Vejatz lo contengut

Lairac de Tarn

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pels articles omonims, vejatz Lairac (omonimia).

Vilatge d'Occitània
Lairac de Tarn
Layrac-sur-Tarn
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo borg ambe la glèisa.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 50′ 06″ N, 1° 33′ 22″ E
Superfícia 7,25 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
223 m
111 m
86 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Frontonés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3139
Vilamur
Intercom
243100773
CC de Val'Aiga
Cònsol Thierry Astruc
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
316 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

325 ab.
Densitat 44,69 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Layracois (en francés)
Còde postal 31340
Còde INSEE 31288

Lairac de Tarn[1],[2],[3],[4] (Layrac-sur-Tarn en francés) es una comuna lengadociana en Frontonés situada dins lo departament de la Nauta Garona e la region administrativa d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comuna de l'airal urban de Tolosa situada a 32 km al nòrd-èst de la vila sul riu Tarn al centre de l’airal d’apellacion AOC del vinhal de Frontonh.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]
Comunas confrontantas de Lairac de Tarn
Montvalent (Tarn)
Bondigós Lairac de Tarn Mirapeis de Tarn
La Magdalena de Tarn

Le nom es atestat Lairac en 1216 [5].
Le nom es semblable a Lairac (Agenés), atestat ecclesia Alairacum en 1062, villa Alairicus, en 1064 mes i a tanben de noms coma Alairac, Alairàs, etc. L'abséncia de fòrmas ancianas empacha de saber se Lairac èra tanben un ancian Alairac qu'auriá coneguda una aferèsi (supression de la sillaba iniciala A-).
Segon Dauzat, seguit en partida per Astor a la p. 931 (mes ambe de proposicions variadas a la p. 917), Lairac ven del nom latin d'òme Larius, ambe'l sufixe -acum[6],[7], latinizacion del sufixe gallic -ācon.
Negre, aima mai Hilarius, ambe un dobte çaquelà [8].
Per l'omonime agenés, Bénédicte Boyrie-Fénié prepausa, entre autras possibilitats, Alarius, escais-nom de cavalièr auxiliar, alarius, mençonat coma cognomen, totjorn ambe'l sufixe -acum [9].
Per d'autres toponimes aparentats, Xavier Delamarre, cita lo nom celtic de persona Allarios, atestat, dins son diccionari dels noms de lòcs celtics, en precisant qu'es pas un nom latin [10].
Per o resumir tot, ambe'l sufixe -acum, las solucions son Larius, Alarius, Hilarius (pas tan probable), noms latins, e Allarios, nom celtic.

Pendent l'Ancian Regime, Lairac èra de la diocèsi civila de Bas-Montalban, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de la diocèsi de Montalban, de la senescauciá de Tolosa. Lo patron de la glèisa es Sent Blasi. Layrac venguèt oficialament Layrac-sur-Tarn per decret del 22 de junh 1921. Tanlèu 1790, Lairac èra del canton de Vilamur [11].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
decembre de 2017 (2026) Thierry Astruc sense  
2014 decembre de 2017 Wilfrid Sabiron sense quadre superior
març de 2008 2014 Jacqueline Bonnet    
març de 1977 2008 Moïse Brousse    
1935 1977 Léon Teysseyre    
1929 1935 Paulin BREGAL    
1919 1929 Ernest Raynaud    
1915 1919 Léon Hugounent    
1908 1915 Louis Amat    
1903 1908 Hugues Amat    
1903 1903 Louis Amat    
1900 1903 Hugues Amat    
1888 1900 Jean-Pierre Amat    
1881 1888 Raymond de Felzins    
1878 1881 Jean Pierre BREGAIL    
1871 1878 Jean Teysseyre    
1871 1871 Pierre Amélie Teysseyre    
1870 1871 Jean Bessey-Soulas    
1862 1870 Gabriel Teysseyre    
1855 1862 Jean Pierre Amat    
1852 1855 Gabriel Teysseyre    
1852 1852 Jean-Baptiste Amat    
1848 1852 Ferdinand Crubilhé    
1838 1848 Hugues Amat    
1835 1838 Pierre Teysseyre    
1809 1835 Jean Antoine Crubilhé    
1808 1809 Jean Teysseyre    
1806 1808 Jean Antoine Crubilhé    
1791 1806 Baptiste Amat    
1790 1791 François Teysseyre [12]    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del canton de Vilamur, i demorèc.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 324, totala: 329

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
410 438 475 420 440 441 437 437 448

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
450 412 423 399 398 389 378 377 353

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
316 305 327 286 256 267 266 238 311

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
298
318
310
307
319
264
304
314
322
328
2009 2010
330
336
329
334
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 316 abitants e la densitat èra de 43,59 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas a la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 3, p. 1644, cercar sus Gallica
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 393
  7. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 931
  8. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume I, n° 7191
  9. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 157
  10. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 47, 284
  11. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 25 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  12. https://www.annuaire-mairie.fr/ancien-maire-layrac-sur-tarn.html