Sant Geli dau Fesc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Sant Gèli dau Fesc)
Vila d'Occitània
Sant Geli dau Fesc
Saint-Gély-du-Fesc
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo centre de Sant Geli dau Fesc.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 41′ 35″ N, 3° 48′ 24″ E
Superfícia 16,51 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
264 m
120 m
71 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Lodeva (Montpelhièr abans 2017)
Canton
3418
Burèu centralizator dau canton de Sant Geli dau Fesc (Las Matèlas abans 2015)
Intercom
200022986
CC Grand Puòg de Sant Lop
Cònsol Michèle Lernout
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
9 996 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

10 256 ab.
Densitat 570,75 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34980
Còde INSEE 34255

Sant Geli dau Fesc (Saint-Gély-du-Fesc en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : S. Guidium... in valle Flaviana en 954-982, in Fisco en 1114, villa S. Egidii de Valle Flaviana en 1158, de Fisco en 1158-1178, lo mas de Saingil, au sègle XII (identificacion mausegura), de S. Egidio de Fisco, sense data [al sègle XII ?], parrochia S. Egidii de Fisco en 1204-1230, apud S. Egidium en 1222, de S. Egidio, de S. Egidio de Fisco en 1245, S. Egidii de Fisco en 1247, S. Egidii al Fesc en 1257, parrochie S. Gilii de Fisco en 1293, in Fisco en 1302, prior S. Egidii de Fisco en 1331, 1392, S. Egidii del Feysc en 1520, S. Egidii de Fisco en 1529, 1550, S. Aegidii de Fisco en 1536, St-Gelly en 1621, S. Viles [legir : Gilles] e Gilly en 1622, St Gelly en 1648, St Giles du Fesc en 1668-69, St Gilles du Fesc, St Gely du Fesc en 1740-60, St Gely du Fesq en 1770-71 (mapa de Cassini), St Gelly en 1771[1].

Segon Dauzat, Sent Geli vendriá dau nom grèc de Ægidius, ermita provençau dau sègle VII[2]; segon Hamlin, l'evolucion Ægidius > Geli a supausat l'aferèsi de la vocala iniciala e una dissimilacion -[dž]-[dž]- > -[dž]-[l]-. Per Fesc, lo sens ordinari dau resultat dau latin fiscum es de « proprietat dau rei, de la Glèisa », mas aicí lo sens regionau sembla d'èsser « pòste de conta-ròtle, peatge », normalament sus los grands camins o abans d'arribar aus luòcs mai importants[1].

Segon Jean-Pierre Chambon dins sas Notes étymologiques et philologiques i a pas cap de rason de supausar que dins Eraur lo latin FISCU e derivats auriá pas agut lo sens qu'an pertot endacòm mai per designar de bens que relèvan del domeni public (civil o eclesiastic), mas una valor particulara («pòst de contraròtle, peatge») que non sembla pas jamai èsser estat observada dins los tèxtes. Non pareis pas tampauc just de parlar d'un «ancian occitan fesc» : cap de lenga romanica, e l'occitan pas mai que las autres, a pas conservat un continuador popular de FISCU (cf. REW 3326 ; FEW 3, 580-1). Tots los derivats toponimics de FISCU son donc a reportar a l'epòca preliterària. Dins la toponimia d'Erau, los noms de luòcs que remontan a FISCU o derivat en -ITIU — los que son coneguts unicament per las mencions latinas, indecidables, meses a despart — son ça que là precedits de l'article, çò que daissa entendre que se tracta de formacions qu'apartenon a l'epòca carolingiana (posterioras a l'entorn de l'an 700). D'autra part, una concentracion plan remarcabla d'aquels derivats toponimics de FISCU se daissa observar dins los entorns immediats de Montpelhièr: (lo) Fesquet (Clapièrs) ; lo Fesquet/Mas Fesquet (Montpelhièr) ; Pont de Fescau (Montpelhièr-Juvinhac) - cal recordar que Juvinhac es descrit coma un fisc en 799 ; Fescau (Montferrièr de Les). Endacòm mai, se nòta que Gabriac (Mas de Londras), benlèu descrit coma un fisc al sègle X o XI, se tròba pas qu'a mens de 2 km del Fesc (meteissa comuna). Endacòm mai encara, lo Fesc, a Montanhac (ont Sant Martin es descrit coma fisc, fiscum Sancti Martini en 1070 (Soutou, 1985), se pòt restacar topograficament al fisc carolingian de Miliacus (Sant Pargòri, Campanhan). A Alinhan del Vent e Rojan, lo Fesc designa de luòcs distants de mens de 2 km (lGN 1:25 000, 2644 O). Se nòta enfin que lo Fesquet (Casilhac) es tot prèp del centre de la vigariá carolingiana d'Agonès (Chambon, 1999).

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2026 Michèle Lernout UMP, LR ensenhaira
junh de 1995 2014 Georges Vincent UMP mètge, conselhièr general (1998-2011)
març de 1983 1995 Maurice Bousquet   cirurgian
  1983      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 9423, totala: 9649

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
386 448 450

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 566 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 609 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
528
907
2 055
3 714
5 936
7 625
8 246
8 337
8 495
8 769
2009 2010
8 658
8 939
8 821
9 107
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 9996 abitants e la densitat èra de 605,45 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 354 e 158
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 599