Nicolas-Marie-Joseph Chapuy
Nicolas-Marie-Joseph Chapuy (París, 1790 - 23 de junh de 1858) foguèt un oficièr, arquitècte, païsatgista e litograf francés.
Biografia
[modificar | Modificar lo còdi]Nicolas-Marie-Joseph Chapuy estudièt a l'Escòla Politecnica de París. Mai tard venguèt oficièr dins lo còs d'engenhaires de l'armada francesa. Puèi, trabalhèt coma arquitècte dins la foncion publica francesa e l'avaluació de l'estat e la restauracion de bastiments medievals amb una granda capitada. Pasmens, foguèt acantonat per encausa de son engatjament amb lo movement bonapartista tre 1817 e puèi se retirèt.
A la debuta Chapuy trabalhèt coma artista independent e van fer dessenhs de fita arquitectonic important, que descriguèt coma plantilles de la litografia e la compilació de convolutas mercat de segona mà per als amants de l'art. A partir de 1823, desvolopat son trabalh en collaboracion amb l'arqueològ e escrivan Théodore de Jolimont que inclou l'extensa istòria de l'art, lo trabalh sus las catedralas francesas, produeix las illustracions per a la Chapuy. Durant las annadas seguentas Chapuy visitèt totes los cantons de l'estat francés e laissèt una traça picturala de totes los elements naturals e culturals mai remirables de cada país.
En 1824 s'installèt a Amians, Rems, 1826, 1827, Borges, e recolzada en Alsàcia, dos ans mai tard, partiguèt per Borgonha, Provença, l'oèst occitan e mai prigondament dins las vilas de Peitieus, Bordèu, Albi e Agen. De totes los viatges Chapuy faguèt de descripcions d'objèctes plan detalhadas, d'esbòces e de dessenhs. En aquela epòca dessenhèt fòrça paisatges agradius e romantics.
Cap a la mitat de 1830 Chapuy aviá ja atench una capitada e reconeissença pro importantas amb sas activitats. Èra apreciat pels editors correspondents e sa carrièra artistica s'espandiguèt cap a d'autres païses europèus. En aquel temps trabalhèt en collaboracion estrecha amb l'ostal editorial parisenc Veith & Hauser, sovent amb d'originals e de litografias de sa man, que s'utilizèron per las publicacions d'art. Per aquesta editorial en 1838, viatgèt per Soïssa e va assistir en Lombardia e Milan e Llac. L'an seguent, Chapuy se passejava per la region del Rin. En 1841 visquèt a Marselha, abans de s'installar en Liguria, a Pisa, Florença e puèi Venècia. En 1842 Chapuy anèt pintrar per Espanha.
Òbras
[modificar | Modificar lo còdi]
- Oeuvres complètes d'André Palladio, (Paris, 1825)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale d'Orléans, (París, 1825)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale de Paris, (París, 1826)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale d'Amiens, (París, 1826)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale de Reims, (París, 1826)
- Vues pittoresques de la cathédrale de Strasbourg, et détails remarquables de ce monument, (Estrasborg, 1827)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale de Sens, (París, 1828)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale d'Auxerre, (París, 1828)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale de Chartres, (París, 1828)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale d'Arles, (París, 1829)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale d'Albi (París, 1829)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale de Dijon (París, 1829)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale de d'Autun (París, 1830)
- Cathédrales françaises, vues pittoresques de la cathédrale de Senlis, (París, 1831)