Aspèth

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Aspèth (omonimia).
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Aspèth
Aspet

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Aspet - Chapelle de Miègecoste et la tour du Chucaou.jpg
La Capèra de Miejacòsta.
Blason ville fr Aspet (Haute-Garonne).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 00′ 58″ N, 0° 48′ 08″ E
Superfícia 26,37 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 240 m
480 m
399 m
Geografia politica
País Gasconha Armas de Gasconha
Parçan Comenge Armas de Comenge
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg, ancianament de Mieidia-Pirenèus
Departament
31
Hauta Garona Armas del Departament d'Hauta Garona
Arrondiment
312
Sent Gaudenç
Canton
3101
Banhèras de Luishon, ancianament d'Aspèth
Intercom
243100609
Comunautat de comunas Cagiri Garona Salat (SIREN 200073146)
Cònsol Josette Sarradet
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
877 ab.
Evolucion de la populacion

949 ab.
Densitat 36,44 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Aspétois (en francés)
Còde postal 31160
Còde INSEE 31020

Aspèth[1],[2],[3],[4] (Aspet en francés) qu'ei ua comuna gascoa de Comenge situada en eth departament de la Hauta Garona e en region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Geografia[modificar | modificar la font]

Situada ath pè deths Pirenèus en Comenge, Aspèth qu'ei plaçada a 15 km ath sud-èst de Sent-Gaudenç e ath pè deth pic de Cagiri que senhoreja sus la vath a 1 912 m.

Comunas a l'entorn.

Istòria[modificar | modificar la font]

Pendent eth Ancian Regime, Aspèth qu'èra dera eleccion de Comenge, doncas dera província de Gasconha, dera generalitat d'Aush, dera diocèsi de Comenge e dera senescaucia de Pàmias. Eth vocable dera glèisa qu'es Sent Martin. Tanlèu 1790, Aspèth qu'èra caplòc de canton. Las duas comunas de Milhars e de Senguanhet qu'estón separadas d'Aspèth per l'ordenança deu 22 de març 1835 [5].

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2001 2020 Josette Sarradet PRG conselhèra regionau
1995 2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 961, totala: 1052
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 573 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 2 591 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 853 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 307
1 186
1 229
962
986
923
942
938
948
1 044
2009 2010
947
1 049
950
1 047
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2016 : 889

Cultura locau e patrimòni[modificar | modificar la font]

Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Glèisa Sant-Martin
  • Glèisa Sant-Martin.
  • Capèra de Miejacòsta, dedicada ara Verge Maria.

En Aspèth, las tralhas d'aquera temporada que son escassas. Au sègle XIVau probable, la vila qu'estó embarralhada dab clausuras e tanben tres pòrtas, de las quaus la dita Pòrta Sant-Martin. Lo campanar de la glèisa qu'ei en suspart de la Pòrta qu'endosta un carrilhon famós de 16 campanas. Au darrèr deu capcèr actuau de la glèisa, que vedem engüèra uei la capèra senhorau, d'estile gotic, que la clau de vòuta ei emberogida de las armas de la familha de Coarrasa.

Uns saberuts locaus qu'assolidan engüèra uei, la tor deth Shucau, qu'ei en suspart de la vila, e seré ua « tor de senhalizacion ». A pròva de la lor tèsi, que s'emparan sus ua seria d'articles vielhs de Maurici Gourdon, publicats en 1910, 1911 e 1912 a la Revista de Comenge. Pasmens, l'ipotèsi aquesta, emetuda per Maurici Gourdon, que'n ei l'encausa, qu'ei beròi injustificada : aquera teoria ne s'empara pas sus arren. Ailàs, cada brocadura toristica que la torna condar. Segon Mondon e Gourdon, que seré estada edificada enter lo sègle XIIau e lo sègle XIVau. Adonc que l'atribuishen a l'Edat Mejana centrau o autanplan a l'Edat Mejana baisha shens que sia segura la causa. D'aquí endavant, la question de la soa datacion n'ei pas reglada e las Cartas d'Aspèth que son mudas cap e tot aquiu dessus. Que l'aperan tanben — dab tòrt — « tor sarrasina ».

Personalitats ligadas dab la comuna[modificar | modificar la font]

Véder tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  2. Sit Toponimia occitana
  3. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana
  4. IEO_BdTopoc - Toponimia Occitana [Institut d'Estudis Occitans].
  5. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 2 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html