Sang
La sang (o lo sang) es un liquid fluid contengut dins los vaissèls sanguins dels animals de composicion complèxa. Se pòt considerar coma una varietat de teissut connectiu.
Es format d'una part liquida e d'una part corpusculara, constituida de cellulas o de fragments de cellulas.
La partida liquida se ditz plasma e es compausada en bèla part d'aiga; s'i tròban dedins de nombrosas familhas de proteïnas, que la mai representada es l'albumina, que desvolopan de foncions plan variadas: l'omeostasi osmotica, lo transpòrt de las substàncias, la regulacion de la coagulacion e d'autras; existisson a mai de dissolucions d'ormonas, electrolits e de gas.
Las cellulas de la sang o ematicas se devesisson en:
- eritrocits o globuls roges o emacias
- leucocits o globuls blancs, que eles tanben se devesisson en
- granulocits: neutrofils, eosinofils e basofils
- agranulocits: monocits e linfocits
- plastrinas
Los globuls roges servisson per tal de transportar l'oxigèn a totas las cellulas del còs; los globuls blancs servisson a defendre l'organisme e las plastrinas servisson a coagular la sang.
Las cellulas de la sang, per çò qu'es dels adultes, son produchas per la mesola ossosa, per las glandas linfaticas, per la mèlsa, demest los principals organs del sistèma linfatic. Per encausa de sa foncion son sonats los organs emopoetics. Pòdon servir de referéncia generala las donadas numericas seguentas per la sang umana:
- los globuls roges o eritrocits son 4,2 milions -6 milions per millimètre cubic;
- los globuls blancs o leucocits son 4000-10 000 per millimètre cubic;
- le piastrine o trombocits son 200 000-300 000 per millimètre cubic;
- lo plasma constituís entre 55-60% de la sang;
- lo plasma es constituit d'aperaquí 90% d'aiga;
- los globuls roges son constituits de 65% d'aiga e de 35% de substàncias solideas (95% d'emoglobina e 5% dels lipids, enzims);
- lo pes especific de la sang es de 1,055 kg/l;
- lo repòrt carbòni/azòt (C/N) dins la sang es gaireben egal a 3;
- l'azòt representa 10-14% de la sang;
- lo contengut en fosfòr de la sang es egal a 2,5-5,0 mg/dl per l'òme adulte, 4,0-7,0 mg/dl pels mainatges.
La sang artificiala
[modificar | Modificar lo còdi]
Un bèl nombre d'estudis s'orientan cap a la sintèsi de sang en laboratòri. La complexitat de la composicion de la sang fa impossible d'obtenir de sang artificiala d'una qualitat egala. Lo cas ideal seriá la descobèrta d'una sang conservabla pendent fòrça annadas, compatibla amb totes los grops sanguins, pas sonque productibla pels òmes mas per totes los mamifèrs e al limit reproductibla in vitro per tal de poder dispausar de quantitats illimitadas. Per ara, es possible d'isolar los compausants principals de la sang e de los far reproduire in vitro, per n'obtenir de quantitats mai importantas.
Lo plasma es una barreja de substàncias inorganicas noiridoiras per las cellulas, qu'es disponibla dempuèi d'annadas jos la forma de plasma sintetic, utilizat per exemple dins las intervencions de primièr socors. Los globuls roges e las plastrinas son de cellulas enucleadas, valent a dire sens nuclèu e ADN. Vist que se reprodusisson per meiòsi, es impossible de los cultivar in vitro.
Los globuls roges e las plastrinas son produches per la mesola ossosa, organ complèxe que se pòt pas remplaçar per un compausant artificial.
Los globuls blancs del recebeire causan lo reget del contengut sanguin entièr e obligan a la recèrca de la compatibilitat mai granda amb lo donaire pr'amor de reduire al gra minimal la terapia immunosupressiva.
La sang se tracha de nombrosas foncions per mejan de longas cadenas de reaccions quimicas, a mai d'èsser compausat per fòrça substàncias. Alara, sembla de plan mal arribar a una sang artificiala identica a la dels umans o tanben a un compausat que tenga exactament las meteissas foncions. Actualament, es a s'experimentar una varietat de sang artificiala, que se pòt trachar de l'oxigenacion de l'organisme.
