Vejatz lo contengut

Berat (Occitània)

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Berat
Bérat
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Plaça davant la pòsta
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 22′ 43″ N, 1° 10′ 36″ E
Superfícia 24,46 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
265 m
246 m
202 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Savés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
311
Murèth
Canton
3126
Casèras (Riumas abans 2015)
Intercom
243100898
CC de Còr de Garòna
Cònsol Paul-Marie Blanc
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 015 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 073 ab.
Densitat 117,05 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 31370
Còde INSEE 31065

Berat[1],[2],[3],[4] (Bérat en francés) es ua comuna lengadociana istoricament, mès lingüisticament gascona, situada dens lo departament de la Nauta Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son Biragum, Belad en 1040. Le nom es escur per Dauzat [5]. Negre non ditz arren.
Xavier Delamarre, a partir de Biragum de 1040 (contradictòri dambe Belad) supausa que Berat pòt venir de Biracos o de Biros derivat en -ācon [6], mès -ac se consèrva. D'auta part, a partir deu lòc atestat Velatuduro (Itinerari d'Antonin, sègle III), Delamarre evòca un nom d'òme *Uelatu-, inatestat, mès mèi o mens autorizat per la frequéncia deus antroponimes en Vela- [7]; le resultat, cèrtas confòrme a la segonda atestacion, seré (B)elat e non Berat.

Pendent l'Ancian Regime, Berat èra de la diocèsi civila de Rius, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de la diocèsi de Rius, de la senescauciá de Tolosa. En 1790, Berat èra deu canton de Noèr, en 1801, deu canton de Carbona, pèi per l'ordenança deu 21 d'agost de 1833, passèc au canton de Riumas. La glèisa es devath le patronatge de Sent Pèr [8].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Paul-Marie Blanc PS musician, president de la CC (2020-)
març de 1983 2008 Jean Pierre Delhom sense retirat d'agricultor
març de 1977 1983 Joseph Véron    
març de 1971 1977 Auguste Sost    
març de 1965 1971 André Salat    
1929 1965 Georges Laguens    
  1929      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2863, totala: 2926

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
725 694 943 988 1 103 1 147 1 141 1 189 1 214

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 219 1 131 1 091 1 053 1 018 1 016 1 028 1 019 980

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
917 939 915 849 852 812 750 766 802

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
818
804
823
980
1 153
1 407
2 249
2 369
2 618
2 662
2009 2010
2 718
2 763
2 747
2 808
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 3015 abitants e la densitat èra de 123,26 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas dambe la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 72
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 78, 287 e 328
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 261, a uelatu-duron
  8. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 6 e1