1789
1789 | |
---|---|
Ans : 1786 1787 1788 1789 1790 1791 1792 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1789 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
- 5 de mai - Primièra reünion dels Estats Generals en França aprèp 175 ans.
- 14 de julhet - Començament de la Revolucion Francesa: lo pòble assauta la fortalesa de la Bastilha.
- 26 d'agost - Es publicada la Declaracion dels Dreches de l'Òme e del Ciutadan durant la Revolucion Francesa.
- 12 d'octobre - Lo comte d'Artés, fraire de Loís XVI, demanda a l'emperaire Josèp II d'Àustria d'intervenir en França.
- 9 de decembre - Decret de division de França en departaments.
Euròpa[modificar | modificar la font]
- 6 de novembre - Lo papa Piu VI nomena lo primièr evesque catolic dels Estats Units.
Mond[modificar | modificar la font]
- 7 de genièr - Primièra eleccion presidenciala als Estats Units d'America.
- 6 d'abril - George Washington es proclamat primièr president dels Estats Units.
Africa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]
Perseguida dei trèbols intèrns liats a l'afondrament dau poder imperiau en 1768-1769. Lo negus Tekle Giyorgis Ièr foguèt obligat d'abandonar lo tròne per lo segond còp lo 26 de julhet. Hezqeyas, fiu d'Iyasu III, venguèt lo novèu negus de Gondar mai lo país contunièt de tenir unei pretendents sostenguts per divèrsei faccions au sen de l'aristocracia. Dins lo país, de combats opausèron lei partisans dei diferents pretendents e tanben certanei senhors que fasián teoricament partida de la mema aliança.
Sennar[modificar | modificar la font]
Mòrt dau sultan Adlan II (1776-1789) que foguèt remplaçat per Tayyib II (1789-1790). Aquò marquèt l'acomençament dau declin definitiu dau Sultanat que s'afondrèt una generacion pus tard.
Asia[modificar | modificar la font]
China[modificar | modificar la font]

Coma l'annada precedenta (→ 1788), 1789 foguèt marcada per divèrsei crisis frontalieras lòng de la frontiera meridionala de l'Empèri. En Tibet, après lei combats de 1788, China organizèt de negociacions per restablir la patz entre Nepalés e Tibetans a Khiru. Lei Tibetans i foguèron reconeguts responsables de la garrolha monetària a l'origina de la guèrra. Deguèron pagar una indemnitat ai Nepalés en cambi de l'evacuacion de divèrsei territòris frontaliers tenguts per lei Nepalés. Pasmens, aquel acòrd foguèt jamai aplicat e una segonda guèrra acomencèt dos ans pus tard (→ 1791).
En Vietnam, la guèrra sinovietnamiana s'acabèt per una victòria dei fòrças Tayson. Aprofichant sa victòria, un dei fraires Tayson, Nguyen Hue, poguèt se proclamar emperaire. Pasmens, per defugir una perseguida de la guèrra còntra China, se reconoguèt vassau de l'emperaire Qianlong. Pequin acceptèt l'acòrd que li permetiá de trobar una eissida — oficialament — victoriosa a la guèrra mai, dins lei fachs, Vietnam demorèt independent.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
- 28 d'agost - Descobèrta d'Encelada, satellit natural de Saturne, per William Herschel.
Quimia[modificar | modificar la font]
Descubèrta dei proprietats de l'aiga de Javel per lo quimista francés Claude Louis Berthollet (1748-1822).
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 16 de març - Georg Simon Ohm, fisician francés (m. 1854)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 7 d'abril - Abdul Hamid I, sultan otoman (n. 1725)