Vejatz lo contengut

La Salvetat de Lauragués

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
La Salvetat de Lauragués
La Salvetat-Lauragais
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa e l'ostal de comuna
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 32′ 35″ N, 1° 47′ 46″ E
Superfícia 3,66 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
255 m
230 m
177 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3108
Revèl (Caramanh abans 2015)
Intercom
243100880
CC de las Tèrras de Lauragués
Cònsol Jean-Pierre Cazelles
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
146 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

149 ab.
Densitat 37,43 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Salvetatiens, Salvetatiennes (en francés)
Còde postal 31460
Còde INSEE 31527

La Salvetat de Lauragués[1],[2],[3],[4] (La Salvetat-Lauragais en francés) es una comuna lengadociana en Lauragués, situada dins lo departament de la Nauta Garona e de la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comuna situada en Lauragués a 34 km à l'Èst de Tolosa dins son airal urban.

Mapa de la comuna e de las comunas vesinas.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]
Comunas confrontantas de La Salvetat de Lauragués
Albiac Le Faget
La Salvetat de Lauragués
Caramanh Auriac de Vendinèla

Lo nom, del latin salvitas, es totjorn d'origina medievala, e pus precisament de la segonda mitat del sègle XI e del sègle XII. Las salvetats èran a l'Edat Mejana, en Occitània, de lòcs d'asile creats per la Glèisa catolica e delimitats a l'entorn d'una glèisa. Avián tanben un ròtle de pòblament e de colonizacion de las tèrras verges [5],[6],[7].

Pendent l'Ancian Regime, La Salvetat èra del comtat de Caramanh [incorporat a la província de Lengadòc en 1779], de l'archidiocèsi de Tolosa, de la senescauciá de Lauragués. Le vocable de la glèisa es Sent Alòi. Tanlèu 1790, La Salvetat èra del canton de Caramanh, mes la comuna apareis pas dins los estats de l'an VIII. La Salvetat venguèc oficialament La Salvetat-de-Lauragais per decret del 31 de decembre de 1929 [8]. En 2015, suprimiguèron le canton de Caramanh e La Salvetat de Lauragués passèc al canton de Revèl, largament espandit.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
mai de 2020 (2026) Jean-Pierre Cazelles    
març de 2008 2020 Gilbert Dalenc divèrs dreta agricultor
març de 2001 2008 Encarnacion Bonhoure PS  
    Gilbert Dalenc    
    Léopold Sirven    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 137, totala: 140

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
193 178 206 195 178 205 195 181 171

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
176 162 181 172 180 171 177 165 164

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
154 145 141 133 135 136 125 117 109

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
107
103
68
65
70
97
136
137
137
143
2009 2010
138
144
137
143
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 146 abitants e la densitat èra de 39,89 ab/km².

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas et referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 640
  6. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume III, n° 27 142
  7. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 297
  8. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 47 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html