Batalha de Gazala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia de carris britanics destruchs inspectats per leis Alemands durant la batalha de Gazala.

La batalha de Gazala se debanèt dins lo corrent de la Segonda Guèrra Mondiala dau 26 de mai au 21 de junh de 1942. Foguèt la consequéncia d'una còntra-ofensiva de l'Axe (inicialament 90 000 òmes e 565 carris) còntra lei fòrças aliadas, principalament britanicas[1], de Cirenaïca (inicialament 110 000 e 843 carris). S'acabèt per una victòria restontissenta de l'Axe que li permetèt de conquistar lo pòrt estrategic de Tobruk e de remandar leis Aliats sus El Alamein en Egipte.

Leis Aliats perdiguèron 50 000 òmes e 1 183 carris e lei Germano-italians solament 5 000 òmes e 400 carris. Pasmens, leis Aliats perdiguèron pas pè. D'efèct, lo remplaçament dei pèrdas materialas alemandas èra pus lòng e malaisat qu'aqueu dei pèrdas aliadas. De mai, lo comandament britanic laissèt arrèire una bregada francesa qu'anava alentir d'un biais decisiu la progression de l'Axe a la batalha de Bir Hakeim.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Lei fòrças aliadas gropavan de tropas britanicas, indianas, sud-africanas, polonesas e francesas.