Oxid

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Un oxid[1] es un compausat de l'oxigèn amb un element mens electronegatiu qu'el, es a dire totes levat lo fluor[alpha 1] e el meteis. Lo tèrme « oxid » designa tanben l'ion oxid O2−.

Un peroxid es un oxid contenent una quantitat mai granda d'oxigèn qu'un oxid normal[2][3]; un sosoxid, un oxid contenent una mens granda quantitat d'oxigèn qu'un oxid normal[4].

Descripcion[modificar | modificar la font]

Exemple d'oxid, l'alumina: lo Star of Bombay, un safir de 182 carats (36,4 g) servat al Smithsonian Institute

De biais general, se definís un oxid coma un compausat quimic constituit d'oxigèn amb un autre element quimic mens electronegatiu qu'el.

Per exemple, lo rovilh es d'oxid de fèrre e lo corindon es d'oxid d'alumini. Gaireben totes los minerals coneguts sus Tèrra son de fach d'oxids e son fòrça espandits dins l'univèrs. Fòrça d'oxids an una granda importança: mai important d'entre eles es l'oxid d'idrogèn H2O, qu'es l'aiga.

Segon lo compausat associat a l'oxigèn e son gra d'oxidacion, l'oxid es molecular (aiga, dioxid de carbòni) o cristallin amb una estructura que va d'una fòrta ionicitat (Na2O, CaO) e de solids miègconductors (FeO).

Los oxids an una estructura, mai sovent, cristallina, pasmens se n'i a d'amòrfes (coma lo veire, forma amòrfa de la silici). Dins los oxids cristallizats, los ligams entre los atòms son parcialament ionics, parcialament covalents e parcialament metallics (subretot pels grases d'oxidacion flacs dels metals de transicion). Per simplificacion, se considèra sovent de ligams purament ionics.

Una proprietat importanta dels oxids es lor comportament amb l'aiga. Fòrça reagisson amb l'aiga per donar d'acids (tant mai fòrts que l'element associat a l'oxigèn es electronegatiu o fortament oxidat lo cas extrèma essent representat per HClO4 mas i a tanben H2SO4) de l'autre costat i a d'oxids basics amb al cap los oxids alcalins, subretot Na2O que reagís amb l'aiga per donnar NaOH: la soda caustica fortament basica (que cal pas confondre amb la soda Na2CO3) e, entre las doas, i a los oxids amfotèrs coma CuO o Al2O3 que segon le contèxte se comportan coma los oxids acids o coma los oxids basics.

En metallurgia, ls oxids (mai sovent de compausats d'acid a basa d'oxigèn coma los carbonats, sulfats e autres) son lo punt de començament de la produccion de metal per reduccion de gaireben totes los metals levat lo sòdi preparat a partir de son clorur.

Gaireben totes los metals forman d'oxids al contacte de l'oxigèn[alpha 2]. A causa de son agressivitat, lo dioxigèn los cobrís d'un prima sisa d'oxid. Aquela capa pòt aver per efièch d'aparar lo metal sosjacent e se parla alara de passivacion, o al contrari presentar una vulnerabilitat coma dins lo cas du fèrre.

Fin finala los oxids fan partit mai sovent de la familha dels compausats de l'oxigèn coma los peroxids, los superoxids e los ozonuras.

Ligam amb la nocion d'oxidacion[modificar | modificar la font]

L'origina de la nocion d'oxidacion se deu a la granda electronegativitat de l'oxigèn (despassada pas que pel fluor) e de sa situacion d'element mai abondant sus l'escòrça terrèstra. Se considèra formalament que dins los compausats de l'oxgèn amb l'element i a un transferiment total d'electrons entre aquel element e l'oxigèn de tal biais qu'aquel aja la carga -2e. Lo nombre d'oxidacion de l'element es alara la carga del cation obtengut per realizar aquela condicion.

Nomenclatura dels oxids[modificar | modificar la font]

Quand existís diferents oxids d'un meteis element E, s'i apond un prefixe au mot oxyd. Aquel prefixe caracteriza lo rapòrt nO/ nE dels nombres d'atòms d'oxigèn e de l'element E :

nO/ nE Prefixe
1/2 emi
1 mon
3/2 sesqui

(o emitri)

2 di
5/2 emipent

(o emipenta)

3 tri
7/2 emiept

(ou emiepta)

4 tetr

(o tetra)

5 pent

(o penta)

Exemples[modificar | modificar la font]

Oxids metallics:

  • Na2O: oxid de sòdi (sel oxid possible);
  • MgO: oxid de magnèsi (sol oxid possible);
  • Cr2O3: sesquioxid de cròme (nO/ nCr = 3/2) ;
  • CrO3: trioxid de cròme (nO/ nCr = 3).

Oxids nonmetallics:

  • Cl2O: monoxid de diclòr o emioxid de clòr (nO/ nCl = 1/2) ;
  • B2O3: sesquioxid de bòr (nO/ nB = 3/2);
  • P2O3: sesquioxid de fosfòr (nO/ nP = 3/2);
  • P2O5: emipentoxid de fosfòr (nO/ nP = 5/2);
  • (CH3)3NO: oxid de trimetilamina (sol oxid possible);
  • SiO2: dioxid de silici (silici) (nO/ nSi = 2) ;
  • SiO: monoxid de silici[5] (nO/ nSi = 1).

Preparacion[modificar | modificar la font]

Dempuèi l'estat natural, es sovent inutil de far reagir quimicament un oxid e un simple tractament fisic servís a isolar l'oxid. Los tractaments quimics servisson mai sovent a separar los metls dins los oxids multiples que d'obtenir l'oxid àdempuèi un compausat, quitament se aquela operacion es sovent realizada amb los sulfurs metallics de fèrre e de coire subretot.

En laboratòri, se pòt far un precipitar l'oxid del metal directament (rarament) o en doas passas l'idroxid o lo carbonat del metal e prene l'oxid per grasilhatge e eliminacion d'aiga o de CO2.

Utilizacions[modificar | modificar la font]

Coma aisina[modificar | modificar la font]

Dos exemples d'utilizacion d'oxids: un veire (majoritariament SiO2) colorat de blau per apond d'oxid de cobalt

Fòrça oxids an de proprietats interessantas coma:

  • semiconductors: oxids de fèrre(II) (FeO)
  • supraconductors: oxids mixte de bari de coire e d'yttri (YBa2Cu3O7-δ)
  • refractaris: oxid de ceri(IV) (CeO2 ; punt de fusion de 2 400 2 400 °C), alumina (Al2O3), oxid de magnèsi (MgO)
  • colorants: dioxid de titani (TiO2), blanc per la pintura, autres oxids de cròme coma pels veire
  • catalisors: alumina, zeolitas a base de silici (SiO2), oxids de platina (catalisor d'Adams…)
  • materials composits, ceramica, ciments e veires: subretot la silici dins los veires, lo calcari/la calcita (CaCO3) dins los ciments
  • centralas nucleara: s'utiliza los combustibles jos forma d'oxids que son mai manejables jos aquela forma (l'urani reagís de biais espontanèu amb l'aire al delà d'una certa temperatura.)

Dins de reaccions quimicas[modificar | modificar la font]

  1. Preparacion de metals:
  2. Reaccions en quimia organica:
    • Reaccions d’addicion d’organometallicas sus CO2 o de cetonas
    • Reaction amb SO3 per produire de sulfonas
    • Reaccion d’oxidacion per MnO4, CrO3
    • Desidratacion per P2O5
    • Catalisi, sbretot l’alumina e lass zeolitas
  3. En quimia minerala:
    • Amb l’aiga per produire d'oxoacids coma SO3 + H2O → H2SO4
    • Produccion de basas fòrtas Na2O
    • Agent oxidants/transportaires d’oxigèn: oxyds d’azòt, acid nitric, permanganata, perclorats (veire explosius)
    • Agent colorant dels fuòcs artificials (oxids metallics)
  4. En biologia:
    • L’acid fosforica a basa d’oxid de fosfòr ten un un ròtle fòrça important coma element de l'estructura de la molecula d’ADN e dels transportaires d’energia coma l’ADP
    • Foguèt constatat que las cellulas tuarias de nòtre sistèma immunitari desliura de monoxid d’azòt per tuar lor victima.

Aspècte environamental[modificar | modificar la font]

A causa de lor poder oxidant, de lor reaccion amb l'aiga o de lor estructura d'unes oxids pòdon pausar de problèmas environamentals, coma:

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

Notas[modificar | modificar la font]

  1. Los compausats de l'oxigèn e del fluor son nomenats fluorurs d'oxigèn.
  2. Tecnicament quitament l'aur pòt formar d'oxids, mas dins de condicions extrèmas, pas "just" al contacte de l'oxigèn atmosferic.

Referencias[modificar | modificar la font]

  1. oxyde in Dictionnaire de l'Académie française
  2. péroxyde in Dictionnaire de l'Académie française
  3. peroxyde in [url=http://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/peroxyde/59737%7Cformat=html] Larousse consulté Larousse en linha].
  4. oxyde in [url=http://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/peroxyde/59737%7Cformat=html] Larousse consulté Larousse en linha].
  5. Voir Liste de composés inorganiques S, et par exemple : CNRS Presse

Voir aussi[modificar | modificar la font]