Region francesa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Departaments e regions de França metropolitana en 2016.

França es dividida en 19 regions (en francés, régions), que 13 son situadas en la França Metropolitana (una es l’illa de Corsega, de l’estatut especial), e 5 son departaments e collectivitats d’otramar. Cada region de la França continentala es tanben subdividida en departaments.

Lista de las regions[modificar | modificar la font]

Còde
INSEE
Region Populacion
sens
comptes dobles
(2013)
Populacion
totala
Còde
NUTS-2
Còde
ISO 3166-2
Departaments Arrondiments Cantons Comunas
44 Grand Èst 5 552 388 5 679 877 pas definit pas definit 10 43 200 5192
75 Nòva Aquitània 5 844 177 6 010 982 pas definit pas definit 12 41 258 4505
84 Auvèrnhe Ròse Aups 7 757 595 7 956 770 pas definit pas definit 12 39 242 4189
27 Borgonha Franca Comtat 2 819 783 2 907 114 pas definit pas definit 8 24 152 3831
53 Bretanha 3 258 707 3 361 496 FR52 FR-E 4 15 102 1270
24 Centre e Vau de Léger 2 570 548 2 641 391 FR24 FR-F 5 20 102 1842
94 Corsega 320 208 325 510 FR83 FR-H 2 5 26 360
01 Guadalope 402 119 409 055 FRA1 FR-GP 1 2 21 32
03 Guaiana 244 118 246 507 FRA3 FR-GF 1 2 22
11 Illa de França 11 959 807 12 116 367 FR10 FR-J 8 25 155 1281
76 Occitanie 5 683 878 5 827 627 pas definit pas definit 13 36 249 4565
06 Maiòta 217 091 212 645 FR-YT 1 1 13 17
02 Martinica 385 551 391 837 FRA2 FR-MQ 1 4 34
32 Nauts de França 5 987 883 6 101 843 pas definit pas definit 5 26 145 3838
28 Normandia 3 328 364 3 416 175 pas definit pas definit 5 17 131 3232
52 Païses de Léger 3 660 852 3 765 802 FR51 FR-R 5 17 107 1502
93 Provença-Aups-Còsta d'Azur 4 953 675 5 039 311 FR82 FR-U 6 18 126 963
04 Reünion 835 103 844 741 FRA4 FR-RE 1 4 25 24

Istòria[modificar | modificar la font]

La region es a l’origina una division administrativa que recampa un cèrt nombre de servicis de l’Estat. Los primièrs assages de recampar de departaments datan de las annadas 1920. En 1941, l'Estat francés crèa de prefèctes de region. De 1944 a 1946, de comissaris regionals de la Republica reprenon la foncion. Al mièg de las annadas 1950, de regions son creadas, mas lor establiment efectiu se fa en 1960. A partir de 1982, la descentralizacion fa de las regions de collectivitats localas amb divèrsas competéncias.

Cronologia[modificar | modificar la font]

  • La lei del 19 d'abril de 1941 crèa 18 prefecturas regionalas. Los limits regionals tenon compte de la linha de demarcacion.
  • La lei del 23 d'abril de 1941 definís lo ròtle dels prefèctes regionals dins lo manten de l'òrdre
  • La lei del 25 d'agost de 1941 definís lo ròtle dels prefèctes regionals dins l'economia
  • A la prima de 1944 lo govèrn provisòri crèa de comissaris regionals de la Republica
  • En 1946, los comissaris regionals son suprimits
  • Lo decret n°60-516 del 2 de junh de 1960 crèa 21 circonscripcions d'accion regionalas.
  • Lo decret n°70-18 del 12 de genièr de 1970 dessepara la circonscripcion de Provença-Còsta d'Azur-Corsega en doas : Provença-Aups-Còsta d'Azur e Corsega.
  • La lei n°72-619 del 5 de julhet de 1972 crèa d’establiments publics regionals.
  • En 1976 la region parisenca ven Illa de França.
  • La « lei Deferre » (lei n°82-213 dau 2 de març de 1982) fa de las regions de collectivitats territorialas de l’executiu elegit e parteja las competéncias entre l’Estat e las regions.
  • Las primièras eleccions regionalas se tenguèron lo 16 de març de 1986. L'escrutinh èra a un torn e a la proporcionala.
  • En 1991, Corsega ven una collectivitat territoriala de l'estatut especial, mas demòra una region.
  • Las segondas eleccions regionalas se tenguèron lo 22 de març de 1992.
  • Las tresenas eleccions regionalas se tenguèron lo 15 de març de 1998.
  • La lei de l'11 d'abril de 2003 càmbia lo mòde d'eleccion dels conselhs regionals (eleccion de 2 torns amb prima majoritària)
  • Las quatrenas eleccions regionalas se tenguèron los 21 e 28 de març de 2004.
  • Las leis del 26 de genièr de 2010 e del 16 de febrièr de 2010 refòrman las collectivitats localas en metent en plaça, a partir de 2014, de conselhièrs territorials. La durada del mandat dels conselhièrs regionals per èsser elegits en març de 2010 es reducha a 4 ans.
  • Las cinquenas eleccions regionalas se tenguèron los 14 e 21 de març de 2010.
  • En abril de 2011, Maiòta ven una collectivitat territoriala unica qu’es a l’encòp departament e region d’otramar.
  • En genièr de 2015, la region Centre ven Centre e Vau de Léger
  • La lei del 13 de genièr de 2015 fusiona las 21 regions metropolitanas en 12 regions. Son fusionadas a partir del 1èr de genièr de 2016:
    • Aquitània, Lemosin e Peitau Charantas
    • Auvèrnhe e Ròse-Aups
    • Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus
    • fòra Occitània:
      • Alsàcia, Champanha e Ardena, e Lorena
      • Bergonha e Franca Comtat
      • Nòrd-Pas de Calais e Picardia
      • Normandia Bassa e Nauta
    • cinc regions càmbian pas, demèst elas Provença emai Centre e Vau de Léger.
  • Las siesenas eleccions regionalas se tenguèron los 6 e 13 de decembre de 2015.

Las regions en 2014[modificar | modificar la font]

Còde
INSEE
Region Populacion
sens
comptes dobles
(2013)
Populacion
totala
Còde
NUTS-2
Còde
ISO 3166-2
Departaments Arrondiments Cantons Comunas
42 Alsàcia 1 868 183 1 903 801 FR42 FR-A 2 13 75 904
72 Aquitània 3 316 889 3 406 433 FR61 FR-B 5 19 235 2296
83 Auvèrnhe 1 357 668 1 398 946 FR72 FR-C 4 14 158 1310
26 Borgonha 1 642 687 1 693 615 FR26 FR-D 4 15 174 2046
53 Bretanha 3 258 707 3 361 496 FR52 FR-E 4 15 201 1270
24 Centre e Vau de Léger 2 570 548 2 641 391 FR24 FR-F 5 20 198 1842
21 Champanha-Ardena 1 339 008 1 375 674 FR21 FR-G 4 15 146 1949
94 Corsega 320 208 325 510 FR83 FR-H 2 5 52 360
43 Franca Comtat 1 177 096 1 213 499 FR43 FR-I 4 9 116 1785
01 Guadalope 402 119 409 055 FR91 FR-GP 1 2 40 32
03 Guaiana 244 118 246 507 FR93 FR-GF 1 2 19 22
11 Illa de França 11 959 807 12 116 367 FR10 FR-J 8 25 317 1281
91 Lengadòc-Rosselhon 2 729 721 2 789 059 FR81 FR-K 5 14 186 1545
74 Lemosin 737 509 759 577 FR63 FR-L 3 8 106 747
41 Lorena 2 345 197 2 400 402 FR41 FR-M 4 15 157 2339
05 Maiòta FRA5 FR-YT 1 1 19 17
02 Martinica 385 551 391 837 FR92 FR-MQ 1 4 45 34
73 Miègjorn-Pirenèus 2 954 157 3 038 568 FR62 FR-N 8 22 293 3020
31 Nòrd-Pas de Calais 4 060 741 4 127 229 FR30 FR-O 2 13 156 1547
25 Bassa Normandia 1 478 712 1 523 247 FR25 FR-P 3 11 141 1812
23 Nauta Normandia 1 849 652 1 892 928 FR23 FR-Q 2 6 112 1420
52 Païses de Léger 3 660 852 3 765 802 FR51 FR-R 5 17 203 1502
22 Picardia 1 927 142 1 974 614 FR22 FR-S 3 13 129 2291
54 Peitau-Charantas 1 789 779 1 844 972 FR53 FR-T 4 14 157 1462
93 Provença-Aups-Còsta d'Azur 4 953 675 5 039 311 FR82 FR-U 6 18 236 963
04 Reünion 835 103 844 741 FR94 FR-RE 1 4 49 24
82 Ròse-Aups 6 399 927 6 557 824 FR71 FR-V 8 25 335 2879