Algol

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Constellacion de Persèu amb la localizacion d'Algol (a drecha).

Algol[1] es una estela variabla de la constellacion de Persèu, de magnitud aparenta 2,12, que sa luminositat demenís periodicament d'una magnitud 1,3 totei lei 2,87 jorns. Situat a 92,8 ans lutz de la Tèrra, es en realitat un sistèma estellar triple e lei variacions de luminositat son causadas per d'eclipsis parcialas entre lei doas estelas pus importantas. Descubèrta en 1889, aquela explicacion marquèt una etapa importanta dins la comprenença deis estelas variablas car permetèt d'imaginar l'existéncia d'estelas variablas diferentas dei novas.

Pòrta un nom d'origina araba que provèn de l'expression ra's al-ghoul que significa la « tèsta dau demòni »[2].

Istòria[modificar | modificar la font]

La variabilitat de la luminositat d'Algol èra coneguda per leis Egipcians que la notèron dins un calendier realizat vèrs 1200 avC[3][4]. Per la seguida, demorèt coneguda per mai d'una civilizacion[5] e l'estela foguèt associada amb una creatura demoniaca tant per lei Grècs que per leis Arabs. En Euròpa Occidentala, la variabilitat d'Algol foguèt notada per l'astronòm italian Geminiano Montanari (1633-1687) mai ges de mecanisme explicatiu foguèt trobat. La premiera explicacion foguèt prepausada per John Goodricke (1764-1786) qu'imaginèt una teoria implicant lo passatge regular d'un objècte sorn entre la Tèrra e l'estela[6]. La presentèt en 1783 a la Royal Society e obtenguèt la medalha Copley per son trabalh. En 1881, l'astronòm Edward Charles Pickering (1846-1919) presentèt una teoria novèla basada sus un sistèma d'estelas binàrias amb eclipsi[7]. Aquela teoria foguèt validada per Hermann Carl Vogel (1841-1907) en 1889 gràcias a de mesuras d'efiech Doppler[8].

Aquela descubèrta permetèt d'explicar la variabilitat d'estelas diferentas dei novas qu'èran l'unica explicacion coneguda avans lei trabalhs de Goodricke e de Pickering. Premiera sistèma d'aqueu tipe identificat, Algol venguèt lo prototipe de la classa deis estelas variablas de tipe Algol que formavan en 2003 un grop de 3 554 objèctes recensats dins lo General Catalogue of Variable Stars.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Imatge dau sistèma realizat amb l'interferomètre CHARA.
Reconstitucion deis eclipsis entre Algol A e B gràcias a d'imatges de l'interferomètre CHARA.

Algol es un sistèma estellar multiple d'una massa totala de 5,8 massas solaras. Tres estelas i son clarament identificadas e l'existéncia de doas autreis es sospichada. Son notadas :

  • Aa1 (ò Algol A) es una estela blanca de 3,17 M.
  • Aa2 (ò Algol B) es una estela jauna de 0,70 M.
  • Ab (ò Algol C) es una estela blanca de 1,76 M.

Lei dos estelas a l'origina deis eclipsis (Aa1 e Aa2) son separadas per una distància febla, de l'òrdre de 0,062 UA. D'un biais susprenent, l'estela pus massisa es totjorn sus la sequéncia principala mentre que l'estela en orbita es una sosgiganta. Aquela situacion es dicha paradòxa d'Algol e es explicada per de transferiments de matèria entre lei doas estelas[9]. Lo sistèma es una fònt importanta de rais X e radiò, probablament formats per l'interaccion entre lo camp magnetic dei doas estelas[10].

I a aperaquí 7,3 milions d'ans, Algol es passada a 9,8 ans lutz dau Soleu[11]. Sa luminositat dins lo cèu nuechenc èra de -2,5 e, en causa de la massa importanta dau sistèma, a benlèu trebolat l'estabilitat dau Nívol d'Oort entraïnant la formacion d'un gròs nombre de cometas[12].

Cultura[modificar | modificar la font]

Representacion d'Algol coma la tèsta de la Gorgonas dins l’Uranographia de Johannes Hevelius en 1690.

Algol foguèt sovent associat amb de fenomèns violents e saunós en causa de sa variabilitat. Per exemple, en Grècia, representava la Gorgonas de Persèu e èra associada amb la mòrt per decapitacion. Pus tard, dins lo mond europèu e arab, Algol foguèt considerada coma un simbòl de desfortuna[13]. Au sègle XVI, foguèt listada entre lei 15 estelas magicas recensadas per l'ocultista Heinrich Cornelius Agrippa (1486-1535). Dins l'astronomia chinesa, Algol fasiá partida de l'asterisme Dailing que representava un mausolèu.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (en) James B. Kaler, "Algol", [1].
  • (fr) David Lévy, Guide pratique de l'astronomie, 1995.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. L'estela es tanben dicha : Beta Persei, Bèta de Persèu, 26 Persei, HR 936, HD 19356, BD+40 673, SAO 38592, ADS 2362A, CCDM J03082 +4057A, FK5 111 e HIP 14576.
  2. (en) P. Kunitzsch & T. Smart, Short Guide to Modern Star Names and Their Derivations (Wiesbaden: Otto Harrassowitz, 1986), p 49.
  3. (en) Porceddu, S.; Jetsu, L.; Lyytinen, J.; Kajatkari, P.; Lehtinen, J.; Markkanen, T.; et al. (2008), "Evidence of Periodicity in Ancient Egyptian Calendars of Lucky and Unlucky Days", Cambridge Archaeological Journal, 18 (3): 327–339.
  4. (en) Jetsu, L.; Porceddu, S.; Lyytinen, J.; Kajatkari, P.; Lehtinen, J.; Markkanen, T.; et al. (2013), "Did the Ancient Egyptians Record the Period of the Eclipsing Binary Algol - The Raging One?", The Astrophysical Journal, 773 (1): A1.
  5. (en) Wilk, Stephen R. (1996), "Mythological Evidence for Ancient Observations of Variable Stars", The Journal of the American Association of Variable Star Observers, 24 (2): 129–33.
  6. (en) Goodricke, John (1783-01-01). "XXVI. A series of observations on, and a discovery of, the period of the variation of the light of the bright star in the head of medusa, called algol. In a letter from John Goodricke, Esq. to the Rev. Anthony Shepherd, D. D. F. R. S. and Plumian Professor at Cambridge", Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 73: 474–482.
  7. (en) Pickering, Edward C. (1881), "Dimensions of the Fixed Stars, with especial reference to Binaries and Variables of the Algol type", Astronomical Register, 50 (1–2): 253–56.
  8. (en) A. H. Batten (1989), "Two Centuries of Study of Algol Systems", Space Science Reviews, 50 (1/2): 1–8.
  9. Aquelei transferiments aurián entraïnat una aumentacion de la durada dau cicle deis eclipsis de 0,017 jorn dempuei l'Egipte Antica.
  10. (en) Wade, C. M.; Hjellming, R. M. (4 de febrier de 1972), "Radio Stars Beta Persei and Beta Lyrae", Nature, 235 (5336): 270–271.
  11. (en) Garcia-Sanchez, J.; Preston, R. A.; Jones, D. L.; Lestrade, J.-F.; et al. (25 d'aost de 1997), "A Search for Stars Passing Close to the Sun", The First Results of Hipparcos and Tycho.
  12. (en) J. García-Sánchez; R.A. Preston; D.L. Jones; P.R. Weissman (1999), "Stellar Encounters with the Oort Cloud Based on Hipparcos Data", The Astronomical Journal, 117 (2): 1042–55.
  13. (en) Allen, Richard Hinckley (1899), Star-Names and Their Meanings (Star Names: Their Lore and Meaning in the unchanged 1963 Dover reprint), G.E. Stechert, pp. 332–333.