Vejatz lo contengut

Venèrca

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vila d'Occitània
Venèrca
Venerque
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostal de comuna.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 26′ 03″ N, 1° 26′ 40″ E
Superfícia 14,57 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
272 m
178 m
157 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
31
Nauta Garona Armas del Departament de la Nauta Garona
Arrondiment
311
Murèth
Canton
3103
Portèth (Autariba abans 2015)
Intercom
243100682
CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés
Cònsol Michel Courtiade
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 633 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 717 ab.
Densitat 177,08 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Venerquois, Venerquoises (en francés)
Còde postal 31810
Còde INSEE 31572

Venèrca (Venerque en francés) qu'es ua comuna lengadociana istoricament, benlèu mai o mens gascona lingüisticament, situada dens lo departament de la Hauta Garona e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Es una comuna de l'Airal urban de Tolosa.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]
Comunas confrontantas de Venèrca
Clarmont Espanés
Vernet Venèrca Issús
Grepiac

Las fòrmas ancianas son Sancti Petri Vermercensis cap a 960 (legir Verinercensis), terminio de Venercha en 1080 [1], Venerqua en 1428 [2]. I cal ajustar l'atestacion [monasterium] Venercha de 1817 [3] (identica a la de 1080).
Segon Dauzat e Rostaing, Venèrca ven del nom de la divessa romana Vènus), ambe'l sufixe -ica [4].
Segon Negre, Venèrca ven benlèu del nom germanic d'òme Bernico, tractat coma Benirco [metatèsi], sufixat en -a (villa) [5].

Pendent l'Ancian Regime, Venèrca èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Lauragués. Le vocable de la glèisa es Sent Pèir(e). Tanlèu 1790, Venèrca èra del canton d'Autariba [6].

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Michel Courtiade    
març de 2008 2020 Michel Duviel PS quadre, president de l'anciana comunautat de comunas Lesa Arièja Garòna e vicepresident deu País deu Sud Tolosan
març de 1989 2008 Hélène Breton PS Vicepresidenta deu conselh regionau
març de 1977 1989 Jean-Jacques Arnaud PS  
març de 1971 1977 Jean Desclaux    
mai de 1953 1971 Roger Francazal    
1944 1953 Germain Méric    
1923 1944 Auguste Pourciel    
  1923      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2580, totala: 2646

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
818 750 796 900 941 954 986 1 009 1 008

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
996 988 963 933 900 913 897 910 862

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
786 757 729 703 680 736 837 894 965

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 022
1 274
1 510
1 907
2 158
2 328
2 582
2 618
2 632
2 683
2009 2010
2 622
2 674
2 612
2 676
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2633 abitants e la densitat èra de 180,71 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 15 400
  2. Raymond Corraze, Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastique, in Annales du Midi, 1953, p. 127 [1]
  3. Emile Lesne, Les origines du droit de régale : évêché et abbaye en régale à l'époque carolingienne, 1870, p. 493
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 704, a Vendres
  5. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, volume II, n° 15 400
  6. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 50 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html