Euric

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Euric

Retrach imaginat d'Euric
Retrach imaginat d'Euric
Biografia
Naissença 415
N. a
Decès 484
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: Reialme visigòt
Epòca: Antiquitat
Règne: 466 a 484
Davancièr: Teodoric II
Successor: Alaric II

Euric, tanben conegut jols nom d'Evaric o d'Erwig (415 - 484) foguèt un rei visigòt del reialme de Tolosa de 466 a 484, fraire de Teodoric II e espós de Ragnailda, filha supausada de Merovèu, rei dels francs.

Estatua a Madrid (J. Porcel, 1750-53).

Al començament del seu regne las relacions del reialme de Tolosa amb l'Empèri Roman avián tant evoluidas qu'aqueste èra vengut gaireben independents. Alara entreprenguèt pel seu compte, sens acòrdi prealable amb los romans, de campanhas expansionistas en Gàllia e en Ispània; la primièra, a la batalha de Déols amb l'excusa de s'opausar al refús de reconeissença de l'emperaire Antemi, la seconda, amb aquela d'ajudar los visigòts qu'encara lutavan contra los sueus.

En 476 espandiguèt los territòris visigòts en partissent del riu Léger, ataquèt amb doas colomnas, que benlèu una passèt per Roncesvals (en passar per Pampalona, Navarra) e Caesar Augusta, fins a Èbre per lutar contra los vandals que menaçavan aquela zòna, arribant a atacar Lleida, e una segonda comandada per Heldefred en 480, per conquistar Tarragona e s'espandir cap al sud de la Peninsula Iberica per la còsta Mediterranèa.[1] Mentre que, al nòrd lutava contra los francs e los saxons, e matèt lo cap dels bagaudis de la val de Fresser. Acceptèt la reconeissença dels seus domènis per l'emperaire Juli Nepot, aquò significava la separacion formala e de fach, d'aqueles territòris al respècte de l'Empèri Roman d'Occident. Creèt tanben lo primèr còdi legal visigòt, lo Codex Eurici (Còdi d'Euric).






Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (en) Roger Collins, Early medieval Spain p.24 (en)

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Precedit per Euric Seguit per
Teodoric II
Rei dels Visigòts
(415-484)
Alaric II