Vejatz lo contengut

Le Falgar

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Le Falgar
Falga
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo castèl del sègle XVII
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 28′ 46″ N, 1° 51′ 39″ E
Superfícia 5,38 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
286 m
260 m
209 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
313
Tolosa
Canton
3125
Revèl
Intercom
243100567
CC d'A las Fonts del Canal del Miègjorn
Cònsol Hélène Delmas
(2023-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
132 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

138 ab.
Densitat 21 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Falgasiens (en francés)
Còde postal 31540
Còde INSEE 31180

Le Falgar[1],[2],[3],[4] (Falga en francés) es una comuna lengadociana de Lauragués situada dins lo departament de la Nauta Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Comuna de l'airal urban de Tolosa situada en Lauragués a 42 km al Sud-Èst de Tolosa.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]
Comunas confrontantas de Le Falgar
Auriac de Vendinèla
Maurens Le Falgar Sant Felitz de Lauragués
Le Bauç

Le nom es atestat en 1428, Lo Falgar (pel nom francés, Ramon Corrasa escriu Le Fauga, nom d'una autra comuna, mes lo vesinatge permet de corregir) [5].
Segon Dauzat, Falgar ven del latin filex, « felze, feuse, falguièra », ambe'l sufixe -arium [6]. Le resultat seriá *felsièr, *feusièr.
Segon Negre, Falgar ven de l'occitan falgar [7].
Segon J. Astor, cal passar pel latin vulgar *filicaria, vengut del latin classic filix, filicis > falguièra, *felg-. D'après falguièra, un ancian occitan *felgue, *falgue, seriá una refeccion de felze. Un sufixe -ar, que significa « le lòc de, le lòc que abonda en », s'ajusta a *felgue, *falgue per menar a falgar [8]. Le sufixe -ar deriva de -are, -aris e pas dirèctament de -arium, per de rasons foneticas evidentas (-arium > ièr en lengadocian).

Pendent l'Ancian Regime, Le Falgar èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Lauragués. En 1790, Le Falgar èra del canton de Sant Felitz, en l'an XII, del canton de Revèl. Le vocable de la glèisa es Sant Martin [9].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2023 (2026) Hélène Delmas    
junh de 1995 setembre de 2023 (demission) Isabelle Coutureau sense  
  1995      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del canton de Revèl, i demorèc.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 113, totala: 119

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
196 129 201 229 235 265 274 273 262

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
270 260 256 252 243 227 173 198 204

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
177 188 187 151 161 139 158 142 130

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
110
67
57
60
73
79
98
99
100
105
2009 2010
101
106
110
115
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 132 abitants e la densitat èra de 24,54 ab/km².

Personalitats ligadas a la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Raymond Corraze, Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastique, in Annales du Midi, 1953, p. 127 [1]
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 281
  7. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 23 163
  8. Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France, ed. du Beffroi, 2002, p. 314-315
  9. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 15 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html