Tatar de Crimèa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Mapa de l'usatge del tatar de Crimèa. En blau encre, luòcs ont la lenga es abituala; en blau clar, luòcs segondaris que s'i parla tanben (2007)

Lo tàtar de Crimèa (Qırımtatar tili, Qırım tili) es una lenga turquesa parlada per gaireben un mièg milion de personas tant en Crimèa coma en Ozbequistan, Turquia, Romania e Bulgaria. Es tanben conegut jol nom de crimean (Qırım tili, Qırımca) e turc de Crimèa (Qırım Türkçesi). S’escriu en alfabet latin.

Es de pas confondre amb lo tatar de la Volga, parlat dins autres regions, nimai amb lo krymtchak e lo karaïm, parlats en Crimèa, lengas en dangièr d’extincion.

Nombre de locutors[modificar | modificar la font]

Ara serián 300 000 locutors de la lenga. Fins a 1989, 90% dels tatars de Crimèa (en tatar de Crimèa: qırımtatarlar, al singular: qırımtatar; en ucraïnés: Кримські татари, Krymski tàtary) vivián en Ozbequistan, qu’i foguèron deportats en 1944. Ara 250 000 tatars de Crimèa vivon en Crimèa, qualques 150 000 encara en Ozbequistan, qualques 24 000 en Romania e 3 000 en Bulgaria. Tanben i a de tatars dins de luòcs pròche de Crimèa, dins los oblasts de Kherson e Zaporíjia, segon la mapa lingüistica çai-dessús.

Mai d’1 500 000 abitants de Turquia son de tatars de Crimèa emigrats en al sègle XIX.

Dialèctes e caracteristicas[modificar | modificar la font]

I a tres dialèctes: lo del nòrd (Noğay) o de las estepas, venent del Kiptchak-Nogai, lo central (Orta yolaq), format del Kiptchak-Cuman e qu'es la lenga literària, e lo miègjornal (Yalıboylu), format de l'Oghuz.

La lenga se destria del turc per las caracteristicas seguentas:

  • Casuda de l’h, p. ex. ava / hava (air), saba / sabah (matin), muarrir / muharrir (escrivan).
  • Elision de las vocalas tancadas en posicion inicial e mejana, coma a (i)lâc (medecina), (u)sta (mèstre) e (u)rajay q(ı)rarım (i anarai).
  • La primera persona de singular en forma negativa amb las terminasons –mam e –mem, coma yazmam (escriurai).


Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]