Vejatz lo contengut

Caramanh (Lauragués)

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Non confondre amb Caramanh (Fenolhedés).
Pels articles omonims, vejatz Caramanh.

Vila d'Occitània
Caramanh
Caraman
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 31′ 52″ N, 1° 45′ 30″ E
Superfícia 30,19 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
294 m
280 m
175 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3108
Revèl (caplòc del Canton de Caramanh abans 2015)
Intercom
ZZZZZZZZZ
CC de las Tèrras de Lauragués
Cònsol Karine Navarro
(2024-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 520 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 566 ab.
Densitat 77,74 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Caramanhòl, Caramanhòla
Còde postal 31460
Còde INSEE 31106

Caramanh (Caraman en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de la Nauta Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Caramanh es una comuna de l'Airal urban de Tolosa.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son Carmanum, Caramanh, al sègle XIII [1], Caramainh en 1245, Caramanio 1181 e en 1249, Caramanno en 1269, 1389, Caramannum (en 1246 ?), Caraman, sense data, (País de Caramanh) Caramanais, Caramanhesium en 1248, [2].
Segon Dauzat, Caramanh ven del preindoeuropèu *kar-, « ròc », ambe'l latin magnus, « grand » [3].
Segon Negre, le nom s'explica per le nom germanic de persona Caraman[4].
Astor diferencia les resultats del latin quadrum > caire, d'un preceltic carium > quièr, chièr, d'una varianta carum. Implicitament Caramanh seriá puslèu format del darrèr e de l'epitèt manh, « grand, gròs », del latin magnus [5].
Per Caramanh (Fenolhedés), Joan Coromines crei pas a un nom de tipe Quero magno. L'etime poiriá èsser un nom germanic d'òme coma Garaman, Gereman o Graman, ambe una iniciala dont les aujòls ausiron sovent coma sordas las oclusivas imperfèctament sonòras del germanic [6]. Mes cossí explicar la molhadura finala de -n ? Per una latinizacion en -iu-, probablament.

Le nom ven de linarium, linaria, « lòc, camp ont lo lin se cultiva », ambe'l sufixe [en teoria] diminutiu -ola [7],[8]; le sens general seriá de « lòc ont i a de linièras (linals), de camps de lin », coma les Orsairòlas son de lòcs poblats pels orses : quina es la valor diminutiva que le sufixe supausa, dins aquelis noms ? la pichonetat dels lòcs, benlèu.

Primus es le nom de mai d'un martir, dels sègles II a V [9].

Pendent l'Ancian Regime, Caramanh èra del comtat de Caramanh [incorporat a la província de Lengadòc en 1779], de l'archidiocèsi de Tolosa, de la senescauciá de Lauragués. Le vocable de la glèisa es Sent Pèire. Tanlèu 1790, Caramanh èra del canton de Caramanh [10]. En 2015, suprimiguèron le canton de Caramanh e Caramanh passèc al canton de Revèl, largament espandit.

Dins lo territòri de Caramanh, i aviá tanben autras doás parròquias :

  • Lignerolles (en francés), doncas probablament Linhairòlas, qu'èra de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Lauragués. Le vocable de la glèisa èra Nòstra Dòna [11]. Linhairòlas èra situat al sud de Caramanh (benlèu a La Croix, sus la RD 25), mès le nom sembla disparegut.
  • Saint-Prim o Saint-Martin-d’Artix (en francés), doncas Sent Prim o Sent Martin d'Artics (?), meteissas apertenéncias. Le vocable de la glèisa, annèxa de Caramanh, èra Sent Prim e Sent Felician [12]. I a encara un lòc St-Prim sus la RD 1 a l'èst de Caramanh.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1èr de julhet de 2024 (2026) Karine Navarro sense emplegada
novembre de 2011 mai de 2024 (demission) Jean-Clément Cassan divèrs dreta dentista
junh de 1995 2011 (mòrta en foncion) Marie Denise Xerri UDF-FD  
novembre de 1967 1995 Eugène Boyer SFIO, PS veterinari, senator (1988-1989),conselhièr general (1967-1994)
1947 1967 (defuntat) François-Xavier Le Pelletier de Woillemont RGR coronèl
  1947      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2347, totala: 2375

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 296 2 369 2 278 2 389 2 280 2 532 2 572 2 708 2 645

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 550 2 577 2 277 2 303 2 183 1 995 1 960 1 913 1 818

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 768 1 697 1 727 1 508 1 573 1 539 1 543 1 395 1 426

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 528
1 717
1 621
1 642
1 765
1 944
2 230
2 324
2 366
2 392
2009 2010
2 361
2 388
2 357
2 383
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2520 abitants e la densitat èra de 83,47 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 14 529
  2. Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 1, p. 632-634, cercar sus Gallica
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 146
  4. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 14 529
  5. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 221
  6. Joan Coromines, ONCAT, [ https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=12885 ]
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 403
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 283
  9. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 625, per un autre lòc
  10. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 9 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  11. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 26 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  12. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 45 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html