapan de rèstas de las civilizacions de la preïstòria fins a uèi; las tombas per incinerar de l'Edat del Fèrre, (musèu d'Olonzac), la fòrt bèla villa romana de la serrada de Bilherin, que l'estatua del satir Marcias es expausada al Musèu Arqueologic de Narbona, la recenta descobèrta d'una necropòli visigòta.

A l'Edat Mejana, Asilha èra una de las vilas pus grandas de l'archidiocèsi de Narbona.

Sant Julian foguèt lo sèti de l'archipreirat de Menerbés. Al sègle XIV venguèt Asilhan lo Comtal fins al sègle XVI}. Vila liura, foguèt administrada per los seus cònsols elegits.

Al començament del sègle XIII, Asilha coneguèt lo catarisme amb un ostals dels Perfèits. En 1289, Eustache de Lévis fondèt, o restaurèt, lo convent dels cordelièrs fòra los barris. En 1331, sa filha fondèt dins los barris l'Abadiá Reiala de Santa Clara.

A la fin del sègle XIX, amb l'arribada del tren (linha de Mos a Caunas de Menerbés), lo comèrci e l'industria se desvolopèron.

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2001 2020 Philippe Chevrier divèrs dreta  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1171, totala: 1192
Picto infobox character.png


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 387
1 441
1 205
1 195
1 052
1 056
1 092
1 116
1 140
1 158
2009 2010
1 164
1 182
1 188
1 204
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Economia[modificar | modificar la font]

Viticultura: Corbièras

Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Vista panoramica d'Asilha al pè de la Montanha Negra.
  • La glèisa parroquiala de Sant Julian e Santa Basilissa : la glèisa data del sègle XIV (monument istoric). Es d'estil gotic meridional amb nau unica larga.
  • Sant Estève de Tersan a Vaissièra : Glèisa preromanica
  • La font Sant Andrieu: giscla dins un edicul gotic del sègle XIV.
  • L'Abadiá Reiala de Santa Clara: que se'n pòt veire las rèstas sus la plaça de la glèisa.
  • Lo Convent dels Cordelièrs : destruit
  • Los barris de l'Edat Mejana : qualques partidas visiblas.
  • La cava de Joaras e lo castèl viticòla d'estil neorenaissença, a Floris.
  • Restanca de Joana

Personalitats ligadas a la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Thalamus Parvus p. 403
  2. Wikipédia francesa
  3. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 17, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f109.item.texteImage
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 43
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 128