Vin
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Es lo vin una beguda obtenguda a partir de la fermentacion alcolica del rasim fruch de la planta Vitis vinifera (vinha).
Tipes de vins[modificar | modificar la font]
- Vin corrent: o de vin de taula, es l'elaborat segon la definicion anteriora, sens qu'intervengan de substàncias o de practicas trabalhadoras pels "vins especials", sens prene en compte la siá graduacion, cada còp qu'es naturala.
- Vin roge: es aquel qu'es elaborat majoritàriament a partir de rasim negre, coma la color ven de la pelhòfa, normalament la fermentacion se deu realizar amb lo most sens filtrar (amb las pelhòfas), e sonque un còp acabat la fermentacion (aperaquí 20 jorns) se procedís a la filtracion. Lo vin roge se pòt vielhir; e en foncion del temps que passa en tina, en botas e en botelhas, se pòt classificar en:
- Vin jove, mens de sièis meses en tina.
- Criança, Almens sièis meses en tina (o en bota) e un autre temps en botelha.
- Resèrva, almens un an en bota e dos en botelha.
- Granda Resèrva, mai d'un an en bota e mai de dos en botelha.
- Vin roge: es aquel qu'es elaborat majoritàriament a partir de rasim negre, coma la color ven de la pelhòfa, normalament la fermentacion se deu realizar amb lo most sens filtrar (amb las pelhòfas), e sonque un còp acabat la fermentacion (aperaquí 20 jorns) se procedís a la filtracion. Lo vin roge se pòt vielhir; e en foncion del temps que passa en tina, en botas e en botelhas, se pòt classificar en:
-
- Vin blanc... Se pòt elaborar amb mòta blanca o negra, en aquel segond cas en separant lo most de la pelhòfa immediatament, perque li done pas color. En general la fermentacion se realiza amb most filtrat (separat de pelhòfas, alavetz, "raspons", e ca), e mai se n'es pas frequent de lo s'envielhir, i a de vins blancs amb criança.
- Vin rosat... Son de vins elaborats amb mòta negra que se permet en el una cèrta maceracion de la mòta abans lo premsat del most; d'aquela manièra lo most pren un pauc de color. Après se fermenta lo most filtrat.
- "Xacolí": es lo vin obtengut de la fermentacion alcoolica del chuc de la mòta, que per de causas meteorologicas s'amaduran pas normalament.
- Vin generós: sec o doç; es aquel que possedís màger graduacion alcoolica que lo corrent, envielhit e elaborat amb de metòdes particulars. Se ne sòl a de mai envielhir pel sistèma de solera en çò que las culhidas de divèrsas annadas se van mesclant gradualament.
- Vin escumós o d'agulha: es lo que conten anidrid carbonic produsit en lo sieu sen, originat per una segonda fermentacion alcoolica en un recipient barrat.
- Vin gasificat: es aquel que se li es apondut d'anidrid carbonic après aver acabat la siá elaboracion.
- Vin quinat o medicinal: ne son aqueles qu'an recebut l'addicion de quina o una autra substància medicinala autorizada per la legislacion.
- Vermot: Es la bevenda en l'elaboracion de la quala ne dintra far partida lo vin, amb addicion de sucre o most de mòta concentrada e extractes o d'aròmas obtenudas de plantas aromaticas.D'autras bevendas analògas que compliscan pas aquelas obligacions se sonan "d'aperitius".
- Vin de messa: es lo vin utilizat dins aquela ceremonia religiosa, e se ditz tanben del vin generós.
Provèrbis[modificar | modificar la font]
- Bèla femna e bon vin fan desrevelhar matin.
- Blat a mòstras e vin a tastas, qui bon lo crompa, bon lo beu.
- Bon vin fa bon sang, e bon sang fa bon òme.
- Vin batejat pòrta son aiga.
- Après la sopa, un còp de vin rauba un escut al medecin.
- Lo que beu tròp de vin non fa jamai pont ni molin.
- Las femnas e lo bon vin fan doblidar que cap partir.
- La tisana de gavèls fa cantar coma un ausèl.
- La vin dona l'esprit amai lo dòsta.
- Per Sant Martin tapa la bonda, tasta ton vin.
- De pan e de vin, lo rei pòt venir.
- Si l'alfabet èra lo vin, tot la monde sauriá legir.
- Ja disiá lo sabent Salamon, que lo bon vin engausís lo còr.
Produccion mondiala[modificar | modificar la font]
Produccion del vin en tonas en 2006[1] segon l'Organizacion de las Nacions Unidas per l'Alimentacion e l'Agricultura (FAO):
![]() |
5 349 333 |
---|---|
![]() |
4 711 665 |
![]() |
3 643 666 |
![]() |
2 232 000 |
![]() |
1 539 600 |
![]() |
1 410 483 |
![]() |
1 400 000 |
![]() |
1 012 980 |
![]() |
977 087 |
![]() |
891 600 |
![]() |
715 000 |
![]() |
225 630 |
![]() |
399 700 |
![]() |
350 000 |
![]() |
330 000 |
Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]
Bibliografia[modificar | modificar la font]
- (oc) (fr) Felip Cosinièr, La lenga de la vinha e del vin, Descobèrtas, 1995, 143 paginas (ISBN 2-85910-196-9)
Nòtas[modificar | modificar la font]
Categorias de la pagina :
- 1000 articles fondamentals
- Article de qualitat en latin
- Article de qualitat en polonés
- Bon article en sèrbi
- Article de qualitat en afrikaans
- Bon article en finés
- Portal:Gastronomia/Articles ligats
- Referéncia qu'utiliza lo modèl Metaligam cap a portal
- Bevenda fermentada
- Vin
- Antioxidant
- Paginas utilizant de ligams magics ISBN