Cogorda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Lo tèrme cogorda, cocorda (cocorla, cacorla, cogorla), tuca o coja/goja designa qualques espècias de plantas de la familha de las cucurbitacèas. Son mai sovent cultivada pels fruchs comestibles mas tanben pòdon o èsser per lors granas oleaginosas. Los fruchs an la proprietat de se servar aisidament quand madurs e son utilizats en cosina coma un legum o de noiritura pels animals.

Genre Cucurbita[modificar | modificar la font]

Descripcion[modificar | modificar la font]

Las cogordas an la particularitat de lançar d'organs de sosten nommés "vedilhas" quo lor permeton de s'ancrancar als elements a l'entorn per sostener lor creissença.

Espècias[modificar | modificar la font]

Las cogordas aprtenon a ls espècias botanicas del genre Cucurbita e dotadas d'una fòrça grand variabilitat genetica, que se vei, pels fruches, per d'inombrablas formas e colors e tanben una granda diversitat de talhas.

Levat qualques exepcions las espècias diferentas s'ibridan gaire entre elas pas e lo mai sovent donan de granas nautament esterilas.


Cucurbita maxima
Cucurbita moschata
Cucurbita pepo

Cultura[modificar | modificar la font]

Se semena las cogordas al començament de prima aprèp lo darrièrs gèls d'hiver (idealament lo sol de cultura deu èsser ric, a 20 °C e a un pH a l'entorn de 6.5). Los plants en plaça devon èsser espaçats de 1 m de totes costats e per las varietats corradissas fins 1,20 m amb 2 m entre los rengs.

Semenar cada setmana fins al 15 de julhet per aver una produccion espandida de miègjunh fins a octobre.

Apalhar lo sol a l'entorn de las cucurbitacèas per gardar l'umiditat dins lo sol e ofrir un "lièch" sec als fruchs butant sul sol.

Per fructificar melhor, las lianas de las cocordas devon èsser talhadas a 25 cm del darrièr fruch conservat[1].

culhir las corgetas 60 jorns après lo sement (doncas avant maduretat complèta levat se se vol recuperar las granas per la sason segenta) e las cogordas avant las primièras geladas. Talhar la camba a 5–6 cm de la basa del fruch.

La conservacion de las cogordas gaireben aisida permet una comercializacion fins a la prima. Se la deu servar en luòc frecs e vigilar de temps en temps. Son sensiblas als tusts e las manipular amb precaucion.

Malautiás e nosibles[modificar | modificar la font]

  • Asagar pas tròp lo sol e encra mens las fuèlhas per eviter l’oïdium.

Produccion[modificar | modificar la font]

Produccion en tonas de cogordas. Chifres 2004-2005
Donadas de FAOSTAT (FAO) Basa de donadas de la FAO

  2004   2005  
Bandièra de la Republica populara de China China 5 667 398 29 % 5 767 700 30 %
Bandièra: ÍndiaÍndia 3 500 000 18 % 3 500 000 18 %
Bandièra: UcraïnaUcraïna 1 023 200 5 % 1 072 000 5 %
Bandièra dels Estats Units Estats Units 815 320 4 % 861 870 4 %
Bandièra: EgipteEgipte 678 254 4 % 690 000 4 %
Bandièra: MexicMexic 535 000 3 % 560 000 3 %
Bandièra: CubaCuba 517 151 3 % 520 000 3 %
Bandièra: IranIran 505 000 3 % 505 000 3 %
Bandièra d'Itàlia Itàlia 495 372 3 % 488 083 2 %
Bandièra: Sud-AfricaSud-Africa 367 755 2 % 378 776 2 %
Bandièra: TurquiaTurquia 374 000 2 % 376 000 2 %
Bandièra: Corèa del SudCorèa del Sud 304 337 2 % 310 000 2 %
Bandièra d'Espanha Espanha 300 000 2 % 300 000 2 %
Bandièra: RomaniaRomania 290 832 2 % 300 000 2 %
Bandièra: ArgentinaArgentina 296 000 2 % 296 000 2 %
Autres païses 3 640 985 19 % 3 602 520 18 %
Total 19 310 604 100 % 19 527 949 100 %

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Cucurbita maxima

Pel gost, se reconéis d'aròmas de fruchs secs. La carn remenbra lo gost de la castanha.

Se consoma de totas mens: de la sopa al crosta, passant per las tartas, mas tanben coma pastas: la cogorda spaghetti que la carn filamentos paréis als spaghettis.

La cogorda es un legum paure en calorias que conven a totes los regimes alimentaris.

En grana es utilizada per sas proprietats vermifugas, prevenir las carias o equilibrar los acids grasses insaturats. En òli es utilizda per solatjar lo problèms benin de la prostata.


Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr)Talhar de cogordas

Vejatz tnben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (fr)Histoire naturelle des courges, 1786 per Antoine Nicolas Duchesne.
  • (fr)Les dessins d' Antoine Nicolas Duchesne pour son histoire naturelles des courges, Harry S., París (2007), Publications scientifiques du Muséum national d'histoire naturelle : 454 p. (coll. Des Planches et des Mots 4) (ISBN 978-2-85653-604-9).
  • (fr)L'épopée des courges - Cultures et consommations en Europe. (Exposition au potager du roi du 9 octobre au 9 novembre 2005), École nationale supérieure du paysage, Versalhas, 2005.
  • (fr)Les courges, les cultiver, les conserver, les cuisiner, Jean-Baptiste et Nicole Prades, Victor Renaud, Rustica, Paris, 1998, ISBN 2-84038-240-7, 147 portraits de courges
  • (fr)Le grand livre des courges, Jean-Baptiste et Nicole Prades, Victor Renaud, Rustica, Paris, 1995, ISBN 2-84038-080-3
  • L'univers des courges, Michel Brancucci, Erica Bänziger, éditions Viridis, Delémont (Suisse), 2000, ISBN 2-940306-00-1
  • (fr)Bruno Defay, Trésors de courges et de potirons, Terre Vivante, 2004, ISBN 2-904082-47-6
  • Espèces de courges, cultures et usages des cucurbitacées, Barbentana, éditions Équinoxe / Musée et patrimoine de Cavaillon, 2000, Barbentane (France) (ISBN 978-2-84135-219-7)

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Cogorda.