Mauguiò

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Melguèlh)
Flag of Occitania (with star).svg Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg

Mauguiò
Mauguio

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Mauguio vue 1.JPG
Vista de Mauguiò.
Blason ville fr Mauguio (Hérault).svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 37′ 01″ N, 4° 00′ 30″ E
Superfícia 76,73 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
53 m
6 m
2 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3419
Mauguiò (capluòc, puòi burèu centralizator
Intercom
243400470
Comunautat d'aglomeracion dau País de l'Òrt (residéncia)
Cònsol Yvon Bourrel
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
16 735 ab.
Evolucion de la populacion

16 931 ab.
Densitat 217,11 ab./km²
Autras informacions
Gentilici melgoirés, melgoiresa (occitan ancian)[1]
Còde postal 34130 e 34280
Còde INSEE 34154

Mauguòu (en occitan ancian Melgor, puèi Melguer o Melguel; en francés Mauguio e ancianament Melgue(i)l) es una comuna occitana de Lengadòc, situada administrativament dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània. La vila foguèt importanta durant l'Edat Mejana qu'èra lo cap del Comtat de Melguer e la basa d'una de las monedas mai utilizadas a l'epòca medievala dins los territòris occitans e catalans, lo melgoirés.

Los gentilicis son: mauguiolenc -a; maugoirés -esa; meugoirés -esa; e melgoirés -esa[2].

Geografia[modificar | modificar la font]

Mapa.

La màger part de son territòri se tròba dins la plana viticòla e ortalièra de Mauguiò en periferia de Montpelhièr. La comuna comprend tanben la quasi-totalitat de l'estanh de l'Òrt e una part dau cordon de montilhas entre Palavàs e Lo Motàs (aquesta èra part integranta dau territòri melgoirés entrò 1974). Sus aquel cordon se tròba l'estacion balneària de Carnon.

La vila de Mauguio es un borg plantat au mitan de la plana agricola, ont los baloards circularis ramentan la preséncia de barris. Las autras aglomeracions d'abitacions son :

  • Carnon ;
    • las Garrigas ;
    • Vauguièras lo Naut /lo Bas ;
    • Bòsc-Vièlh - los Fornieus ;
    • Frejòrga, site de l'aeropòrt Montpelhièr-Mediterranèa ;
    • las Cabanas de Mauguiò, au sud de la vila, a la broa de l'estanh de l'Òrt.
Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | modificar la font]

Prononciacion: [mawˈɣjɔ(w)]

Las fòrmas ancianas son : castro Melgorio en 996-1031, castrum Melgorii en 1010, castri Melgorii en 1055, la moneda de Melgor, la vila de Melgor, cap a 1103, castellaniam de Melgorio en 1114, del comte de Melgur en 1124, ecclesiae S. Romani de Melgorio, ecclesiam S. Jacobi in Melgurio en 1128, castrum Melgorii en 1135, ecclesiam S. Romani de Melgorio en 1165-67, 1179, de S. Jacobo de Melgorio, de S. Maria de Melgorio, sense data [sègle XII ?], bajulo Melgorii en 1202, Melguer en 1250, apud Melgorium en 1312, comte de Melguer en 1318, parrochia Beate Marie de Melgorio en 1320, compte de Melguor et de Monferran en 1320, castri sui de Melguier en 1330, compte de Melguer e de Monferran en 1331, prior S. Jacobi de Malgorio en 1392, Malguel en 1526, de Melgorio en 1529, 1550, du dit Maugueil en 1577, Mogue en 1570, Mauguio en 1626, Mauguie en 1648, 1668-69, Mauguio en 1740-60, 1770-71 (mapa de Cassini). Las fòrmas seguentas representan l'adjectiu derivat dau nom de Mauguiò : castrum Melgoriense, cap a 1132, cum camino Melgoyres en 1336, malgoyres « denièr de Mauguiò » (Levy, PDPF), moneda estampada a l'Edat Mejana per los avesques de Magalona. L'etimologia es escura[3].

Carnon[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son : ultra Carnang, Carmanum, abans 1129 (identificacion mausegura), de Carnone en 1226, punctam Carnonis, portum de Carnone en 1247, inter morradam et puncham de Corcone [legir : Carnone] en 1273, Gradus de Cornone en 1278, de Carnono en 1293, in gradibus de Carnone et de Vico en 1295, per gradus de Vico et de Cauquillosa seu de Carnone en 1297, in portibus de Vico et de Carnone en 1299, portus, alias gradus de Vico et de Carnone en 1302,cabanam de Carnone en 1307, stagnorum de Carnone et de Balazuco, apud Cabanam de Carnone en 1331, prope Carnonem en 1334, stagni de Carnone, passu de Carnone en 1335, Grau de Perols en 1770-71 (mapa de Cassini)[4].

Segon Hamlin, l'origina dau nom Carnon es probablament preindoeuropèa, sus una basa *carn- (a comparar amb Carlencaç), amb un sufixe -on, los dos de sens desconegut[4].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
octobre de 2006 2026 Yvon Bourrel divèrs esquèrra ensenhaire, puòi retirat
març de 2001 setembre de 2006 (demission) Yvon Pradeille divèrs esquèrra mecanografe a Bull, conselhièr generau (2004-2011)
març de 1989 2001 Michel Bacala PS conselhièr generau
març de 1983 1989 Claude Costes divèrs drecha conselhièr generau
1968 1983 Théophile Luce PS inspector de las Pòstas, conselhièr generau
1945 1968 Auguste Meynier SFIO proprietari viticultor e vendeire de plants, conselhièr generau
  1945      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 16659, totala: 16898
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 566 1 435 1 558 1 719 1 701 1 993 2 131 2 430 2 074

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 305 2 550 2 663 2 578 2 212 1 942 2 159 2 513 2 667

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 910 2 831 2 849 3 212 3 382 3 791 3 706 3 372 3 504

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
3 776
4 350
5 595
9 791
11 487
14 847
15 514
15 567
15 833
16 008
2009 2010
16 195
16 385
16 307
16 504
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 16735 abitants e la densitat èra de 218,1 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. https://archive.org/stream/revuedephilolog19pariuoft/revuedephilolog19pariuoft_djvu.txt
  2. http://toscanoreinat.chez-alice.fr/dicom.pdf
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 238-239
  4. 4,0 et 4,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 85