Compausat quimic

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.

L’ortografia, la gramatica o la sintaxi d'aqueste article son de verificar.

Estructura de l'urea. Negre carbòni, blanc idrogèn, roja oxigèn e blau azòt

Los compausats quimics son substàncias formadas per ligason de mantun elements quimic diferents dens proporcions fixas. Se forman dens ua reaccion quimica dintre atòms, ions o moleculas que son ligats per ligams quimics que pòdon estar de diferents tipes.

Gotas d'aiga. L'aiga es un compausat inorganic, covalent, de formula H₂O
La pirita es un sulfur, un compausat ionic format per ferro e sofre (FeS₂)
Lo nitrat de Chile (nitrat de sodi, NaNO₃), es un adob natural
Los pneumatics son fabricats amb cauchó natural e sintetic
Gants fabricats amb neoprèn, un polimèr sintetic
Paracetamol, un medicament

Formacion de compausats quimics[modificar | modificar la font]

Classificacions[modificar | modificar la font]

Classificacion segon lo tipe de ligam[modificar | modificar la font]

Article principal : Ligam quimic.

I a mantun tipes de ligams que son a l'origina de la formacion de compausats quimics. Son botadas en tres categorias principalas :

Ligams ionics : son tipes de ligams quimics ont dos atòms partejan un parelh d'electrons o mai.

Ligams covalents : son tipes de ligams quimics ont dos ions de signe opausat son ligats per atraccion electrostatica e es totjorn format d'un metal (cation) e d'un non metal (anion).

Ligam covalent de coordinacion :

Classificacion generica[modificar | modificar la font]

Compausats organics :

Compausats chimiques amb carbòni exceptat CO, CO₂, CO₃^2- e CN^-.

Compausats inorganics :

Totes los compausats que son pas organics.

Classificacion per origina dels compausats organics[modificar | modificar la font]

Coma consequéncia de la concepcion originala de la quimia organica, los compausats organics son sovent classats per origina :

Compausats naturals : que se pòt trobar dens la natura.

Compausats artificials : que son sintetisats.

Classificacion per estructurAs dels compausats organics[modificar | modificar la font]

Un compausat alifàtic, l'hexafluoropropilèn
Un compausat alicíclic, lo ciclobutèn
Un compausat aromàtic, l'1-metilnaftalèn
Un compausat heterociclic, la timina
Un compausat organometallic, lo pentacarbonil de ferro
Una macromolècula petita, l'endotelina umana, una hormona

Classificacion per grops foncionals dels compausats organics[modificar | modificar la font]

Article principal : Grop foncional.

Los distints grops foncionals donan a los compausats que le contenan proprietats fisicas e quimicas, ço que cau justificar una Classificacion dels compausats organics segon aquest critèri.
Existís Alcans, Alquèns, Alquins, derivats halogenats, Anidrids, Alcòls, etc.

Descripcion dels principals grops de compausats organics[modificar | modificar la font]

Idrocarburs[modificar | modificar la font]

Plataforma petrolièra. Lo petròli es una mescla d'idrocarburs

Article principal : Idrocarbur.

1-butèn, un idrocarbur aciclic o alifatic insaturat, un alquèn.

Los idrocarburs

Alcòls[modificar | modificar la font]

Las liquors contenisson quantitats elevats d'etanòl

Estructura de l'etanol

Article principal : Alcòl.

Los alcòls

Etèrs[modificar | modificar la font]

Una de les primièras operacions cirurgicals ont a estat utilisat dietiléter, o etoxietà, com anestèsii (1846)

Article principal : Èter.

Estructura del dietil èter

Tetrahidrofurà, THF, un èter cíclic

Los Etèrs

Aldehids[modificar | modificar la font]

De las capsules de la vainilla s'extreu la vanillina, que a una funcion aldehid

Butanal

Article principal : Aldehid.

Los aldehids

Cetonas[modificar | modificar la font]

L'acetona s'emplega com a dissolvent

Estructura de l'acetona

Article principal : Cetona.

Las cetonas

Acids carboxilics[modificar | modificar la font]

Lo vinagre deu lo sen gust a l'Acid acetic

Article principal : Acid carboxilic.

Estructura de l'Acid acetic

Los acids carboxilics

Estèrs[modificar | modificar la font]

L'aroma del raïm es degut a l'heptanoat d'etil

Article principal : Estèr.

Estructura de l'acetat de metil

Los estèrs

Amides[modificar | modificar la font]

Algunes amides s'empren com a repel·lents d'insectes

Article principal : Amida.

Estructura de l'urea. Negre carboni, blanc idrogène, roja oxigèn e blau azòt

Les amides

Amines[modificar | modificar la font]

Injectables de ketamina emprats a veterinària

Article principal : Amina.

Etilamina

Les amines

Descripcion dels principals grups de compausats inorganics[modificar | modificar la font]

Idrurs[modificar | modificar la font]

Aigua, l'idrur d'oxigèn

Article principal : Idrur.

Estructura cristallina de l'idrur de sodi. En blanc los anions idrur, H^- e en lila los cations sodi, Na⁺

Oxids[modificar | modificar la font]

Oxid de cròme (III)

Estructura cristallina de l'oxid de rubidi

Article principal : Òxid.

Los oxids

Acids[modificar | modificar la font]

Acid cloridric

Article principal : Acid.

Molecula d'acid sulfuric, H₂SO₄. En jaune lo sofre, en roge los oxigèns e en blanc los idrogèns

Molecula d'acid nitric, HNO₃. En blau l'azòt, en roge los oxigèns e en blanc l'idrogèn

Idròxids[modificar | modificar la font]

Idròxid de sòdi

Estructura cristalina de l'idròxid de sòdi, NaOH. En lila lo sòdi, en roja los oxigèns e en blanc l'idrogèn

Article principal : Idròxid.

Los idròxids

Sals[modificar | modificar la font]

Cristall de sulfat de coure (II) pentahidratat

Article principal : Sal (quimia).

Estructura cristal·lina del clorur de sodi, NaCl. En verd els anions clorur, Cl^- i en lila els cations sodi, Na⁺

Estructura cristal·lina de la blenda de zinc, ZnS. En groc els anions sulfur, S^2- i en gris els cations zinc, Zn²⁺

Complèxas[modificar | modificar la font]

Nitroprussiat de sodi

Article principal : Complèxa (quimia).

Diaminplata (I). En cel la plata, en blau els nitrògens i en blanc els hidrògens

Hexaaquaalumini. En rosa l'alumini, en vermell els oxígens que formen molècules d'aigua juntament els els hidrògens en blanc

Tetracarbonilniquel(II). En blau el níquel i formant carbonils, CO, en negre els carbonis i en vermell els oxígens

>

Organometallics[modificar | modificar la font]

Ferrocèn

Article principal : Organometallic.

Ferrocè. En lila lo fèrre, en negre lo carbòni e en blanc l'idrogèns

Catalisador de Wilkinson. En lo centre ròdi, en verd clòr, en òcra fosfòr, en negre carbònis que formen grops fenil amb los idrògens blancs

Veder tanben[modificar | modificar la font]

Legislacion[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

G. Chabot, J.-L. Riendeau et coll. (Zumdahl, S. S. and S. A.), Chimie Générale 3ème édition (Chemistry 7th édition ), Éditions CEC Quebecor Media (Houghton Mifflin Company), publié à Québec et imprimé au Canada, 2007
G. Chabot, J.-L. Riendeau et coll. (Zumdahl, S. S. and S. A.), Chimie des solutions 3ème édition (Chemistry 7th édition ), Éditions CEC Quebecor Media (Houghton Mifflin Company), publié à Québec et imprimé au Canada, 2007

Nòtas[modificar | modificar la font]

Ligams externes[modificar | modificar la font]

Publicacions ONU sus los produits quimics
[1]. Lo registre CAS conten mes de 50 milions de compausats.
Chemfinder
R&D Chemicals
ChemIDplus
PubChem
Material Data Safety Sheets

Portal de la quimia