Vejatz lo contengut

Balmar

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Balmar
Balma
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista aeriana de lotejaments al sud de Balmar.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 36′ 40″ N, 1° 29′ 58″ E
Superfícia 16,59 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
218 m
151 m
135 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Tolosan
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3143
Tolosa-10 (Tolosa-8 abans 2015)
Intercom
243100518
Tolosa Metropòli
Cònsol Vincent Terrail-Novès
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
16 520 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

16 809 ab.
Densitat 899,88 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Balmanais, Balmanaises (en francés)
Còde postal 31130
Còde INSEE 31044

Balmar[1],[2],[3],[4] (Balma en francés) es una comuna occitana de Lengadòc, del departament francés de la Nauta Garona, en region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Aquela comuna es situada sus las ribas de l'Èrs Mòrt dins la banlèga èst de Tolosa.

Mapa de la comuna e de las comunas vesinas.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]

Segon Dauzat, Balmar ven d'un mot prelatin balma, « trauc al pè d'un ròc, espeluga, cauna » [5], sense parlar d'un sufixe.
Segon Negre, Balmar ven d'un mot gallic balma, « cauna, espeluga », ambe'l sufixe romanic -ar o -an, dont la consonanta finala es pas mai prononciada. Lo sens seriá : « provesit d'una espeluga » [6].
Xavier Delamarre plaça lo mot balmā dins son diccionari dels noms de lòcs celtics, en precisant que sa celticitat e son etimologia son malseguras [7].

  • La vida coneguda de Balmar comencèt a l'Edat Mejana. Petit fèu qu'aparteniá, en partida, a l’avescat de Tolosa, fosquèc elevat en baroniá episcopala en 1279. Es doncas l’avesque qu'èra senhor e baron de Balmar. La baroniá de Balmar aviá dos consolats, lo del Pin e lo de Balmar. Les cònsols èran nomenats cada annada pel senhor evesque, le jorn de Totsants. Èran los intermediaris entre la noblesa, la granda borgesiá, les representants dels òrdres religiós d’una part, e le pòble del campèstre d’autra part.
  • Le siu ròtle principal èra d'administrar les denièrs comunals, levar impòsts e talhas. Èran encargats dels camins, ponts e arbres que bordavan los camins. Asseguravan l’òrdre, la tranquillitat e las bonas mors e fasián respectar las proprietats e las culhidas.
  • Pendent l'Ancian Regime, Balmar, dit tanben Balma-et-Saint-Martin, èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Tolosa. La glèisa de Sant Martin de Beauville o de Las Bòrdas èra annèxa del Pin de Balmar; èra plan al sud del centre actual, dins lo quartièr de Las Bòrdas. En 1790, Balmar èra del canton de Tolosa; en l'an IX, passèc al canton de Tolosa-sud, en 1973, de Tolosa-8. La glèisa Sant Josèp se bastiguèc al sègle XIX [8], al centre de la comuna.
  • Abans la Revolucion Francesa, la populacion de Balmar se compausava subretot de familhas d’agricultors. Un petit nombre d'artesans demorava a Las Bordas.
  • La baroniá episcopala de Balmar fosquèc venduda al marqués Guilhèm de Castelpers le 17 de novembre de 1770.
  • La comuna de Balmar fosquèc creada per un decret de l’Assemblada Constituenta de 1789 le 1èr de decembre de 1790, ocupava, mai que mai, le territòri del consolat de Balmar. Le primièr cònsol de la novèla comuna fosquèc Henri Lassalle-Preserville.
  • Al sègle XIX e fins a la Granda Guèrra, la comuna construsiguèc les sius camins, le siu ostal de vila, sa pòsta, una glèisa al centre de son territòri e tornèc bastir gaireben tota la glèisa de Sent Martin de Bovila.
  • Fosquèc solament dins le segond mitan del sègle XX que Balmar, de vilatge rural, venguèc vila residenciala. Sa populacion passèc de 1724 abitants en 1954 a 6530 en 1970 amb las primièras construccions d'ostals individuals. Le primièr lotejament data de 1956, le Claus Sent Pèire. Institucions militaras e entrepresas s’installèron.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 (2026) Vincent Terrail-Novès UMP, LR puèi divèrs centre gerent d'un establiment medicosocial, quinesiterapeuta, conselhièr regional (2015-21)
junh de 1995 2014 Alain Fillola PS cap d'entrepresa, conselhièr general de Tolosa-8 (2001-2015)
març de 1971 1995 Eugène Bonnet RPR conselhièr general, senator
1947 1971 Georges Pradel    
  1947      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 14929, totala: 15326

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
546 544 603 635 790 802 785 863 883

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
840 835 795 797 877 893 944 916 965

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
913 909 886 821 868 937 966 1 276 1 724

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 890
4 276
7 127
8 117
9 506
11 944
12 793
12 946
12 951
13 203
2009 2010
13 284
13 592
13 474
13 832
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 16520 abitants e la densitat èra de 995,78 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 49
  6. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume I, n° 3720
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 70
  8. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 4 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html