Vejatz lo contengut

Cassinhabèra e Tornàs

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Cassinhabèra e Tornàs
Cassagnabère-Tournas
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de Cassinhabèra.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 11′ 56″ N, 0° 47′ 30″ E
Superfícia 25,24 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
422 m
380 m
286 m
Geografia politica
País  Gasconha Comenge Armas de Comenge
Parçan Nebosan (Comenge Armas de Comenge)
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
312
Sent Gaudenç
Canton
3102
Casèras (Aurinhac abans 2015)
Intercom
243100765
CC de Còr e Costalats de Comenge
Cònsol Philippe Vignes
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
463 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

466 ab.
Densitat 18,34 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Cassagnaberois, Cassagnaberoises (en francés)
Còde postal 31420
Còde INSEE 31109

Cassinhabèra e Tornàs[1],[2],[3],[4] (Cassagnabère-Tournas en francés) qu'ei ua comuna gascoa de Nebosan situada en departament dera Hauta Garona e era region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deth territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Eras fòrmas ancianas que son Cassanhabela en 1263, Cassanea Pulchra en 1424 [5].
Cassanha qu'ei classicament definit per eth latin tardiu cassanea, derivat collectiu de cassanus, « casse », deth gallic cassanos, medish sens [6],[7]; ua cassanha qu'ei donc un bòsc de casses; mès Xavier Delamarre qu'explica cassanha per eth gallic cassaniā, medish sens [8], interpretat après com un derivat latin en -ea. Negre qu'explica bèra, plaçat après eth nom, significa « grana » [9], en tot cas enera lenga modèrna. Bèth, bèra, ara Edat Mejana qu'a un sens laudatiu [10].

Tornàs que sembla sufixat en -anos (latin), mès que mancam de referéncias enera literatura toponimica. Era basa que seriá celtica, turnā, eths costalats, eras cimas, eras hautors, o eth nom d'òme Turnos (eras proprietats de Turnos) [11],[12]. Tornàs qu'ei ath miei de turons e pitèrs, près d'un som de 416 m, probablament la motivacion principala, mès tot qu'ei possible.

Pendent er Ancian Regime, Cassinhabèra qu'èra de Nebosan (país d'estats), dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Tolosa. Eth vocable dera glèisa qu'ei Sent Geli; que i a autas glèisas : era capèra de Nòsta Dauna d' Artiguehente (nom francés), eras glèisas despareishudas de Maubossin e de Sent Jausèp. Tanlèu 1790, Aulon qu'èra deth canton d'Aurinhac. Eth nom dera comuna qu'èra Cassagnabères, Ramefort, Tournas en 1790, Cassagnabère et Ramefort en 1791 e en er an IV [13] (annexion provisòria de Ramefort).

Ramefort (benlèu *Ramahòrt en gascon), vilatge de Cassinhabèra qui èra pas comunautat pendent er Ancian Regime [nimèi parròquia], que vengó en er an II ua comuna damb eth nom de Ramelibre. Que'u incorporèn a Cassinhabèra en er an IV, puish que's tornè crear. Era ordenança deth 8 de junh de 1825 que suprimí aquera comuna e n'incorporè eths tròces a Aurinhac, Boçan, Cassinhabèra e Sent Andrèu (era comuna qu'èra hèita d'enclavas non confrontantas) [14]. I a un lòc deth nom de Ramefort ath nòrd de Cassinhabèra, sus ua tuca, près de Mondine, mès es pas abitat; era mapa d'Estat-Major (sègle XIX) que muisha un camin qui mia a Ramefort, signe d'ocupacion umana. Ramefort qu'ei un nom tipic de castèth. Mès per quina rason, per quin sovièr istoric, tròces d'una possibla comunautat anciana causigón de s'amassar en ua comuna ?

Pendent l'Ancian Regime, Tornàs qu'èra ua comunautat non parròquia de Nebosan (país d'estats) e dera senescaucia de Tolosa. Tanlèu 1790, Tornàs qu'èra deth canton d'Aurinhac. Tornàs que fusionè damb Cassinhabèra per era lei deth 19 de heurèr de 1855 [15]. Tornàs qu'es ath sud de Cassinhabèra, sus era RD 81. Era constitucion dera comuna qu'estó pas immediata, puish que eth nom dera comuna de Cassinhabèra èra Cassagnabères, Ramefort, Tournas en 1790 (a un moment de 1790).

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 2018 (2026) Philippe Vignes    
2014 abriu de 2018 (demission) Gérard Loiseau shens retirat der ensenhament
març de 2008 2014 Bernard Discors    
març de 2001 2008 Michel Estines    
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 463, totala: 467

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
832 1 093 991 1 216 1 413 1 508 1 411 1 450 1 487

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 450 1 487 1 369 1 343 1 359 1 284 1 231 1 205 1 190

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 186 1 128 1 096 909 883 833 752 726 680

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
581
544
464
424
426
389
393
395
398
406
2009 2010
415
421
432
436
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 era populacion qu'èra de 463 abitants e era densitat qu'èra de 18,34 ab/km².
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
161 166 164 172 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
2009 2010
Cercar
Cercar
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas damb era comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 1, p. 649, cercar sus Gallica
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 152
  7. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 204
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 108
  9. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume I, n° 3 979
  10. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 120
  11. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 672, a Ternay. 2
  12. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 256
  13. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 10 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  14. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 38 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  15. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 49 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html