1000F.png

Solid

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Gtk-dialog-info.svg Aqueste article es eissit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi.


Un solid es un estat de la matèria ont las fòrças interatomicas o intermolecularas entre los diferents atòms o moleculas d'una substància son tant fòrtas que la substància adòpta ua forma e un volum fixe. Es considerat coma lo tresen estat de la matèria: solid, liquid, gas, plasma

Un cub de gèl. Lo gèl es d'aiga dins estat solid

Es un estat de la matèria que se caracteriza per un volum e forma definida; un solid se resistís a la deformació, a cambiar la siá forma e volum; e a la dilatació e a la compressió. Lo solid es un estat de la matèria que las moleculas que la compausan, a causa de las fòrças de coesion, an un movement entre se fòrça restringit, limitat a una vibracion a l'entorn d'una posicion d'equilibri fix. Quand un solid es format de moleculas repartidas regularament en l'espaci, de sòrta qu'es possible de definir un vector constant que permet de passar d'un ponch a un autre de anàleg, òm ditz que lo solid es un cristall o qu'es cristal·litzat (quand i a un cèrt òrdre, plan que i a pas una regularitat en la ret, òm parla de quasicristall). D'autras, mas, an lors compausants escampats aleatòriament per la massa que constituissi lo còrs e son nomenats amorfs, coma es lo cas del veire, la fusta, lo niló, èca. En fach, solament los còrsses cristallines son considerats solids en l'estudi d'aquel estat de agregació de la matèria, del temps que los amorfs son considerats liquids de grand viscositat.[1]

A escalièr microscòpica un solid presenta aquelas proprietats:

  • Los àtoms o las moleculas que lo compausan son fòrça amassa e an una posicion relativa fixa en l'espaci, causa que contribuissi a la rigidesa del material. En mineralogia e cristal·lografia, l'estructura cristallina constituissi un posicionament espacial caracteristic dels àtoms de cada cristall. Un cristall es compausat per un ensems d'unitats que se repetisson en formant una ret tridimensional; aquelas unitats son formadas d'un ensems de àtoms en unas posicions determinadas. L'estructura del cristall e las siás simetries an un papièr principal en la determinacion de fòrça de las siás proprietats, coma las linhas de ruptura, l'estructura de la banda d'electrons o las proprietats opticas.
  • Malgrat qu'en la fasa solida de la matèria los materials presentan una resisténcia a la deformació, s'òm i aplica força pro qualques unas de las siás proprietats pòdon èsser alteradas, en i causant una deformació permanenta.
  • Pel fach que tota matèria a una cèrta quantitat d'energia cinètica, los àtoms, quitament en lo solid mai rígid, se mòvon leugièrament (vibratz), mas aquel movement es invisible a uèlh nus.

En fisica, l'estudi dels solids se nomena fisica de l'estat solid. Aiçò compren los materials semiconductors e lo fenomèn de la superconductivitat. La fisica de l'estat solid es una branca de la fisica de la matèria condensada.

La sciéncia dels materials s'ocupa principalament de las proprietats dels solids, coma la siá estructura e transformacions de fasa.

La quimia de l'estat solid s'especializa en la sintèsi de nòus materials.

Lo solid mai leugièr conegut es un material artificial, lo aerogel, qu'a una densitat de 1,9 mg/cm³, del temps que çò de mès de dens es un metal, lo osmi (Uas), qu'a una densitat de 22,6 g/cm³.[2] Las moleculas d'un solid an una granda coesion e adòptan de formas plan definidas.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Granda Enciclopèdia Catalana.
  2. News Article.