Grop sanguin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Grops sanguins)

Los grops sanguins son cadun dels tipes de sang que se deu prene en compte quand se fa una transfusion sanguina. Lo classament se fa en foncion de la natura de cèrts compausants de la membrana dels globuls roges de la sang de cada individu. Una transfusion d'un grop incompatible pòt causar una reaccion immunologica que provòca una anemia  emolitica, arrèst renal, chòc circulatòri e la mòrt.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Al començament del sègle XX, los mètges descobriguèron que lo fracàs frequent de las transfusions èran deguts a l'incompatibilitat entre donatora e receptor.

L'an 1901 lo patologista austriac Karl Landsteiner establiguèt lo classament ABO dels grops sanguins e descobriguèt que se transmetián segon lo modèl d'ereditat mendelian (en foncion de las leis de Mendel). Los grops foguèron originalment nomenats A, B, e C, mas C venguèt O, de la paraula alemanda "Ohne", que significa "pas cap". En alemand e qualques idiòmas de l'Euròpa central, del tipe O se sona tipe 0 (zèro). Lo tipe de sang AB foguèt descobèrt en 1902.[1][2]

Classificacion ABO[modificar | Modificar lo còdi]

Dins aquela classificacion, los quatre grops sanguins son A, B, AB e O.

Los eritrocits del grop A an la substància A a sa superfícia. De mai de mai, la sang d'aquel grop conten d'anticòrs contra la substància B presenta en los globuls roges de la sang del grop B.

Al contrari, los eritrocits del grop B an la substància B a sa superfícia e la sang d'aquel grop conten d'anticòrs contra la substància A present en los globuls roges de la sang del grop A.

Los eritròcits del grop AB contenon la substància A e la B a sa superfícia e dins lo serum del grop AB i a pas cap dels dos anticòrs mencionats: ni contra la substància A present dins los globuls roges de la sang del grop B ni contra la substància B presenta dins los globuls roges de la sang del grop A.

Lo grop zèro se nomena aital perque los eritrocits d'aquel grop contenon pas cap de las doas substàncias mencionadas, ni la A ni la B. Per aquò lo serum d'aquela sang conten d'anticossos tant contra los globuls roges de la sang del grop A coma la del grop B.

Se se transusa de la sang del grop A cap a una persona del grop B, los anticòrs anti-A del receptor destruiràn los eritrocits de la sang de la transfusion.

Coma que los globuls roges de la sang del grop O contenon pas cap de substància a sa superfícia, la sang d'aquel grop pòt èsser utilizada amb succès amb quin que siá receptor.

Las personas del grop AB presentan pas anticòrs ni anti-A ni anti-B. Per aquel motiu pòdon recebre transfusions de quin que siá dels quatre grops.

Aital, los grops O e AB se nomenan respectivament donator universal e receptor universal.

Factor Rhesus (Rh)[modificar | Modificar lo còdi]

Lo factor Rhesus o factor Rh de la sang es un autre factor que se descobriguèt mai tard, en 1940. Recep aquel nom perque s'identifiquèt d'en primièr dins la sang del macaco rhesus (Macaca mulatta).

Aquel factor afècta las transfusions, mas es subretot fòrça important de lo prene en compte entre la maire gestanta e lo fètus. Lo simbòl Rh+ indica la preséncia del factor Rh dins la membrana dels globuls roges e lo simbòl Rh- n'indica l'abséncia. Un receptor negatiu reacciona a la sang d'un donator positiu tot en li causant emolisi, mas lo contrari es pas realizat (un receptor Rh+ presenta pas cap de reaccion a la sang Rh-).

L'incompatibilitat entre maire e enfant se ven quand una femna amb Rh- e un òme amb Rh+ concebon un filh, se pòt alara se passar que -segon las leis de Mendel- lo fètus presenta Rh+, coma son paire. Dins aquel cas la sang de la maire e la del fètus son pas compatibles, causa qu'a pas d'efièt pel primièr filh qu'es Rh+, que dins aquel cas lo sistèma immunitari de la maire encara a pogut pas crear d'anticòrs contra la substància Rh. Alara que dins lo segond la segunda prensa amb un fetus Rh+, los anticòrs contra la substància Rh ja se los creèt lo sistèma immunitari de la maire poirián causar una emolisi dins lo fètus. Per o evitar, quand arriba aquela incompatibilitat s'administra a la maire doas injeccions d'immunoglobulina Rh per tòca d'inactivar los anticòrs contra la substància Rh que lo còrs de la gestanta generèt. Pels enfants de dos progenitors que totes dos sián Rh+ o totes dos sián Rh- aquel problèma pòt pas se presentar, coma se presenta tanpauc en los filhs de maire Rh+ e lo paire Rh-, que dins aquel cas, un possible fètus Rh- provocariá pas cap de creacion de anticòrs dins una maire Rh+.

Autres factors[modificar | Modificar lo còdi]

Los classaments ABO e Rhesus son pas las unicas possiblas. I a 46 d'autras antigèns coneguts, la majoritat fòrça mai rars que son pas ABO e Rh.

La preséncia o abséncia d'aqueles autres antigéns servís per definir d'autres sistèmas de grop sanguin. Fòrça pòrtan lo nom dels pacients ont foguèron detectats pel primièr còp.

Qualques exemples:

  • La sang "Diego-positiva" se tròba solament entre asiatics de l'èst e natius americanes.
  • Lo classament MNS dona de grops de sang M, N e MN. A d'utilitat dins los tèsts de paternitat.
  • Lo sistèma Lutheran descriu una sèria de 21 antigèns.
  • D'autres sistèmas son lo Colton, lo Kell, lo Kidd, lo Landsteiner-Wiener, la P, lYt (o Cartwright), lXG, lo Scianna, lo Dombrock, lo Chido/Rodgers, lo Kx, lo Gerbich, lo Cromer, lo Knops, lIndian, lOk, lo Raph e lo JMH.

Compatibilitat[modificar | Modificar lo còdi]

La seguenta taula mòstra de quines grops (ABO e Rh) pòdon donar sang a quines grops, o ne recebre. La "X" indica compatibilitat. Coma se pòt veire una persona de grop O amb Rh- pòt donar sang a quin autre grop que siá, se sona per aquò donantor universal.

Se produsís la situacion inversa amb lo grop AB Rh+: son receptors universals, doncas que pòdon recebre sang de quin autre grop que siá.

Compatibilitat entre grops
Receptor Donator
O- O+ B- B+ A- A+ AB- AB+
AB+ X X X X X X X X
AB- X X X X
A+ X X X X
A- X X
B+ X X X X
B- X X
O+ X X
O- X

Frequéncias[modificar | Modificar lo còdi]

La taula seguenta mòstra la frequéncia en la populacion umana dels grops ABO e Rh. Aquela frequéncia coincidís benlèu pas amb de zònas determinadas, o suspulacions, que los grops sanguins son pas distribuits uniformament a causa de la deriva genetica e la seleccion naturala.

Grop Frequéncia
O+ 38%
A+ 34%
B+ 9%
O- 7%
A- 6%
AB+ 3%
B- 2%
AB- 1%

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

  • Factor Rh
  • Incompatibilitat Rh

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. The ABO blood group
  2. von Decastello A, Sturli A. «Ueber die Isoagglutinine im Serum gesunder und kranker Menschen».

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]