Vejatz lo contengut

Madrid

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Infotaula d'entitat administrativaMadrid
Madrid (es) Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialMadrid (es)[1] Modifica el valor a Wikidata
Entitatcomuna d'Espanha‎ Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatEspanha
Comunautat autonòmaComunautat autonòma de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Capitala deEspanha e Comunautat autonòma de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Politica
Organ executiuJunta Governativa de la Vila de Madrid Modifica el valor a Wikidata
 • Cònsol màger Modifica el valor a WikidataJosé Luiz Martínez-Almeida (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas40° 25′ 01″ N, 3° 42′ 12″ O
Superfícia604,4551 km²[2] Modifica el valor a Wikidata
Banhat perManzanares
Arroyo de Meaques Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambAlcorcón
Colmenar Viejo
San Sebastián de los Reyes
Paracuellos de Jarama
Tres Cantos
Torrelodones
Hoyo de Manzanares
Las Rozas de Madrid
Coslada
Rivas-Vaciamadrid
Alcobendas
San Fernando de Henares
Leganés
Getafe
Pozuelo de Alarcón
Majadahonda Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana667 m Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala3 332 035[3] Modifica el valor a Wikidata ab. (2023 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat5 512,46 ab./km²
Gentilicimadrilenc, -a
madridenc, -a[4]
Istòria
PairinatgeIsidòr lo Lauraire, Virgínia d'Almudena e Mariana de Jesus Modifica el valor a Wikidata
AnteriorCharmatín de la Rosa, Canillas, Canillejas e Carabanchel Alto Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
Còdi postal28001–28081 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefonic91 Modifica el valor a Wikidata
EmbessonatgesBuenos Aires
San Salvador
Santiago de Chile Modifica el valor a Wikidata../... 48+

Sit webmadrid.es Modifica el valor a Wikidata

Madrid (AFI/ma'ðɾit/; en espanhòl: [maˈðɾið]) es la vila mai poplada e la capitala d'Espanha, aital coma de la Comunautat Autonòma de Madrid.

Es un important centre industrial, e lo centre mai important de comèrci, servicis e bancari d'Espanha.

Plaza Mayor, importanta plaça de Madrid.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Au sègle IX, l'emir de Còrdoa, Mohamed Ièr, que fondè ua hortalessa en aqueth lòc au ras de l'arriu mazanares en lo bèth batejar Magerit (en arabi: مجريط, majrit).

Lo rei Ferran Ièr de Castelha que prengó ua purmèra vegada aquesta hortalessa e lo son vilatge en 1047, mes, los jutjant brica interessants, que 'us tornè en escambi d'un tribut. La vila que ho definitivament conquestada en 1085 peu rei Anfós IV de Castelha, au maugrat qui hore sacamandejada peus almoravides en 1109.

En 1525, Madrid que ho lo lòc de detencion deu rei de França, Francés Ièr.

Felip II d'Espanha que prengó en 1561 la decision de mudar la soa cort de Toledo a Madrid e aquesta que vadore atau e dinc au dia de uei, capitala d'Espanha e, alavetz, deu son empèri.

Au sègle XIX, l'envasion francesa que miè a la susmauta deus madrilencs (lo 2 de mai de 1808) e a la sanhosa repression de l'armada de Napoleon (ambs hèitas immortalizadas per Francisco Goya). En 1812 Josèp Bonaparte qu'avó d'abandonar Madrid tornada crubar per la dinastia deus Borbons dab l'entrada deu rei Ferrand VII d'Espanha.

Durant la Guèrra Civiu Espanhòla, Madrid que ho bombardejada per l'armada rebèlla de Francisco Franco qui i he la soa entrada en 1939, en tot clavar atau la guerra.

En 1973, durant la dictatura franquista, la ciutat que ho marcada per la repression politica e reaccions de resisténcia com l'atemptat de l'ETA contra lo president deu conselh Luis Carrero Blanco, alavez successor probable deu dictator qui eth, e's morí en 1975 en tot deishar atau lo parat au rei Joan Carles Ièr de restaurar la monarquia en promulgant la constitucion de 1978. Lo desenvolopament d'aqueth procès democratic que hore l'encausa, en 1981, de la temptativa infructuosa de còp d'Estat peu coronèu Antonio Tejero Molina.

Desempuish la ciutat qu'a conegut un gran desvolopament urban e culturau, sustot dab las annadas qui seguèn la caduda de la dictatura e qui hon batejadas la Movida, justament peu lor dinamisme.

Musèus[modificar | Modificar lo còdi]

Galariá[modificar | Modificar lo còdi]

Annèxas[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

  1. Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
  2. URL de la referéncia: http://www-2.munimadrid.es/CSE6/control/seleccionDatos?numSerie=14010100010.
  3. Afirmat dins: Registre municipal d'Espanha de 2023. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2023.
  4. (oc) de Cantalausa, Joan. Diccionari general occitan: a partir dels parlars lengadocians, p. 616. ISBN 2-912293-04-9.