Clau de vòlta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Dessenh de Eugène Viollet-le-Duc per una pèira clau d'un arc ogival
Clau de vòlta escultada e colorada; Catedrala de Sant Estève de Tolosa.

La clau de vòlta es lo clavèl central d'un arc, o d'una vòlta. Es mai sovent de dimencion màger que los autres clavèls, e ornada, mas aquò sens rason foncionala senon estetica. La clau, coma los clavèls, se mantenon de per la quita forma de las pèças, perque las seunas fàcias lateralas, talhadas en angle, transmeton lateralament una partida de las tensions, fasent l'equilibri, e evitant que s'esfondra jos una carga verticala. Las tensions orizontalas del clavèl inferior se transmeton al mur, o a un autre arc, e la verticala se transmet al mur o a un pilar. Per plaçar ensems los clavèls e la clau s'utiliza un cindre, qu'es una estructura de fusta, o de metal, amb la fòrma d'arc, que manten los clavèls e retirat un còp l'arc completat.[1]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Diccionario de Arte I, Barcelona (ISBN 84-8332-390-7)