Sètge de Leningrad

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Soudats sovietics caminant en direccion dau front dins una carriera de Leningrad en 1941.
Celebracions deis abitants après la fin dau sètge en 1944.

Lo sètge de Leningrad ò blocus de Leningrad se debanèt dau 8 de setembre de 1941 au 27 de genier de 1944 dins lo corrent de la Segonda Guèrra Mondiala. Opausèt l'armada sovietica que defendèt la vila a de fòrças alemandas e finlandesas.

Menaçada per l'avançada rapida deis Alemands au començament de la guèrra, Leningrad capitèt de resistir gràcias a la bastida d'unei linhas de defensas a l'entorn de la vila e au mandadís de renfòrç importants. Incapablas de la conquistar, lei fòrças de l'Axe demorèron alora en plaça per empachar son avitalhament e la ciutat foguèt tocada per una famina grèva. Pasmens, d'ivèrn, lei Sovietics capitèron d'i mandar de viures gràcias a de rotas prosivòrias bastidas sus lo lac Ladoga gelat. En revènge, leis ofensivas destinadas a rompre lo blocus mau capitèron fins a la fin de 1943. Lo sètge foguèt finalament levat lo 27 de genier de 1944 amb una ofensiva massiva d'unitats blindadas e d'artilhariá.

Lei 872 jorns de sètge s'acabèron donc per una victòria sovietica. Dins aquò, l'URSS i perdiguèt 460 000 soudats tuats ò dispareguts e un milion de civius. De son caire, l'Axe perdiguèt aperaquí 200 000 òmes.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]