Vejatz lo contengut

Renevila (Lauragués)

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Renevila
Renneville
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa Sant Jacme.
Armas
Geografia fisica
Latitud 43.3816666667
Longitud
Superfícia 8,42 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
273 m
220 m
172 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3138
Revèl (Vilafranca de Lauragués abans 2015)
Intercom
200017408
CC de las Tèrras de Lauragués
Cònsol Francette Nono
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
547 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

560 ab.
Densitat 61,52 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Rennevillois, Rennevilloises (en francés)
Còde postal 31290
Còde INSEE 31450

Renevila [1],[2],[3],[4] (Renneville en francés) es una comuna lengadociana de Lauragués, situada dins lo departament de la Nauta Garona e la region administrativa d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comuna de l'airal urban de Tolosa situada en Lauragués a 34 km al Sud-Èst de la vila.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son Ranavila en 1240, Ranvila, sense data, Rana Villa, sense data, Rainavilla en 1216 e 1240 [5], Renevilla en 1291 [6].
Segon Dauzat e Rostaing, seguits pels esposes Féniés e per J. Astor, Renevila ven d'un nom germanic d'òme Raganus, Rainus, ambe villa [7],[8],[9]. Mes l'evolucion fonetica, possibla pels equivalents franceses, es malaisida, en l'abséncia de fòrmas vertadièrament ancianas.
Segon Negre, Renevila ven d'un nom germanic d'òme Rino, ambe villa [10]. Aquel nom es atestat ?

Pendent l'Ancian Regime, Renevila èra de la diocèsi civila de Mirapeis, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de la diocèsi de Mirapeis e de la senescauciá de Lauragués. Le vocable de la glèisa es Sant Jacme. En 1790, Renevila èra del canton d'Avinhonet, en l'an IX, del canton de Vilafranca [11].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 2020 (2026) Francette Nono PS retirada de la foncion publica
2014 2020 Jean-Luc Morel sense quadre superior
març de 2001 2014 Yves Marquié    
abans 1995 ? Jacques Marcouyeux PS  
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 518, totala: 521
179318001806182118311836184118461851
415 501 545 520 537 566 572 572 593
185618611866187218761881188618911896
540 499 393 398 333 321 306 298 297
190119061911192119261931193619461954
250 251 251 228 200 218 231 226 247
196219681975198219901999200620072008
204
215
222
262
334
334
448
461
474
480
20092010
487
493
506
512
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 547 abitants e la densitat èra de 64,96 ab/km².

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3.
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Émile Connac, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Garonne, manuscrit, 1882, Vol. 4, p. 2332 e 2353, cercar sus Gallica
  6. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 17 258
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 555
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 183
  9. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 982
  10. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 17 258
  11. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 38 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html