Quaternari

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo Quaternari es lo tresen periòde geologic de l'èra del Cenozoïc e la mai recenta sus l'escala dels temps geologics. Aqueste periòde se caracteriza pel retorn de las glaciacions, l'espandiment del genre Homo e l'extinccion de las faunas de l'Olocèn.

Istoric de la definicion del Quaternari[modificar | Modificar lo còdi]

La denominacion « Quaternari » foguèt prepausat per Jules Desnoyers en 1829 per qualificar de formacions o terrens, a partir de l'analisi dels sediments del Bacin de la Sèina que semblavan èsser mai joves que las ròcas del Terciari[1].

La limita inferiora del periòde faguèt l'objècte de fòrça debats scientifics e demorava dificil de precisar que mai d'un marcaires de fregs pòdon èsser utilizats (donant una limita inferiora entre gaireben -2,6 e -1,5 milion d'annadas). Amb l'avançada dels metòdes de datacion absoluda de las ròcas mai ancianas e après la descobèrta de fossils dons las ròcas precambrianas, lo Quaternari tornèt èsser requalifiat geocronologicament coma la tresena dels periòdes geologics del Cenozoïc (lo segond essent lo Neogèn). Aquesta disposicion foguèt confirmada en 2009 per l'Union internacionala de las sciéncias geologicas amb una debuta determinada a unes 2,6 milions d'annadas abans lo present[2].

Definicion actuala del Quaternari[modificar | Modificar lo còdi]

Homo habilis: Lo Quaternari es marcat per l'emergéncia del genre Homo

Lo Quaternari es subdivizat en doas epòcas geologicas: Pleistocèn e Olocèn. Una tresena epòca es ara preposada: l'Antropocèn.

L'estratotipe correspondent a son començament, a la base de l'estatge Gelasian (debuta del Pleistocèn), es la copa estratigrafica de Monte San Nicola près de Gela en Sicília.

Pasmens se l'International commission on stratigraphy aja preposat d'espandre lo Neogèn fins al present i incluissent le Pleistocèn e l'Olocèn, The geologic time scale - 2012 manten auestas doas epòcas geologicas dins lo Quaternari[3]. Tant que la proposicion de creacion de l'Antropocèn es pas retenguda, l'Olocèn correspond a l'actuala epòca geologica.

Nòta e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Desnoyers, « Observations sur un ensemble de dépôts marins plus récens que les terrains tertiaires du bassin de la Seine, et pouvant constituer une Formation géologique distincte », Annales des sciences naturelles, vol. 16,‎ , p. 171-214, 402-491 (legir en linha).
  2. P.-L.Gibbard & M.-J.Head - IUGS ratification of the Quaternary System/Period and the Pleistocene Series/Epoch with a base at 2.58 Ma », Quaternaire, vol.20-4 / 2009 lire en ligne
  3. (en)F. Gradstein, J. Ogg, M. Schmitz e G. Ogg. The Geologic Time Scale 2012. 2. Oxford: Elsevier. .

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Revistas especializadas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Géographie physique et Quaternaire (1207 contributions en ligne en 2012, en français ou anglais sur Persée : articles, notes et essais inédits sur le Quaternaire ou la géographie physique, notamment des milieux glaciaires et préglaciaires actuels ou anciens)
  • Revue Quaternaire

Autras fonts bibliograficas[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]