Vin

Es lo vin una beguda obtenguda a partir de la fermentacion alcolica del rasim fruch de la planta Vitis vinifera (vinha).

Una taula de degustacion de vin francés.

Tipes de vins

• Vin corrent: o de vin de taula, es l'elaborat segon la definicion anteriora, sens qu'intervengan de substàncias o de practicas trabalhadoras pels "vins especials", sens prene en compte la siá graduacion, cada còp qu'es naturala.
  • Vin roge: es aquel qu'es elaborat majoritàriament a partir de rasim negre, coma la color ven de la pelhòfa, normalament la fermentacion se deu realizar amb lo most sens filtrar (amb las pelhòfas), e sonque un còp acabat la fermentacion (aperaquí 20 jorns) se procedís a la filtracion. Lo vin roge se pòt vielhir; e en foncion del temps que passa en tina, en botas e en botelhas, se pòt classificar en:
    • Vin jove, mens de sièis meses en tina.
    • Criança, Almens sièis meses en tina (o en bota) e un autre temps en botelha.
    • Resèrva, almens un an en bota e dos en botelha.
    • Granda Resèrva, mai d'un an en bota e mai de dos en botelha.

• • Vin blanc... Se pòt elaborar amb mòta blanca o negra, en aquel segond cas en separant lo most de la pelhòfa immediatament, perque li done pas color. En general la fermentacion se realiza amb most filtrat (separat de pelhòfas, alavetz, "raspons", e ca), e mai se n'es pas frequent de lo s'envielhir, i a de vins blancs amb criança.
  • Vin rosat... Son de vins elaborats amb mòta negra que se permet en el una cèrta maceracion de la mòta abans lo premsat del most; d'aquela manièra lo most pren un pauc de color. Après se fermenta lo most filtrat.

• "Xacolí": es lo vin obtengut de la fermentacion alcoolica del chuc de la mòta, que per de causas meteorologicas s'amaduran pas normalament.

• Vin generós: sec o doç; es aquel que possedís màger graduacion alcoolica que lo corrent, envielhit e elaborat amb de metòdes particulars. Se ne sòl a de mai envielhir pel sistèma de solera en çò que las culhidas de divèrsas annadas se van mesclant gradualament.

• Vin escumós o d'agulha: es lo que conten anidrid carbonic produsit en lo sieu sen, originat per una segonda fermentacion alcoolica en un recipient barrat.

• Vin gasificat: es aquel que se li es apondut d'anidrid carbonic après aver acabat la siá elaboracion.

• Vin quinat o medicinal: ne son aqueles qu'an recebut l'addicion de quina o una autra substància medicinala autorizada per la legislacion.

• Vermot: Es la bevenda en l'elaboracion de la quala ne dintra far partida lo vin, amb addicion de sucre o most de mòta concentrada e extractes o d'aròmas obtenudas de plantas aromaticas.D'autras bevendas analògas que compliscan pas aquelas obligacions se sonan "d'aperitius".

• Vin de messa: es lo vin utilizat dins aquela ceremonia religiosa, e se ditz tanben del vin generós.

Provèrbis

• Bèla femna e bon vin fan desrevelhar matin.

• Blat a mòstras e vin a tastas, qui bon lo crompa, bon lo beu.

• Bon vin fa bon sang, e bon sang fa bon òme.

• Vin batejat pòrta son aiga.

• Après la sopa, un còp de vin rauba un escut al medecin.

• Lo que beu tròp de vin non fa jamai pont ni molin.

• Las femnas e lo bon vin fan doblidar que cap partir.

• La tisana de gavèls fa cantar coma un ausèl.

• La vin dona l'esprit amai lo dòsta.

• Per Sant Martin tapa la bonda, tasta ton vin.

• De pan e de vin, lo rei pòt venir.

• Si l'alfabet èra lo vin, tot la monde sauriá legir.

• Ja disiá lo sabent Salamon, que lo bon vin engausís lo còr.

Produccion mondiala

Produccion del vin en tonas en 2006 segon l'Organizacion de las Nacions Unidas per l'Alimentacion e l'Agricultura (FAO):

França	5 349 333
Itàlia	4 711 665
Espanha	3 643 666
Estats Units	2 232 000
Argentina	1 539 600
Austràlia	1 410 483
China	1 400 000
Sud-Africa	1 012 980
Chile	977 087
Alemanha	891 600
Portugal	715 000
Àustria	225 630
Grècia	399 700
Ongria	350 000
Russia	330 000

Ligams intèrnes

• Vinha
• Enologia

Bibliografia

• (oc) (fr) Felip Cosinièr, La lenga de la vinha e del vin, Descobèrtas, 1995, 143 paginas (ISBN 2-85910-196-9)

Nòtas

• Portal de la gastronomia