Mildió
Lo mildió es lo nom generic d'una seria de malautiás criptogamicas tocant fòrças espècias de plantas, mas prenent de proporcions epidemicas dins de culturas de granda importança economica, coma la vinha, la tomata, la trufa ou la cogorda. Aquelas malatiás son provocadas per de microorganismes oomycètas ligats al reialme de las Cromista, e a vegada qualificadas de « pseudo-mycotas ».
Etimologia
[modificar | Modificar lo còdi]Lo tèrme « mildió » ven l'anglés mildew[1] (mosidura, de l'anglosaxon mildew, signifciant « mosidura peganta secretada pels pesolhs »[2], es a dire de mielat).
Simptòmas
[modificar | Modificar lo còdi]Aquelas malautiás se manifestan per de tascas brunas o una aparéncia de mosiduras blancas e cotonosas, seguida d'un blasiment general de la fuèlha, d'un ram o de tota la planta. Lèu poirís lo tubercul, tampauc se consèrva, prenent una odor desagradabla e fòrta.
Causas
[modificar | Modificar lo còdi]Las diferentas formas de mildió son causadas per de parasits microscopics classificats dins los Oomycètas. Son de parasits obligatòris que longtemps foguèron considerats a causa de lor aparéncia, coma de fongis (Fungi), mas son aparentats als Cromista[3], çò qu'explica lor extrêma sensibilitat al coire.
pasmens los oomycètas partejant amb los Fungi de caractèrs tipics de las mycòtas: absorbotrofia, presécia d'ifas, disseminacion per esporulacion, digescion per exoenzima, préncia d'una paret cellulara. Al contrari de las algas, son incapablas de fotosintèsi (pèrda del cloroplast) e son eterotròfas pel carbòni.
-
Segonda estapa (vegetativa) del cicle cort d'H. parasitica: Foraction d'ifas per Hyaloperonospora parasitica (aicí totjorn dins uae fuèlha d'Arabidopsis thaliana colorada al blau de tripan marcant en blau escur lo citoplasme d'H. parasitica). La longa estructura es l'ifa. Las pichonas esfèras son las austoria
-
Estapa reproductiva del cicle cort d'H. parasitica: ifas d'Hyaloperonospora parasitica dins una fuèlha d'Arabidopsis thaliana (microscòpi optic). Las esfèras mai grossas e fòrça escuras son los Oospores (forma de sèrva de long tèrme d'H. parasitica).
-
De galinetas se noirrissan d'espòras del Mildió e autras mycotas, coma Halyzia sedecimguttata
-
Darrièra estapa del cicle cort d'H. parasitica: apareisson d'un conidiofòr (estructura arbusculària blava portant las conidiospòras
-
Detalh de la conidiospòra (observada pendent lo fenomèn d'esporulacion d'Hyaloperonospora parasitica)
-
Autodefensa de la planta (reaccion necrotica d'ipersensibilitat): La planta « tua » aquelas de sa cellulas en contacte amb H. parasitica per arrestar sa progression. Aquel « suicidi » cellular acaba lo cicle de reproduccion d'H. parasitica
Formas màger de mildió
[modificar | Modificar lo còdi]Lo nom de mildió se dona a las malautis provocadas per mai d'un genres de parasits, coma:
- Plasmopara, que lo mildió de la vinha (Plasmopara viticola), originari d'America, sa primièra aparéisson coneguda en França data de 1878 ;
- Fitoftòra, que lo mildió de la trufa (Phytophthora infestans), tanben originari d'America, responsable dins los ans 1840 de la famina de la trufa Euròpa, e Phytophthora cactorum que s'ataca entre autres al fraguièr;
- Peronospora, qu'ataca d'autras plantas d'òrt e lo tabat.
- mildió de la bladarava (Peronospora farinosa),
- mildió de la bladarava (Peronospora farinosa f. sp. betae),
- mildió de l'albricotièr (Phytophthora cactorum),
- mildió de la cana de sucra (Peronosclerospora sacchari),
- mildió de la pastenaga (Phytophthora megasperma),
- mildió de la pastenaga (Plasmopara crustosa),
- mildió de la majofa (Phytophthora cactorum),
- mildió de la giroflada (Peronospora matthiolae),
- mildió de la giroflada (Hyaloperonospora cheiranthi),
- mildió del rasim (Plasmopara viticola),
- mildió de la lachuga (Bremia lactucae),
- mildió de la lusèrna (Peronospora trifoliorum),
- mildió de l'alissa (Hyaloperonospora galligena),
- mildió de la doceta (Peronospora valerianellae),
- mildió de la pastèca (Phytophthora drechsleri),
- mildió de la trufa (Phytophthora infestans),
- mildió de la primadèla (Peronospora oerteliana),
- mildió de la rebarba (Peronospora jaapiana),
- mildió de la carchòfa (Bremia lactucae),
- mildió de l'ornitòpi (Peronospora ornithopi),
- mildió de la tomata (Phytophthora infestans),
- mildió de la vinha (Plasmopara viticola),
- mildió de la violeta (Peronospora violae),
- mildió de l'espinarc (Peronospora farinosa f. sp. spinaciae),
- mildió de l'ellebòr (Peronospora pulveracea),
- mildió de la balsaminas (Plasmopara obducens),
- mildió de la ceba (Peronospora destructor),
- mildió dels agrums (Phytophthora citrophthora),
- mildió dels agrums (Phytophthora nicotianae var. parasitica),
- mildió de las cerealas (Sclerophthora macrospora),
- mildió de las quenopodiacèas (Peronospora farinosa),
- mildió de las crucifèras (Hyaloperonospora parasitica),
- mildió de las cucurbitacèas (Pseudoperonospora cubensis),
- mildió de las Filipinas del milh (Peronosclerospora philippinensis),
- mildió dels perièrs (Phytophthora cactorum),
- mildió de l'api (Plasmopara apii),
- mildió de l'api (Plasmopara crustosa),
- mildió del cambe (Pseudoperonospora cannabina),
- mildió del caulet (Hyaloperonospora brassicae),
- mildió del colet del cerièr (Phytophthora cactorum),
- mildió del colet del pomièr (Phytophthora cactorum),
- mildió del congombre (Pseudoperonospora cubensis),
- mildió de l'auborn (Peronospora cytisi),
- mildió del majofièr (Phytophthora fragariae),
- mildió del favòl (Phytophthora phaseoli),
- mildió de l'aubelon (Pseudoperonospora humuli),
- mildió del laburnum (Peronospora cytisi),
- mildió del malh (Peronosclerospora maydis),
- mildió de la gola de lop (Peronospora antirrhini),
- mildió del pavòt (Peronospora arborescens),
- mildió del pese (Peronospora viciae),
- mildió del pebròt (Phytophthora capsici),
- mildió del pomièr (Phytophthora cactorum),
- mildió del rosièr (Peronospora sparsa),
- mildió del sòja (Peronospora manshurica),
- mildió de la milhòca (Peronosclerospora sorghi),
- mildió de la milhòca (Peronosclerospora philippinensis),
- mildió de la milhòca (Peronosclerospora sacchari),
- mildió del tabat (Peronospora hyoscyami),
- mildió del virasolelh (Plasmopara halstedii, sinonim Plasmopara helianthi),
- mildió del treule (Peronospora trifoliorum),
- mildió del violièr (Hyaloperonospora cheiranthi),
- mildió gris del coton (Mycosphaerella areola),
- mildió polifag de la tomata (Phytophthora cactorum),
- mildió terrèstre de la tomata (Phytophthora nicotianae var. parasitica),
- mildió zonat de la tomata (Phytophthora nicotianae var. parasitica).
Prevencion e tractament
[modificar | Modificar lo còdi]La solucion mai eficaça demora la prevencion per de mejans profilactics. Quand la planta es contaminada, cal aplicar un tractament fitosanitari curatiu. Lo rendament de las plantas infectadas merma.
Prevencion
[modificar | Modificar lo còdi]Se pòt prevenir lo mildió:
- destrusent los rebuts de cultura e eliminant las plantas tocadas;
- observant de rotacions de biais a evitar que la meteissa cultura se succedís tròp rapidament sus una parcèla;
- evitant una umiditat excessiva;
- causissent de varietats resistentas;
- pulverisant preventivement o curativement d'aiga de fum de Equisetopsida. De notar que la sola eficacitat provada de las aigas de fum o foguèt al subjècte del mildió de la vinha, pas cap d'eficacitat foguèt mostrada sus las autras culturas[4].
Tractament
[modificar | Modificar lo còdi]- Per de tractaments classificats coma fongicids:
- per de solutions cupricas (a basa de sulfat de coire);
- per l'utilizacion de solucions d'iòde, coma la tintura d'iòde o la povidòna iodada (betadòna)[5]
- per de fongicids de sintèsi.
Aqueles fongicids d'accion preventiva se pòdon classificar segon lo mòde d'accion:
- fongicids agissent par contacte (mancozèb, folpel...) los produchs crean una barrièra entre las fuèlhas e lo parasit. Son sensibles al ruscatge per las pluèjas.
- fongicids penetrants (cymoxanil) o matèrias activas de la familha dels CAA (dimetomorf), (mandipropamid), (iprovalicarb), (bentiavalicarb) o (valifnalat). Son a l'abric de ruscatge, mas aparan pas los brots neoformats.
- fongicids sistemics (fosesil-Al u alieta, anilids, menada per la saba, aparan la vinha per 14 jorns en mejana. L'usatge d'aqueles produchs induch l'apareisseon de socas resistantas levart lo fosetil-Al. Devon pas èsser aplicat mai de tres còps cada an.
- Diferentas aigas defum son recomandadas per tractar las plantas tocada de mildió:
- Es possible de tractar lo mildió de biais natural amb una solucion a basa de bicarbonat de soda e de sabon de vaissèla[6].
La mescla seguenta es de vaporizar sus las plantas contaminadas:
- 10 gramas (environ 1 c.s.) de bicarbonat de soda
- 4 litres d'aiga
- 40 ml (2½ c.s.) d'òli orticòl o de sabon negre
Lo sabon servís a fixar lo bicarbonat de soda sus la fuèlha; renovelar la pulverizacion après la pluèja o l'asagatge de las fuèlhas. La nocivitat d'aquel tractament es nulla.
Se pòt tanben utilizar en preventiu coma en tractament una aiga de fum compausat d'una decoccion d'alh. L'allicina es en efièch un compausat organosulfurat reconegut coma fongicid e bactericid[7]. Per preparar aquela aiga, se realiza un bolh de 5 litres qu'emplís una aisina de plastic. Se trempa 15 grans d'alh ruscats, asclats en dos. Se fa rebolir la preparacion daissant l'aisina obèrta e expausat al solelh pendent 4 o 5 jorns. Se filtra e se vaporiza l'aiga de fum pura sus las fuèlhas e lo sol a l'entorn de las plantas tocadas. L'odor pro fòrta a un efièch repulsiu per fòrça insectes vectors de malautiás. L'aiga de fum conserva sas proprietats pendent gaireben un mes. Se pòt far una aplicacion cada 15 jorns (de preferéncias d'ora del matin quand los estomats son plan obèrts) o cada 3 jorns en cas de pluèja o en climat umid favorable al desvolopament dels parasits. Se pòt apondre a aquela preparacion una infusion de 50 g de fuèlhas fresca de laurièr dins 2 litres d'aiga qu'aurà un efièch repulsiu complementari suls insèctes.
Apareission de socas de mildió resistantas als fongicids
[modificar | Modificar lo còdi]De mildió e oïdium resistant als pesticids (fongicids) semblan en espandiment dins los vinhals, coma en França[8], çò que provoquèt un nombre de recomandacions oficialas[9]. Lo fenomèn es constatat dins lo mond entièr, fins en Austràlia [10],[11], ont lo fenomèn sembla s'èsser espandit[12] e tanben als Estats Units d'America[13],[14], ont la diversitat de las socas de mildió es mai nauta [15] o al Canadà[16]. Monsanto relizèt un ibrid de congombre al mens temporariament resistant[17], çò que preocupa tanben los ortalièrs[18] o cultivators de cucurbitacèus[19],[20].
Istòria
[modificar | Modificar lo còdi]La Granda Famina dels ans 1845-1849 en Irlanda provocada per una epidemia de mildió destruguèt las culturas de trufas. L'agent causal d'aquela malautiá ven fòrça probablament d'America del Sud e foguèt introduch en Euròpa a la mitat del sègle XIX.
La botanista e micològa belga, Marie-Anne Libert, foguèt la primièra qu'identifiquèt l'agent patogèn responsable de « la malautiá de la trufa » (lo mildió), que nomena Botrytis vastatrix Lib. e que fa una descripcion detalhada en agost de 1845. Lo mleteis an, lo micològ francés, Camille Montagne, tanben ne fa una descripcion e lo nomena Botrytis infestans Mont[21]. Lo reverend Miles Joseph Berkeley, botanista anglés, publica en 1846 un estudi ont atribuissiá al microorganisme la causa de la malautiá, mas a l'epòca, es mai sovent admés que lo micèli observat èra una consequéncia e non la causa de la malautiá. Foguèt lo micològ alemand, Anton de Bary, qu'acabèt la controvèrsia dels ans 1861 a 1876 mostrant lo ligam de causalitat entre la mycòta, que torna nomenar Phytophthora infestans (Mont.) de Bary, e la malauá[22].
Anton de Bary tanben descriu los estadis sexuat e asexuat de l'agent del mildiou de la vinha, qu'es originari del nòrd-èst dels Estats Units d'America. Le nomena Peronospora viticola (De Bary, 1863). Mai tard, après la separacion dels genres Peronospora e Plasmopara per Joseph Schöter, Berlese e de Toni renomenèron aquel microorganisme Plasmopara viticola (Berk. & M.A.Curtis) Berl. & De Toni, (1888)[23].
Notas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ (fr) .
- ↑
- ↑ Chromista.
- ↑
- ↑
- ↑ Cette recette contre le mildiou provient du Projet pour une agriculture écologique de l'Université McGill.
- ↑ Broad-spectrum activity of the volatile phytoanticipin allicin in extracts of garlic (Allium sativum L.) against plant pathogenic bacteria, fungi and Oomycetes - Hannah Curtis, Ulrike Noll1, Judith Störmann, Alan J. Slusarenko, Department of Plant Physiology (Bio III), RWTH Aachen, D-52056 Aachen, Germany
- ↑ VITI-NET 07/08/12 Note nationale 2012 - État des lieux des résistances au mildiou et oïdium pour la campagne 2011
- ↑ MAAF - Note nationale 2012 Gestion de la résistance Mildiou et oïdium de la vigne
- ↑ Government of western Australia, avril 2011, Management of barley powdery mildew in the face of fungicide resistance
- ↑ CROPCARE_COM_AU 13/05/11, Fungicide Resistant Powdery Mildew In Australian Vines
- ↑ CROPCARE_COM_AU - AVRIL 2012, More Strobilurin Resistant Powdery Mildew Detected In Vineyards
- ↑ University of california - décembre 2011, Botrytis, Powdery Mildew, and Fungicide Resistance
- ↑ Washington State University 2012, Powdery Mildew ofCherry: New Fungicide Tools and Resistance ManagementGuidelines
- ↑ INRA BORDEAUX - Rapport d'activité 2006, Diversité et résistance du mildiou de la vigne aux fongicides
- ↑ OMAFRA 16/06/10, Savoir utiliser les fongicides contre le mildiou pour mieux prévenir la résistance
- ↑ MONSANTO 20/04/12, Monsanto Company Launches New Downy Mildew Resistant Cucumber Hybrids
- ↑ HORT TECHNOLOGY - OCT 2011, Impact of Fungicide Program and Powdery Mildew Resistance in Three Varieties of Pumpkin
- ↑ INTECH - DEC 2010 Fungicide Resistance in Cucurbit Powdery Mildew Fungi
- ↑ HORTSCIENCE - OCT 2008, Fungicide Programs Affect ‘Practical’ Resistance Development in Cucurbit Powdery Mildew of Pumpkin
- ↑
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 9788122400892.
- ↑ Cesare Gessler1, Ilaria Pertot et Michele Perazzolli, « Plasmopara viticola: a review of knowledge on downy mildew of grapevine and effective disease management », Phytopathologia Mediterranea, vol. 50, , p. 3−44 (legir en linha).
Annèxes
[modificar | Modificar lo còdi]Articles connèxes
[modificar | Modificar lo còdi]Ligams extèrnes
[modificar | Modificar lo còdi]- (fr) Mildiou de la pomme de terre, INRA HYP3.
- (fr) Mildiou de la tomate, INRA HYP3.
- (en) We breed Sárpo potatoes, resistant to late-blight disease.