Vejatz lo contengut

Garin (Nauta Garona)

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Garin
Garin
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Era capèra Sent Pèr dera Morena o capèra Sent Tritós
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 48′ 33″ N, 0° 30′ 59″ E
Superfícia 5,62 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
2 003 m
1 120 m
1 027 m
Geografia politica
País  Gasconha Comenge Armas de Comenge
Parçan Luishonés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
312
Sent Gaudenç
Canton
3104
Banhèras de Luishon
Intercom
200023547
CC deths Pirenèus Hautgaronesis
Cònsol Patrick Duplan
(2026-2032)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
147 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

150 ab.
Densitat 24,02 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 31110
Còde INSEE 31213

Garin [1],[2],[3],[4] (Garin en francés) qu'es ua comuna gascoa de Comenge, situada en eth departament dera Hauta Garona e era region administrativa d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deth territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Era prononciacion a Castilhon de Larbost qu'ei [ga'rin] [5].
Segon Dauzat, Garin que ven deth nom germanic d'òme Garin [6].
Segon Negre, Garin que ven deth nom germanic de persona Garinus [7].
Segon Astor, Garin qu'es d'origina germanica, franca o visigotica, e que deriva de gari, « lança », o de waran, « hicar ar acès » [8].

Pendent er Ancian Regime, Garin qu'èra dera eleccion de Ribèra-Verdun, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'Aush, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia d'Aush. Eth vocable dera glèisa qu'èra Sent Blasi (ara, Sent Joan Baptista). Tanlèu 1790, Garin qu'èra deth canton de Banhèras de Luishon. Eth nom qu'èra Garin et Saint-Tritous de 1790 a l'an IV [9].

Pendent er Ancian Regime, Sent Tritós (Sanctus Fructuosus > Sent Hruitós > Sent Hritós > Sent Tritós) qu'èra dera eleccion de Ribèra-Verdun, doncas dera província de Gasconha, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia d'Aush. Eth vocable dera glèisa, annèxa de Garin, qu'es Sent Pèr [10].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2003 (2032) Patrick Duplan divèrs dreta foncionari
  2003      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 135, totala: 138
179318001806182118311836184118461851
237 181 212 194 304 257 288 253 264
185618611866187218761881188618911896
265 283 269 281 271 250 247 228 207
190119061911192119261931193619461954
217 202 197 155 141 128 139 140 128
196219681975198219901999200620072008
117
108
108
108
108
102
133
137
135
139
20092010
133
137
133
136
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 era populacion qu'èra de 147 abitants e era densitat qu'èra de 26,16 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Era capèra romanica Sent Pèr de Sent Tritós qu'es sola (vilatge de Sent Tritós mèi ar èst, ath sud de Garin).

Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas damb era comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. contributor Alaric, mai de 2026
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 311, a Garein
  7. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 14 701
  8. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 367
  9. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 18 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  10. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 45 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html