Vin

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.

Es lo vin una beguda obtenguda a partir de la fermentacion alcolica del rasim fruch de la planta Vitis vinifera (vinha).

Una taula de degustacion de vin francés.

Somari

Vin corrent: o de vin de taula, es l'elaborat segon la definicion anteriora, sens qu'intervengan de substàncias o de practicas trabalhadoras pels "vins especials", sens prene en compte la siá graduacion, cada còp qu'es naturala.
- Vin roge: es aquel qu'es elaborat majoritàriament a partir de rasim negre, coma la color ven de la pelhòfa, normalament la fermentacion se deu realizar amb lo most sens filtrar (amb las pelhòfas), e sonque un còp acabat la fermentacion (aperaquí 20 jorns) se procedís a la filtracion. Lo vin roge se pòt vielhir; e en foncion del temps que passa en tina, en botas e en botelhas, se pòt classificar en:
  - Vin jove, mens de sièis meses en tina.
  - Criança, Almens sièis meses en tina (o en bota) e un autre temps en botelha.
  - Resèrva, almens un an en bota e dos en botelha.
  - Granda Resèrva, mai d'un an en bota e mai de dos en botelha.

- Vin blanc... Se pòt elaborar amb mòta blanca o negra, en aquel segond cas en separant lo most de la pelhòfa immediatament, perque li done pas color. En general la fermentacion se realiza amb most filtrat (separat de pelhòfas, alavetz, "raspons", e ca), e mai se n'es pas frequent de lo s'envielhir, i a de vins blancs amb criança.
- Vin rosat... Son de vins elaborats amb mòta negra que se permet en el una cèrta maceracion de la mòta abans lo premsat del most; d'aquela manièra lo most pren un pauc de color. Après se fermenta lo most filtrat.

"Xacolí": es lo vin obtengut de la fermentacion alcoolica del chuc de la mòta, que per de causas meteorologicas s'amaduran pas normalament.

Vin generós: sec o doç; es aquel que possedís màger graduacion alcoolica que lo corrent, envielhit e elaborat amb de metòdes particulars. Se ne sòl a de mai envielhir pel sistèma de solera en çò que las culhidas de divèrsas annadas se van mesclant gradualament.

Vin escumós o d'agulha: es lo que conten anidrid carbonic produsit en lo sieu sen, originat per una segonda fermentacion alcoolica en un recipient barrat.

Vin gasificat: es aquel que se li es apondut d'anidrid carbonic après aver acabat la siá elaboracion.

Vin quinat o medicinal: ne son aqueles qu'an recebut l'addicion de quina o una autra substància medicinala autorizada per la legislacion.

Vermot: Es la bevenda en l'elaboracion de la quala ne dintra far partida lo vin, amb addicion de sucre o most de mòta concentrada e extractes o d'aròmas obtenudas de plantas aromaticas.D'autras bevendas analògas que compliscan pas aquelas obligacions se sonan "d'aperitius".

Vin de messa: es lo vin utilizat dins aquela ceremonia religiosa, e se ditz tanben del vin generós.

Produccion del vin en tonas en 2006^[1] segon l'Organizacion de las Nacions Unidas per l'Alimentacion e l'Agricultura (FAO):