1948
1948 | |
---|---|
Ans : 1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1948 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
- 18 de febrièr - En Irlanda, Éamon de Valera renóncia coma taoiseach.
- 25 de febrièr - En Checoslovaquia trionfa un còp d'estat qu'implanta un regim comunista que durarà fins a 1989.
Belgica[modificar | modificar la font]
Extension dau drech de vòte femenin a totei leis eleccions (→ 1920).
Polonha[modificar | modificar la font]
Destitucion de Wladyslaw Gomulka per Stalin dins l'encastre dei purgas còntra lo « titisme ». Foguèt remplaçat per Boleslaw Bierut e lo marescau sovietic d'origina polonesa Konstantin Rokossovski, ministre de la Defensa. Adoptèron una politica alinhada sus aquela de Stalin. Donèron la prioritat au desvolopament de l'industria pesuca e s'ataquèron a la Glèisa.
Asia[modificar | modificar la font]
China[modificar | modificar la font]
Après sei premierei còntra-ofensivas en 1947, lei comunistas de Mao Zedong menèron una tiera d'ofensivas saunosas còntra lo Kumointang. En particular, ocupèt lei vilas de Shenyang e de Changchun e una partida dau nòrd-èst. La Ia Novèla Armada, considerada coma l'elèit de l'armada nacionalista, deguèt capitular permetent la presa de materiaus militars pesucs per lei comunistas. Aquò li permetèt de se dirigir vèrs lo sud. En abriu, la conquista de Luoyang permetèt ai comunistas de copar lei fòrças nacionalistas de Manchoria dau rèsta dau Kuomintang e de portar lo combat dins lo centre dau país a partir de setembre (→ 1949).
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Astronomia[modificar | modificar la font]
Intrada en servici dau telescòpi de 5 mètres de dubertura de l'Observatòri dau Mont Palomar bastit a l'iniciativa de George Hellery Hale (1868-1938).
Metallurgia[modificar | modificar la font]

Capitada dei trabalhs de desvolopament d'un convertisseire siderurgic d'oxigèn pur per lo Soís Robert Durrer (1890-1978). Dich convertisseire LD, permetiá de suprimir la preséncia d'azòt qu'es un factor de fragilitat de l'acier. Aquò marquèt lo començament dau declin dei procès siderurgics industriaus desvolopats dins lo corrent dau sègle XIX (Bessemer, Thomas...).
Lo meteis an, en Suècia, comencèron d'assais sus lo procès Kaldo qu'èra un autre tipe de procès siderurgic basat sus l'utilizacion d'oxigèn pur per la decarburacion. Utilizant un convertisseire rotatiu, permetèt l'afinatge de la fonda bruta fosfora. Fòrça utilizat en Lorena, foguèt utilizat fins ais ans 1980.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 7 de genièr - Ichirō Mizuki, cantaire japonés
- 16 de genièr - Giorgio Demetrio Gallaro, avesque italian
- 17 de genièr - Davíð Oddsson, primièr ministre d'Islàndia
- 25 de genièr - Khalifa bin Zayid Al Nahyan, president dels Emirats Arabis Units
- 28 de genièr - Charles Ghankay Taylor, president de Libèria
- 30 de genièr - Wu Den-yih, primièr ministre de Taiwan
- 1 de febrièr - Rick James, cantaire american (m. 2004)
- 3 de febrièr - Henning Mankell, escrivan suedés
- 3 de febrièr - Carlos Filipe Ximenes Belo, evesque catolic timorense, Prèmi Nobel de la Patz
- 4 de febrièr - Alice Cooper, cantaire e musician american
- 4 de febrièr - Ram Baran Yadav, president de Nepal
- 19 de febrièr - Pim Fortuyn, politician neerlandés (m. 2002)
- 20 de febrièr - Christopher Antoniou Pisarides, economista cipriòta, Prèmi Nobel
- 28 de febrièr - Steven Chu, fisician american, Prèmi Nobel
- 28 de febrièr - Alfred Sant, primièr ministre de Malta
- 29 de febrièr - Chung Un-chan, primièr ministre de la Corèa del Sud
- 15 de març - Sérgio Vieira de Mello, diplomata brasilièr (m. 2003)
- 22 de març - Andrew Lloyd Webber, compositor britanic
- 26 de març - Steven Tyler, cantaire e musician american (Aerosmith)
- 31 de març - Al Gore, òme politic e e òme d'afar american, vice-president dels Estats Units
- 31 de març - Enrique Vila-Matas, escrivan catalan
- 31 de març - Rhea Perlman, actritz americana
- 1 d'abril - Jimmy Cliff, cantaire jamaican
- 4 d'abril - Abdullah Öcalan, cap politic de Curdistan
- 12 d'abril - Joschka Fischer, politician alemand
- 22 d'abril - George Abela, president de Malta
- 25 d'abril - Yu Shyi-kun, primièr ministre de la Republica de China (Taiwan)
- 27 d'abril - Kate Pierson, cantaira americana (The B-52's)
- 28 d'abril - Terry Pratchett, escrivan anglés
- 29 d'abril - Dominique Constanza, actritz francesa
- 4 de mai - Rei George Tupou V de Tònga
- 7 de mai - Lluís Llach, musician e cantaire catalan
- 15 de mai - Brian Eno, musician britanic
- 19 de mai - Grace Jones, cantaira e actritz jamaicana
- 19 de mai - Bruce Jarchow, actor american
- 21 de mai - Leo Sayer, Usana cantaire e compositor american
- 25 de mai - Ylli Bufi, primièr ministre d'Albania
- 31 de mai - Marco Nanini, actor brasilièr
- 20 de junh - Ludwig Scotty, president de Nauru
- 24 de junh - Armando Calderón Sol, president del Salvador
- 1 de julhet - Steven Demetri Georgiou, conegut coma Cat Stevens, musician britanic
- 15 de julhet - Anne Sinclair, jornalista francesa
- 16 de julhet - Pinchas Zukerman, violonista israelian
- 18 de julhet - Hartmut Michel, bioquimista alemand, Prèmi Nobel en 1988
- 30 de julhet - Jean Reno, actor francés
- 1 d'agost - Abdelmalek Sellal, primièr ministre d'Argeria
- 3 d'agost - Jean-Pierre Raffarin, politician francés, primièr ministre
- 9 d'agost - Kim Hwang-sik, primièr ministre de la Corèa del Sud
- 20 d'agost - Robert Plant, cantaire britanic (Led Zeppelin)
- 23 d'agost - Iurii Iekhanurov, primièr ministre d'Ucraïna
- 24 d'agost - Sauli Niinistö, president de Finlàndia
- 3 de setembre - Levy Mwanawasa, president de Zambia (m. 2008)
- 2 d'octobre - Siim Kallas, primièr ministre d'Estònia
- 8 d'octobre - Claude Jade, actritz francesa (m. 2006)
- 8 d'octobre - Baldwin Spencer, primièr ministre de Antigua e Barbuda
- 8 d'octobre - Johnny Ramone, musician american (The Ramones) (m. 2004)
- 19 d'octobre - George Pau-Langevin, femna politica francesa
- 4 de novembre - Amadou Toumani Touré, president de Mali
- 5 de novembre - William Daniel Phillips, fisician american, Prèmi Nobel
- 14 de novembre - Carles Windsor, prince de Galas
- 20 de novembre - Barbara Hendricks, cantaira americana, soprano
- 21 de novembre - Michel Suleiman, president de Liban
- 26 de novembre - Elizabeth H. Blackburn, biològa australiana, Prèmi Nobel
- 3 de decembre - Ozzy Osbourne, cantaire e musician britanic (Black Sabbath)
- 6 de decembre - Keke Rosberg, pilòt de Formula 1 finlandés
- 7 de decembre - Nikola Šainović, primièr ministre de Serbia
- 21 de decembre - Samuel L. Jackson, actor american
- 25 de decembre - Manny Mori, president de Micronesia
- 27 de decembre - Gérard Depardieu, actor francés
- 30 de decembre - Randy Wayne Schekman, biologista american, Prèmi Nobel
- 31 de decembre - Donna Summer, cantaira americana (m. 2012)
- Jan dau Melhau, autor, contaire, editor, cantaire e musician lemosin
- Fèliç Daval, escrivan auvernhat
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 8 de genièr - Kurt Schwitters, artista alemand (n. 1887)
- 30 de genièr - Mahatma Gandhi, pacifista e lider indian, assasinat (n. 1869)
- 30 de genièr - Orville Wright, pionièr american d'aviacion (n. 1871)
- 11 de febrièr - Sergei Eisenstein, cineasta leton e rus (n. 1898)
- 12 de febrièr - Józef Świerzyński, primièr ministre de Polonha (n. 1868)
- 4 de març - Antonin Artaud, poèta, actor e teorician del teatre francés (n. 1896)
- 10 de març - Jan Masaryk, ministre d'afairs estrangièrs de Checoslovaquia (n. 1886)
- 15 d'abril - Manuel Acuña Roxas, president de las Filipinas (n. 1892)
- 17 d'abril - Kantaro Suzuki, primièr ministre de Japon (n. 1867)
- 22 de mai - Georgios Tsolakoglou, primièr ministre de Grècia (n. 1886)
- 6 de junh - Louis Lumière, inventor francés (n. 1868)
- 4 d'agost - Mileva Marić, fisiciana e matematiciana serbiana (n. 1875)
- 3 de setembre - Edvard Beneš, president de Checoslovaquia (n. 1884)
- 14 de setembre - Constantin Angelescu, primièr ministre de Romania (n. 1869)
- 24 d'octobre - Ferenc Lehár, compositor ongrés (n. 1870)
- 23 de novembre - Uzeyir Hajibeyov, compositor azeri sovietic (n. 1885)
- 15 de decembre - João Tamagnini Barbosa, primièr ministre de Portugal (n. 1883)
- 23 de decembre - Koki Hirota, primièr ministre de Japon (n. 1878)
- 25 de decembre - Pompeu Fabra, engenhaire e filològ catalan (n. 1868)
- Fernand Masson, poèta gascon (n. 1872)
- Renat Tulet, escrivan occitan (n. 1868)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Patrick Maynard Stuart Blackett
- Prèmi Nobel de Quimia : Arne Tiselius
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Paul Hermann Müller
- Prèmi Nobel de Literatura : T. S. Eliot
- Prèmi Nobel de la Patz : non atribuit
Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]