Alaric II

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Alaric II

Retrach imaginat d'Alaric
Retrach imaginat d'Alaric
Biografia
Naissença ?
N. a
Decès 507
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: Reialme visigòt
Epòca: Antiquitat
Règne: 484 a 507
Davancièr: Euric
Successor: Geisalic

Alaric II (484 - Vouillé 507) foguèt lo ueitau rei dels visigòts, filh d'Euric. Son reialme, que sa capitala èra Tolosa, compreniá la mitat meridionala de Gàllia (la màger part de l'actual terrritòri d'Occitània) e gaireben tota la Peninsula Iberica (Ispània).

Alaric foguèt vençut e tuat a la batalha de Vouillé per Clodovèu, rei dels francs.

Reiaume d'Alaric II vèrs 500.


Alara los Visigòts d'Aquitània passèron en Ispània e sonque conservèron la Gàllia Narbonesa sul versant nòrd-est dels Pirenèus (nomenada Septimània). Jos son règne foguèt facha una copia de las leis romanas, coneguda coma Breviari d'Alaric, aplicabla sonque als ispanoromans (506). Lo meteis an 506 va permetre als avesques catolics de Gàllia de s'amassar en un Concili en (Agde).

Efigia d'Alaric II sus una peça d'aur













Precedit per Alaric II Seguit per
Euric
Rei dels Visigòts
(484-507)
Geisalic

Referéncias[modificar | modificar la font]