Compausat quimic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
Estructura de l'urea. Negre carbòni, blanc idrogèn, roja oxigèn e blau azòt

Los compausats quimics son substàncias formadas per ligason de mantun elements quimic diferents dens proporcions fixas. Se forman dens ua reaccion quimica dintre atòms, ions o moleculas que son ligats per ligams quimics que pòdon estar de diferents tipes.

Formacion de compausats quimics[modificar | modificar la font]

Classificacions[modificar | modificar la font]

Classificacion segon lo tipe de ligam[modificar | modificar la font]

Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Ligam quimic.

I a mantun tipes de ligams que son a l'origina de la formacion de compausats quimics. Son botadas en tres categorias principalas :

Classificacion generica[modificar | modificar la font]

Compausats organics :
Compausats chimiques amb carbòni exceptat CO, CO2, CO32- e CN-.
Compausats inorganics :
Totes los compausats que son pas organics.
Classificacion per origina dels compausats organics[modificar | modificar la font]

Coma consequéncia de la concepcion originala de la quimia organica, los compausats organics son sovent classats per origina :

  • Compausats naturals : que se pòt trobar dens la natura.
  • Compausats artificials : que son sintetisats.
Classificacion per estructurAs dels compausats organics[modificar | modificar la font]
Classificacion per grops foncionals dels compausats organics[modificar | modificar la font]
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Grop foncional.

Los distints grops foncionals donan a los compausats que le contenan proprietats fisicas e quimicas, ço que cau justificar una Classificacion dels compausats organics segon aquest critèri.
Existís Alcans, Alquèns, Alquins, derivats halogenats, Anidrids, Alcòls, etc.

Descripcion dels principals grops de compausats organics[modificar | modificar la font]

Idrocarburs[modificar | modificar la font]

Plataforma petrolièra. Lo petròli es una mescla d'idrocarburs
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Idrocarbur.
1-butèn, un idrocarbur aciclic o alifatic insaturat, un alquèn.

Los idrocarburs

Alcòls[modificar | modificar la font]

Las liquors contenisson quantitats elevats d'etanòl
Estructura de l'etanol
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Alcòl.

Los alcòls

Etèrs[modificar | modificar la font]

Una de les primièras operacions cirurgicals ont a estat utilisat dietiléter, o etoxietà, com anestèsii (1846)
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Èter.
Estructura del dietil èter
Tetrahidrofurà, THF, un èter cíclic

Los Etèrs

Aldehids[modificar | modificar la font]

De las capsules de la vainilla s'extreu la vanillina, que a una funcion aldehid
Butanal
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Aldehid.


Los aldehids

Cetonas[modificar | modificar la font]

L'acetona s'emplega com a dissolvent
Estructura de l'acetona
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Cetona.

Las cetonas

Acids carboxilics[modificar | modificar la font]

Lo vinagre deu lo sen gust a l'Acid acetic
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Acid carboxilic.
Estructura de l'Acid acetic

Los acids carboxilics

Estèrs[modificar | modificar la font]

L'aroma del raïm es degut a l'heptanoat d'etil
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Estèr.
Estructura de l'acetat de metil

Los estèrs

Amides[modificar | modificar la font]

Algunes amides s'empren com a repel·lents d'insectes
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Amida.
Estructura de l'urea. Negre carboni, blanc idrogène, roja oxigèn e blau azòt

Les amides

Amines[modificar | modificar la font]

Injectables de ketamina emprats a veterinària
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Amina.

Les amines

Descripcion dels principals grups de compausats inorganics[modificar | modificar la font]

Idrurs[modificar | modificar la font]

Aigua, l'idrur d'oxigèn
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Idrur.
Estructura cristallina de l'idrur de sodi. En blanc los anions idrur, H- e en lila los cations sodi, Na+

Oxids[modificar | modificar la font]

Oxid de cròme (III)
Estructura cristallina de l'oxid de rubidi
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Òxid.

Los oxids

Acids[modificar | modificar la font]

Acid cloridric
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Acid.
Molecula d'acid sulfuric, H2SO4. En jaune lo sofre, en roge los oxigèns e en blanc los idrogèns
Molecula d'acid nitric, HNO3. En blau l'azòt, en roge los oxigèns e en blanc l'idrogèn

Idròxids[modificar | modificar la font]

Idròxid de sòdi
Estructura cristalina de l'idròxid de sòdi, NaOH. En lila lo sòdi, en roja los oxigèns e en blanc l'idrogèn
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Idròxid.

Los idròxids

Sals[modificar | modificar la font]

Cristall de sulfat de coure (II) pentahidratat
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Sal (quimia).
Estructura cristal·lina del clorur de sodi, NaCl. En verd els anions clorur, Cl- i en lila els cations sodi, Na+
Estructura cristal·lina de la blenda de zinc, ZnS. En groc els anions sulfur, S2- i en gris els cations zinc, Zn2+

Complèxas[modificar | modificar la font]

Nitroprussiat de sodi
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Complèxa (quimia).
Diaminplata (I). En cel la plata, en blau els nitrògens i en blanc els hidrògens
Hexaaquaalumini. En rosa l'alumini, en vermell els oxígens que formen molècules d'aigua juntament els els hidrògens en blanc
Tetracarbonilniquel(II). En blau el níquel i formant carbonils, CO, en negre els carbonis i en vermell els oxígens

>

Organometallics[modificar | modificar la font]

Ferrocèn
Nuvola apps download manager2-70%.svg Article principal : Organometallic.
Ferrocè. En lila lo fèrre, en negre lo carbòni e en blanc l'idrogèns
Catalisador de Wilkinson. En lo centre ròdi, en verd clòr, en òcra fosfòr, en negre carbònis que formen grops fenil amb los idrògens blancs

Veder tanben[modificar | modificar la font]

Legislacion[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • G. Chabot, J.-L. Riendeau et coll. (Zumdahl, S. S. and S. A.), Chimie Générale 3ème édition (Chemistry 7th édition ), Éditions CEC Quebecor Media (Houghton Mifflin Company), publié à Québec et imprimé au Canada, 2007
  • G. Chabot, J.-L. Riendeau et coll. (Zumdahl, S. S. and S. A.), Chimie des solutions 3ème édition (Chemistry 7th édition ), Éditions CEC Quebecor Media (Houghton Mifflin Company), publié à Québec et imprimé au Canada, 2007

Nòtas[modificar | modificar la font]


Ligams externes[modificar | modificar la font]