Dnièpre

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Dnièpre
Dnièpre a Kiev, en Ucraïna
Bacin de Dnièpre

Caracteristicas
Longor 2 290 km
Bacin  ?
Bacin collector Dniepr
Debit mejan 1 670 m3⋅s-1 (Kherson)
Regim nival de plana
Riu
Font monts de Valdaï
S'escampa dins la Mar Negra
Geografia
Païses traversats Russia, Bielorussia, Ucraïna

Dnièpre [ˈnjɛpre](Ucraïnian Днiпро, rus Днепр, bielorús Дняпро, Tatar de Crimèa Özü) es un flum d'Euròpa Orientala s'escampant dins la mar Negra. Amb 2 290 km es lo tresen flum mai long d'Euròpa. Son debit, 1 670 m3/s a sa boca, es un flum tant important coma Ròse.

Jos l'antiquitat es lo flum Boristèn.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Dnièpre a sa font en Russia centrala, dins los monts de Valdaï, a 220 m d'altitud. S'escampa dins la mar Negra après aver passat 485 km en Russia puèi 595 km en Bielorussia e fin finala 1 095 km en Ucraïna. Son percors materializa la frontièra entre Bielorussia e Ucraïna sus 115 km. Son bacin ocupa una superfícia de 504 000 km2, que 289 000 en Ucraïna. Passa dempuèi la font, las vilas de Smolensk en Russia, d'Orcha e Moguilev en Bielorussia, de Kyiv, Cherkassy, Krementchok, Dnipropetrovsk, Zaporojie, Nikopol e Kherson en Ucraïna, per la mai grandas. Dos dels seus afluents son celèbres: la Berezina e lo riu Pripiat ont es situat Chornobyl que balhèt de radioisotòps dins l'aiga del riu. Mas son principal afluent es la Desna. Dnièpre es ligat al riu Bug amb un canal.

Abans las grandas òbras pendent l'airal sovietic, son cors èra, entre Dnipropetrovsk e Zaporojie, aviat e empachat per de blòts de granit e de tèu de greda que creavan de cataractas. Lo Dniepr al sègle XIX se passava sonque per un pont, aquel de Kyiv; encara que se levava l'ivèrn, perque se passava alara lo flum sus la glaça, e lo desgèl l'auriá destroït.

Descripcion del cors[modificar | modificar la font]

Restanca de DnieproGuES.

Lo cors de Dnièpre es divisat en tres partidas: lo Dnièpre superior de sa font fins a Kiev (1 333 km), lo Dnièpre mejan de Kyiv fins a Zaporojie (536 km) e lo Dnièpre inferior de Zaporojie fins al amr (331 km). Lo Dniepr presenta totas las caracteristicas d'un flum de plana, amb un penjal flac e una velocitat de corrent redusida. La velocitat del corrent es de 1,5 m/s pel Dnièpre superior e lo mejan e negligible per l'inferior. Mas son cors es copat en fòrça luòcs per de grandas restencas bastidas pendent lo periòde sovietic e qu'enaiguèt l'ancian lièch. Abans la òbras la velocitat del corrent anava fins a 5 m/s al nivèl de las raspas situadas en amont de Zaporojie. Lo nivèl de l'aiga varia fòrça e las ribas son instablas. Lo cors del flum a fòrça passatges ont son lièch s'escana e a pauc de corbas. Lo flum a un cap màger al sud mas es orientat nòrd oèst/sud èst entre Kiev e Dnipropetrovsk e nòrd èst/sud oèst entre Zaporojie e Kherson.

Cors superior[modificar | modificar la font]

Dnièpre a l'intrada d'Ucraïna, a Loiev.

La font de Dnièpre se situa dins los monts de Valdaï, a una altitud de 220 m, dins una region de sanhas. A Dorogoboj, lo Dniepr es un cors d'aiga n'avent pas mai de 30 m de larg s'escampant sus un plan silvenc. Entre Dorogobouj e Orcha, lo flum s'alarga, entre 40 e 120 m e navigable. En amont d'Orcha, lo flum passa de tèrras calcàrias del devonian e forma de raspas a Kobeliatskie. Près de Rahatchow, lo flum intra dins las bassas tèrras de Polesia e a Loïew, intra en territòri ucraïnian. Partent de Rahatchow, lo flum s'alarga plan perque recep sus una corta distància lo seus principals afluents. Recep en Bielorussia sus l'esquèrra Berezina (longor: 660 km ; bacin: 24 530 km2) e sus la drecha Soj (longor: 648 km ; bacin: 41 400 km2). Recep en Ucraïna Pripiat (longor: 748 km ; bacin: 114 300 km2) e Desna (longor: 1 126 km ; bacin: 88 500 km2). Après aver recebut aqueles afluents, la superfícia del bacin idrologic capita 328 000 km2. Lo flum ròda 45 m3/s d'aiga a Orcha, 108 m3/s a Rahatchow, 590 m3/s a Loiev (intrada en Ucraïna) e 1 380 m3/s a Kyiv. La partida superiora del bacin de Dnièpre es aquela que recep las precipitacions mai grandas (550 a 650 mm per an) e que la cobertura forestièra es la mai importantat (25 % de forèst). Las sanhas son nombrosas, coma los paluns de Pinsk. Las ribas del flum foguèron fòrça modificadas après la construccion d'una restanca entre lo punt de confluéncia amb Pripiat e Kyiv.

Cors mejan[modificar | modificar la font]

Dnièpre a Dnipropetrovsk.

De Kyiva Dnipropetrovsk, la val de Dnièpre es asimetrica. La riba drecha es accidentada e sas nautors dominan de 100 a 150 m lo flum. Es prigondament talhada per de vals transversalas. Es cobèrta de forèsts e forma un païsatge de puèges pintorescs. La riba esquerra es bassa, sablonenca, e cobèrta de pinedas. S'auça cap a l'èst gradualament fasent de laissas largas. La val del Dnièpre mejan mesura de 6 fins a 10 km de larg alara que la largor del flum varia entre 200 e 1 200 m.

Lo penjal del flum entre Kyiv e lo jonhent amb Tiasmyn es flac, sonque 6 cm/km. Lo penjal aumenta quand lo flum passa lo bloquièr cristallin ucraïnian. Lo flum talha lo massís granitic sus una longor de 90 km entre Dnipropetrovsk e Zaparojie. Abans la construccion en 1932 de la restanca de la centrala idroelectrica DnieproGuES, lo flum rajava dins una val estrecha, prigonda d'una centena de mètres. Lo lièch del riu s'estrechissiá per aténher 300 a 800 m de larg e fins a 175 m en son punt mai estrech. I aviá 9 raspas e un seissantenat d'obstacles d'importància mendre. Lo penjal del riu èra 50 cm/km. Ara la val es tota negada e dona un païsatge tot diferent. La creacion d'un lac artificial faguèt aquela partida navigabla.

Lo cors mejan passa de regions ocupadas per l'estepa arborada e l'estepa. Las precipitacions (400 mm/an a Zaporojie) son mendres que dins la partida superiora del bacin e la forèst ocupa pas mai de 5 % de vegetacion. Los afluents son de talha mai modeste e lor apòrt en aiga es mai flac. Los afluents del riu esquèrra son la Stohna (68 km), la Ros (346 km) e la Tiasmyn (194 km). Los afluents del riu esquerra son mai longs. I a la Sola (310 km), de la Vorskla (425 km) e de la Psel (692 km).

Cors inferior[modificar | modificar la font]

Lo Dniepr a Kherson.

Après Zaporojie, lo Dniepr intra dins la plana mièjarida de l'estepa pontica que borda la mar Negra (300 a 400 mm per an de pluèja). La construccion de la Centrala idroelectrica de Kakhovka neguèt la plana alluviala del flum fins a Zaporojie e creèt una restanca de 2 155 km2. La partida finala del cors du Dniepr comença a Kakhovka, a 106 km del grau. Aquí lo flum s'escampa sus de leses espeses (mai de 70 m d'espessor) datant del quaternari. A partir de Kherson, lo flum se divisa braces e forma un larg deltà de 350 km² comportant fòrça lacs e illotas. Los dos terces del deltà son constituits de sanhièras e l'autre tèrç d'espandidas d'aigas. Lo Dniepr acaba so percors s'escampant dins l'estuari comun al Dniepr e al Bog miègjornal. Los afluents del Dniepr inferior son l'Inolets (longor: 550 km) e de pichons rius de l'estepa: lo Bazavlok (longor: 150 km), la Konka (longor: 140 km), la Bilozerka (longor: 88 km). Lo penjal del Dniepr inferior es pas que 4,5 cm/km.

Idrologia[modificar | modificar la font]

Dnièpre a un regim nival de plana amb un periòde d'aigadas a la prima a la fonda de la nèu (debit mensual de 2 893 m3/s en mai) e un periòde d'estiavatge a la davalda (debit mensuel de 841 m3/s en setembre). Una bona partida de las aigas venon de son bacin superior en amont de Kiev. Lo debit del flum es de 1 380 m3/s a Kiev e aumenta pas gaire après essent de 1 480 m3/s a Krementchouk e de 1 670 m3/s al grau. Lo Dnièpre superior en mai de Berezina e Soj contribuisson per 35 % al debit total del flum, Pripiat per 26 % e Desna per 21 %. Mas la construccion de fòrça restancas tot lo long del parcors modifiquèt fòrça lo regime del flum, e qu'es pas mai natural en aval d'aqueles. De fach, lo debit conéis pas mai las importantas variacions del passat. Lo flum gela del començament de decembre fins al començament abril dins la partida superiora e de fin de decembre al començament de març dins la partida inferiora.

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo DnieproGuES en construccion dins los ans 1930.

Dnièpre èra ja conegut dels ancians Grècs e lo primièr que lo mencionèt es Erodòt al sègle V AbC. Lo nomenava Borysthenes, un mot d'origina scit significant « las tèrras largas », benlèu en referéncia a l'estepa ucraïniana; (Boristèn èra tanben lo nom du caval preferit de l'emperaire Adrian).

A l'Edat Mejana, lo flum venguèt una importanta via de navigacion fluviala entre la mar Baltica e l'Empèri Bizantin. Foguèt utilizat per exemple pels Varègs.

Al sègle XVIII, de canals foguèron cavats per ligar lo flum a d'autres rius: lo canal Oginski de Dnièpre al Niemen a partir de 1783 e lo canal Dniepr-Bog a la Vistula a partir de 1775.

Mas las òbras mai grandas se faguèron al sègle XX amb la construccion de grandas restancas per la produccion idroelectrica. La primièra, lo DnieproGuES, foguèt realizada entre 1927 e 1932. Se faguèt un grand lac artificial que neguèt las raspas situadas entre Dnipropetrovsk e Zaporojie. Lo flum, que lo cors èra alara divisat en doas partidas navigablas, o venguèt subre tota la longor. Se tornèt bastir la restanca en 1948 que foguèt destruïda pendent la Segonda Guèrra Mondiala. Las autras restancas foguèron bastidas en 1954–1960 (Krementchok), 1960–1964 (Kiev), 1956-1964 (Dniprodzerjynsk), 1963–1975 (Kaniv).

En agost de 1943, l'ataca de l'Armada roja per passar Dnièpre foguèt a l'origina d'una de las batalhas mai sagnosas de la Segonda Guèrra Mondiala, la batalha de Dnièpre. La granda largor del flum e la nautor mai importanta de la riba drecha de conquistar èran de vertadièrs obstacles naturals per las tropas sovieticas.

Afluents[modificar | modificar la font]

Lo bacin del Dniepr dempuèi l'espaci.
Nom Longor Bacin Debit Riba
de la font a Kiev
Drot 295 km 5 020 km² 30 m³/s drecha
Berezina 587 km 24 500 km² 145 m³/s drecha
Soj 648 km 42 100 km² 207 m³/s esquèrra
Pripiat 710 km 121 000 km² 455 m³/s drecha
Teteriv 365 km 15 100 km² 18,4 m³/s drecha
Irpine 142 km 3 140 km² drecha
Desna 1 130 km 88 900 km² 360 m³/s esquèrra
de Kiev a Dnipropetrovsk
Stouhna 68 km 785 km² drecha
Troubij 113 km 4 700 km² 3,7 m³/s esquèrra
Ros 346 km 12 575 km² 27 m³/s drecha
Tiasmyn 164 km 4 570 km² 6,6 m³/s drecha
Soula 365 km 19 600 km² 29 m³/s esquèrra
Psel 717 km 22 800 km² 55 m³/s esquèrra
Vorskla 464 km 14 700 km² 36,4 m³/s esquèrra
de Dnipropetrovsk al grau
Samara 320 km 22 600 km² 17 m³/s esquèrra
Konka 149 km 2 600 km² esquèrra
Bazavlouk 157 km 4 200 km² drecha
Inhoulets 549 km 14 870 km² 8,5 m³/s drecha

Centralas idroelectricas e restancas[modificar | modificar la font]

Lo Dniepr es celèbre per sas restancas e centralas idroelectricas. Lor produccion d'electricitat representa 10 % de la produccion totala de l'Ucraïna. Las aigas presas forman 6 grandas restancas:

  1. la restanca de Kiev (922 km2)
  2. la restanca de Kaniv (675 km2)
  3. la restanca de Krementchok (2 250 km2)
  4. la restanca de Dniprodzerjynsk (567 km2)
  5. la restanca del Dniepr (420 km2)
  6. la restanca de Kakhovka (2 155 km2)

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]


Fonts[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Dniepr.