Region francesa
.svg)
Dins lo sistèma administratiu de l'Estat francés, una region (en francés e oficialament: région), es una collectivitat territoriala de 1r nivèl, al nombre de 18, dont 13 metropolitanas (inclusa Corsega dempuèi 2019[1]) e 5 collectivitats d'otramar.[2][3]
En 2014, dins l'encastre de las reformas de reduccion de las despensas publicas promogudas pel president François Hollande, lo Parlament francés a aprovat una lei que prevesiá de reduire lo nombre de regions alara metropolitanas de 22 a 13, passant d'un total de 27 a solament 18.[4]
Cada region situada en territòri metropolitana es forma de departaments (en francés: département). Cinc regions son totalament o en partida situadas en Occitània.
Lista
[modificar | modificar lo còdi]| Region | Còdi INSEE[5] |
Còdi NUTS-2 |
Còdi ISO 3166-2 |
Populacion (2022) |
Departaments | Arrondiments | Comunas | Populacion occitana |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Grand Èst | 44 | FRF | FR-GES | 5 560 079 | 10 | 43 | 5192 | 0 |
| Nòva Aquitània | 75 | FRI | FR-NAQ | 6 113 384 | 12 | 41 | 4505 | 3 638 088 |
| Auvèrnhe Ròse Aups | 84 | FRK | FR-ARA | 8 163 884 | 12 | 39 | 4189 | 2 144 394 |
| Borgonha Franca Comtat | 27 | FRC | FR-BFC | 2 803 977 | 8 | 24 | 3831 | 0 |
| Bretanha | 53 | FRH | FR-BRE | 3 422 845 | 4 | 15 | 1270 | 0 |
| Centre e Vau de Léger | 24 | FRB | FR-CVL | 2 581 597 | 5 | 20 | 1842 | 17 136 |
| Corsega | 94 | FRM | FR-COR | 351 276 | 2 | 5 | 360 | 0 |
| Guadalope | 01 | FRY1 | FR-GP | 383 569 | 1 | 2 | 32 | 0 |
| Guaiana | 03 | FRY3 | FR-GF | 288 382 | 1 | 2 | 22 | 0 |
| Illa de França | 11 | FR1 | FR-IDF | 12 380 964 | 8 | 25 | 1281 | 0 |
| Occitània | 76 | FRJ | FR-OCC | 6 080 731 | 13 | 36 | 4565 | 5 594 979 |
| Maiòta | 06 | FRY5 | FR-YT | 256 518 | 1 | 1 | 17 | 0 |
| Martinica | 02 | FRY2 | FR-MQ | 361 019 | 1 | 4 | 34 | 0 |
| Nauts de França | 32 | FRE | FR-HDF | 5 998 916 | 5 | 26 | 3838 | 0 |
| Normandia | 28 | FRD | FR-NOR | 3 339 074 | 5 | 17 | 3232 | 0 |
| Païses de Léger | 52 | FRG | FR-PDL | 3 879 216 | 5 | 17 | 1502 | 0 |
| Provença-Aups-Còsta d'Azur | 93 | FRL | FR-PAC | 5 170 312 | 6 | 18 | 963 | 5 170 312 |
| Reünion | 04 | FRY4 | FR-RE | 881 348 | 1 | 4 | 24 | 0 |
Istòria
[modificar | modificar lo còdi]La region es a l’origina una division administrativa que recampa un cèrt nombre de servicis de l’Estat. Los primièrs assages de recampar de departaments datan de las annadas 1920. En 1941, l'Estat francés crèa de prefèctes de region. De 1944 a 1946, de comissaris regionals de la Republica reprenon la foncion. Al mièg de las annadas 1950, de regions son creadas, mas lor establiment efectiu se fa en 1960. A partir de 1982, la descentralizacion fa de las regions de collectivitats localas amb divèrsas competéncias.[6]
Cronologia
[modificar | modificar lo còdi]- La lei del 19 d'abril de 1941 crèa 18 prefecturas regionalas. Los limits regionals tenon compte de la linha de demarcacion.
- La lei del 23 d'abril de 1941 definís lo ròtle dels prefèctes regionals dins lo manten de l'òrdre
- La lei del 25 d'agost de 1941 definís lo ròtle dels prefèctes regionals dins l'economia
- A la prima de 1944 lo govèrn provisòri crèa de comissaris regionals de la Republica
- En 1946, los comissaris regionals son suprimits
- Lo decret n°60-516 del 2 de junh de 1960 crèa 21 circonscripcions d'accion regionalas.
- Lo decret n°70-18 del 12 de genièr de 1970 dessepara la circonscripcion de Provença-Còsta d'Azur-Corsega en doas : Provença-Aups-Còsta d'Azur e Corsega.
- La lei n°72-619 del 5 de julhet de 1972 crèa d’establiments publics regionals.
- En 1976 la region parisenca ven Illa de França.
- La « lei Deferre » (lei n°82-213 dau 2 de març de 1982) fa de las regions de collectivitats territorialas de l’executiu elegit e parteja las competéncias entre l’Estat e las regions.
- Las primièras eleccions regionalas se tenguèron lo 16 de març de 1986. L'escrutinh èra a un torn e a la proporcionala.
- En 1991, Corsega ven una collectivitat territoriala de l'estatut especial, mas demòra una region.
- Las segondas eleccions regionalas se tenguèron lo 22 de març de 1992.
- Las tresenas eleccions regionalas se tenguèron lo 15 de març de 1998.
- La lei de l'11 d'abril de 2003 càmbia lo mòde d'eleccion dels conselhs regionals (eleccion de 2 torns amb prima majoritària)
- Las quatrenas eleccions regionalas se tenguèron los 21 e 28 de març de 2004.
- Las leis del 26 de genièr de 2010 e del 16 de febrièr de 2010 refòrman las collectivitats localas en metent en plaça, a partir de 2014, de conselhièrs territorials. La durada del mandat dels conselhièrs regionals per èsser elegits en març de 2010 es reducha a 4 ans.
- Las cinquenas eleccions regionalas se tenguèron los 14 e 21 de març de 2010.
- En abril de 2011, Maiòta ven una collectivitat territoriala unica qu’es a l’encòp departament e region d’otramar.
- En genièr de 2015, la region Centre ven Centre e Vau de Léger
- La lei del 13 de genièr de 2015 fusiona las 22 regions metropolitanas en 13 regions. Son fusionadas a partir del 1èr de genièr de 2016:
- Aquitània, Lemosin e Peitau Charantas
- Auvèrnhe e Ròse-Aups
- Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus
- fòra Occitània:
- Alsàcia, Champanha e Ardena, e Lorena
- Bergonha e Franca Comtat
- Nòrd-Pas de Calais e Picardia
- Normandia Bassa e Nauta
- sièis regions càmbian pas, demèst elas Provença-Aups-Còsta d'Azur, Corsega emai Centre e Vau de Léger.
- Las siesenas eleccions regionalas se tenguèron los 6 e 13 de decembre de 2015.
- Las setenas eleccions regionalas se tenguèron los 20 e 27 de junh de 2021.
- Las eleccions venentas se deurián far en 2027.
Las ancianas regions en 2015
[modificar | modificar lo còdi]| Còde INSEE |
Region | Departaments | Arrondiments | Cantons | Comunas |
|---|---|---|---|---|---|
| 42 | Alsàcia | 2 | 13 | 75 | 904 |
| 72 | Aquitània | 5 | 19 | 235 | 2296 |
| 83 | Auvèrnhe | 4 | 14 | 158 | 1310 |
| 26 | Borgonha | 4 | 15 | 174 | 2046 |
| 53 | Bretanha | 4 | 15 | 201 | 1270 |
| 24 | Centre e Vau de Léger | 5 | 20 | 198 | 1842 |
| 21 | Champanha-Ardena | 4 | 15 | 146 | 1949 |
| 94 | Corsega | 2 | 5 | 52 | 360 |
| 43 | Franca Comtat | 4 | 9 | 116 | 1785 |
| 01 | Guadalope | 1 | 2 | 40 | 32 |
| 03 | Guaiana | 1 | 2 | 19 | 22 |
| 11 | Illa de França | 8 | 25 | 317 | 1281 |
| 91 | Lengadòc-Rosselhon | 5 | 14 | 186 | 1545 |
| 74 | Lemosin | 3 | 8 | 106 | 747 |
| 41 | Lorena | 4 | 15 | 157 | 2339 |
| 05 | Maiòta | 1 | 1 | 19 | 17 |
| 02 | Martinica | 1 | 4 | 45 | 34 |
| 73 | Miègjorn-Pirenèus | 8 | 22 | 293 | 3020 |
| 31 | Nòrd-Pas de Calais | 2 | 13 | 156 | 1547 |
| 25 | Bassa Normandia | 3 | 11 | 141 | 1812 |
| 23 | Nauta Normandia | 2 | 6 | 112 | 1420 |
| 52 | Païses de Léger | 5 | 17 | 203 | 1502 |
| 22 | Picardia | 3 | 13 | 129 | 2291 |
| 54 | Peitau-Charantas | 4 | 14 | 157 | 1462 |
| 93 | Provença-Aups-Còsta d'Azur | 6 | 18 | 236 | 963 |
| 04 | Reünion | 1 | 4 | 49 | 24 |
| 82 | Ròse-Aups | 8 | 25 | 335 | 2879 |
Nòtas e referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Institut Nacional de l'Estatistica e dels Estudis Economics (INSEE). «Géographie administrative et d'étude» (en francés).
- ↑ Hopquin, Benoît. ««Mayotte accède à son statut de département dans la confusion»» (en francés), 31-02-2011. www.lemonde.fr.
- ↑ Légifrance (Servici Public de la Difusion del Dreit). «Loi n° 2010-1487 du 7 décembre 2010 relative au Département de Mayotte (1)». www.legifrance.gouv.fr.
- ↑ «Les députés adoptent le projet de loi de réforme territoriale» (en francés), 23-07-2014. www.lemonde.fr.
- ↑ Institut Nacional de l'Estatistica e dels Estudis Economics (INSEE). «Code officiel géographique au 1er janvier 2014» (en francés).
- ↑ Miossec, Jean-Marie (2009). Géohistoire de la régionalisation en France. París: Presses universitaires de France. ISBN 978-2-13-056665-6.