Anidrid d'acid

Grop foncionau caracteristic de l'anidrid d'acid.

Un anidrid d'acid es un compausat quimic organic que resulta de la desidratacion d'un acid organic (acid carboxilic, acid sulfonic, acid fosforic, etc.) ò minerau (acid nitric, acid sulfuric, etc.). Es caracterizat per l'estructura R–CO–O–CO–R'.

Nomenclatura

Dins lei règlas de nomenclatura internacionala, l'estructura dau nom d'un anidrid d'acid es « anidrid alcanoïc ». Lo tèrme « alcanoïc » es adaptat en foncion deis acids carboxilics a l'origina de l'anidrid. Per exemple, anidrid acetic (ò etanoïc) (CH₃CO)₂O indica un anidrid d'acid format per doas moleculas d'acid acetic. Autre exemple, l'anidrid etanoïc propanoïc indica un anidrid compausat a partir d'una molecula d'acid acetic (ò etanoïc) e d'una molecula d'acid propanoïc.

Formacion

Un anidrid d'acid es generalament obtengut gràcias a l'union de dos acids carboxilics segon la reaccion de desidratacion : R–COOH + R'–COOH = R–CO–O–CO–R'+ R–CO–O–CO–R + R'–CO–O–CO–R'+ H₂O Aquela reaccionn es reversibla e leis anidrids d'acis pòdon aisament subir una idrolisi.

Es tanben possible de formar d'anidrids d'acids en utilizant un clorur d'acil e un carboxilat : R–COCl + R'–COO⁻ = R–CO–O–CO–R' + Cl⁻

Reactivitat

Leis anidrids d'acid son de derivats d'acids carboxilics. An donc una reactivitat similara. Lei dos carbònis portant lei liasons carbonils (C=O) son electrofils e pòdon donc reagir amb d'espècias nucleofilas Nu⁻ segon la reaccion : R–CO–O–CO–R + Nu⁻ = R–CO–Nu + R–CO–O⁻ Aquela reaccion permet, per exemple, de formar d'estèrs amb un rendiment quasi totau.

Annèxas

Liames intèrnes

• Acid carboxilic.
• Quimia organica.

Bibliografia

• (en) Nomenclature of Organic Chemistry: IUPAC Recommendations and Preferred Names 2013, RSC Publishing, 2014.