Pirita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La pirita es un mineral fòrça comun de la classa dels sulfurs.

Etimologia[modificar | modificar la font]

Lo nom pirita deriva del grèc ancia πυρίτης (pyritēs) que vòl dir "de fuòc" o "dins lo fuòc",[1] e tanben de πύρ (pyr) que vol dire fuòc.[2] Dins la Roma antica, lo nom s'aplicava a diferents minerals e ròcas que generavan d'arcs electrics a a l'impacte amb l'acièr; Plini lo Vièlh descriguèt un d'aqueles minerals; que segurament se nomena ara pirita.[3] A l'epòca de Georgius Agricola, vèrs 1550, lo tèrme venguèt un generic per nomenar quin que siá mineral del grop de la pirita.[4]

Classificacion[modificar | modificar la font]

Segons la classificacion de Nickel-Strunz, la pirita aparten a "02.EA: Sulfurs metallics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." amb los minerals segents: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita e rheniita.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

La pirita es un sulfur de fèrre de formula quimica FeS2, contenrn 53,4% de sofre e un 46,4% de fèrre.[5] Cristalliza dins lo sistèma cubic e sovent presenta estrias parallèlas de caires comuns dels cristals. La pirita es polimòrfa de la marcassita (que cristalliza en sistèma ortorombic). La color jauna laton metallica de la pirita faguèt, sovent, que las gents lo confond amb l'aur. Mas es plan aisit de destriar la pirita de l'aur: es fòrça mai leugièra e mai dura que l'aur, se pòt pas raiar amb l'ongla o amb una gavina, i se pòt trencar aisidament amb un marèl mentre alara que l'aur s'espotís o se plega.

Per oxidacion se descompausa en sulfats e oxid de fèrre, es alara utilizat en la produccion d'acid sulfuric e de sulfats de fèrre. De la pirita se n'extrai lo fèrre, qu'es bon conductor de calor e d'electricitat, alara, se pòt dire que la pirita es conductritz d'electricitat e calor. Es un dels minerals mai importants del mond al respècte del magnetisme. La pirita èra utilizada per obtenir de lhauces, quand es tustat amb una pèira de fuòc.

Formacion e jaces[modificar | modificar la font]

La pirita es un mineral fòrça comun, que se tròba dins de granda varietat de formacions geologicas, dempuèi los despauses sedimentaris fins a de venas idrotermalas, e tanben constituisson de ròcas metamorficas. Tanben se tròba dins la majoritat de ròcas ròcas magmaticas e en pegmatitas.

Varietats[modificar | modificar la font]

La pirita presenta diferentas varietats, que, mai sovent an de composicions quimicas caracteristicas. Una de las varietats es la pirita arsenica, qu'es frequenta dins la natura; aquesta varietat presenta un taus d'arsenic consequent mas sens pasmens per èsser considerat coma arsenopirita (FeAsS); sovent presenta una zonacion.[6] Una autra varietat es la pirita aurifèra; presenta de quantitats d'aur, sovent en mèscla dins de particulas incrostadas e la quita pirita.[7] La bravoïta ((Fe,Ni)S2) es una varietat rica en niquèl[8]. La pirita de niquèl e cobalt de Vernadsky ((Fe,Ni,Co)S2) es una varietat rica en niquèl e cobalt.[9] La pirita cobaltifèra ((Fe,Co)S2) es una varietat rica en cobalt.[10] La pirita cuprifèra es una varietat que conten una cèrta quantitat de coire.[11] La gelpirita es una varietat amb un cèrt contengut d'arsenic, es la forma gèl del disulfur de fèrre.[12] La pirita niquelifèra es una varietat rica en niquèl,[13] e la pirita d'arsenic e talli ((Fe,Tl)(S,As)2) conten tlos dos elements.[14]

Lo grop pirita[modificar | modificar la font]

Lo grop pirita recep son nom de l'espècia principala, la pirita. Sa formula generica es AX2, ont A = Au, Co, Cu, Fe, Mn, Ni, Us, Pd, Pt, Ru, e X = As, Bi, S, Sb, Se, Te. Aquel grop de minerals es format per de sulfurs isoestructurals que partejan lo grop espacial Pa3, amb una estructura diploïda en qual los atòms de A ocupan una posicion centrada als caires de malhum cubia e los atòms de X son parallèls a las quatra diagonalas del cub del malhum, amb cada atòm A enrodat per sièis atòms de X en coordinacion octaedrica. Los membres d'aquel grop son:[15]

Groupe de la pirita
Mineral Formula Grop ponctual Grop d'espaci
Pirita Fe[S2] m3 Pa3
Cattierita Co[S2] m3 Pa3
Vaesita Ni[S2] m3 Pa3
Penroseita (Ni,Co,Cu)Se2 m3 Pa3
Trogtalita CoSe2 m3 Pa3
Villamaninita (Cu,Ni, Co,Fe)S2 m3 Pa3
Fukuchilita Modèl:Chem m3 Pa3
Krutaita CuSe2 m3} Pa3
Hauerita Mn[S2] m3 Pa3
Laurita Ru[S2] m3 Pa3
Aurostibita AuSb2 m3 Pa3
Krutovita Ni[As2] m3 Pa3
Sperrylita Pt[As2] m3 Pa3
Geversita Pt(Sb,Bi)2 m3 Pa3
Insizwaita Pt(Bi,Sb)2 m3 Pa3
Erlichmanita OsS2 m3 Pa3
Dzharkenita Fe[Se2] m3 Pa3
Gaotaiita Ir3Te8 m3 Pa3
Mayingita IrBiTe m3 Pa3

Referéncia[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

  1. πυρίτης, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
  2. πύρ, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
  3. James Dwight Dana, Edward Salisbury Dana, Descriptive Mineralogy, 6th Ed., Wiley, New York (1911) p. 86.
  4. Herbert Clark Hoover and Lou Henry Hoover, translators of Georgius Agricola, [De Re Metallica], The Mining Magazine, London (1912; Dover reprint, 1950); p. 112.
  5. « pirita », Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Edicions 62
  6. Modèl:Ref-web
  7. Modèl:Ref-web
  8. Modèl:Ref-web
  9. Modèl:Ref-web
  10. Modèl:Ref-web
  11. Modèl:Ref-web
  12. Modèl:Ref-web
  13. Modèl:Ref-web
  14. Modèl:Ref-web
  15. Modèl:Ref-web