Vejatz lo contengut

Montgiscard

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Montgiscard
Montgiscard
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Faciada de la glèisa del vilatge, amb son campanar mur tipic de la region.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 27′ 32″ N, 1° 34′ 28″ E
Superfícia 13,2 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
274 m
180 m
153 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3121
Escalquens (caplòc del canton de Montgiscard abans 2015)
Intercom
243100633
Sicoval
Cònsol Laurent Forest
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 536 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 595 ab.
Densitat 162,35 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Montgiscardais (en francés)
Còde postal 31450
Còde INSEE 31381

Montgiscard[1],[2],[3],[4] (Montgiscard en francés) es una comuna lengadociana en Lauragués del departament de la Nauta Garona e de la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comuna de l'airal urban de Tolosa situada dins son pòl urban en banlèga Sud-Èst de Tolosa situada en Lauragués, a 20 km de Tolosa. Es dins la valada de l'Èrs Mòrt.

Mapa de la comuna e de las comunas vesinas.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : de monte Guiscardo en 1289 (Dauzat e Rostaing), prope Montemguiscardum en 1291, castri Montis Guiscardi (Negre). Le nom es format de mont (del latin mons, montem) e del nom germanic d'òme Wisichart, passat de g dur a g (j) per atraccion de noms importats coma Girard, Giraud (Negre) [5],[6].

Etimologia : Del latin "mons" = mont e de l'antroponim germanic Wisishardt vengut Guiscard, (lòctenent de Carlesmanhe que se seriá installat dins la region de retorn de la Peninsula Iberica ?).

[7]A l'Edat Mejana, le territòri de Montgiscard foguèt plaçat jos l'autoritat del senhor de Bèlvéser de Lauragués. En 1211, le senhor de Montgiscard se ralièt al costat de Simon de Montfòrt. En represalha, lo comte de Tolosa rasèt la vila, de l'oratòri de Rocavila e s'emparèt de la senhoriá e del castèl de Bèlvéser.

En 1355, foguèt presa e brutlada per las tropas del Princi Negre, mas se tornèt bastir l'an seguent. En 1517, G de Borderia venguèt lo senhor de Montgiscard. Al sègle XVIII, foguèt restacat a la Senhoriá d'Aigas Vivas[8] en escambi. Montgiscard foguèt l'una de las vilas principala de la Diocèsi Civil de Tolosa. A la fin del sègle XVII les archius de la diocèsi foguèron depausats dins la sacristia de la glèisa de Montgiscard, ont demorèron fins a l'installacion a Tolosa a l'arquevescat en 1772.

Montgiscard foguèt le sèti d'una de las sèt justícias subaltèrnas de la senescalciá de Castèlnòu d'Arri. En agost de 1799, les reialistas ne s'emparèron quand temptèron de prendre Tolosa.

Venguèt caplòc de canton en 1800. Les valats de la vila foguèron comolats en 1820.

Al sègle XIX, se faguèron a Montgiscard grandas fièras en la plaça del Fieiral.

Pendent l'Ancian Regime, Montgiscard èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Lauragués. Le vocable de la glèisa es Sant Andrieu. Tanlèu 1790, Montgiscard èra caplòc de canton. Le nom de la comuna èra temporàriament Montgiscard-et-Belbèze en l’an VIII (annexion de Bèlvéser de Lauragués). Autra glèisa de la comuna : Notre-Dame de Roqueville (Nòstra Dòna de Ròcavila ?) [9]. Ròcavila es al sud de Montgiscard (ara, la capèla d'aquel nom e un castèl).

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Laurent Forest divèrs esquèrra agricultor
1995 2014 Lucie Voinchet PS  
març de 1983 1995 Jean-Jacques Velasco PS tecnician superior ufològue
març de 1965 1983 Louis Laharrague divèrs dreta  
  1965      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2143, totala: 2202

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 007 967 1 000 1 124 1 186 1 242 1 260 1 290 1 256

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 250 1 202 1 116 1 048 955 905 869 875 877

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
811 789 747 649 666 633 627 679 783

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
809
873
1 281
1 575
1 792
1 947
2 033
2 047
2 060
2 117
2009 2010
2 060
2 117
2 068
2 124
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2536 abitants e la densitat èra de 192,12 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]
  • Glèisa de Sant Andrèu (sègle XV)

Dins la lista dels monuments istorics per arrèst del 18 de novembre de 1926. Lo campanal (sègles XV e XVI) foguèt bastit per Dominique Bachelier (1530-1594)

Lo fèu de Ròcavila es citat dempuèi lo sègle XII. Aquela familha poderosa aderiguèt al catarisme, çò que provoquèt sa roïna e son espoliacion. Ròcavila alara foguèt restacada a la baroniá de Montbrun de Lauragués, que foguèt atribuida pel rei a l'evesque de Tolosa. Aprèp los Ròcavilas, la senhoriá venguèt als Gavarrets e a la fin del sègle XV, als Garauds fins al sègle XVIII. En 1760 lo domeni foguèt aquerit per Marc Derrey, ancian capitol.

  • Capèla de Nòstra Dama de Ròcavila (sègles XIII a XIX)

Es un lòc de pelegrinatge fòrça frequentat. Son istòria comença al sègle XII quand un pichon oratòri es bastit al luòc, remplaçat pus tard per una capèla ont segon la tradicion, venguèron pregar Simon IV de Montfòrt e Sant Domenge en 1211. La capèla foguèt destruida, tornèt èsser bastida e agrandida. sofriguèt de las guèrras de Religion. En 1640, una pichona comunautat de capelans s'i installèt. Tornèt èsser bastida un darrièr còp en 1820 e agrandida en 1851. En 1884, una mission dels capucins de Tolosa, un calvari foguèt erigit a la plaça del cementèri.

  • Ostal de la rota del barri de Sers (sègle XVIII)

A l'origina, aquel ostal apartenguèt a una familha de fabres.

  • Pont dels romans del sègle XIX

L'endeman de la batalha del 10 d'abril de 1814, lo Marescal Solt faguèt saltar aquel pont per fin d'empachar los angleses de li barrar la rota. Tornèt èsser bastit en 1821.

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 465-470
  6. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 17 830
  7. Source : Site de la Vila de Montgiscard
  8. vejatz https://web.archive.org/web/20120303120919/http://toponimiaoc.webs.com/31garonanauta.htm
  9. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 32 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html