Corgeta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pé de cogordeta amb joves fruchs e flors

La cogordeta (var. cocordeta) o corgeta es una planta erbacèa de la familha de las Cucurbitaceae, es tanben lo fruch comestible d'aquesta planta. La corgeta es un legum corrent en estui, la flor de corgeta es tanben utilizada en cosina. Las diferentas varietats de corgetas son de cultivars de l'espècia Cucurbita pepo, e de la sosspècia Cucurbita pepo pepo que fa partit tanben la cogorda.

La corgeta, coma totas las Cucurbita, es originària de las Americas; de seleccions successivas menèron[1] al sègle XVIII , en Itàlia, a la « corgeta ».

Botanica[modificar | modificar la font]

La corgordeta aparten a la familha de las cucurbitacèas. Es una planta d'òrt rebalaira; possedís de grandas fuèlhas. A de flors de color jaune, que fan de fruch nomenat tanben corgeta. Se la cultiva per l'òrt o en sèrra. La corgeta se constituís de 62 % d'aiga e de 38 % de matèrias organicas.

Pé de corgeta en flors
Corgetas jaunas

Se nomena lo fruch d'aquesta planta pel meteis nom. La corgeta, mai alongada e mai pichona, es una corja culhida fòrça jova, plan abans sa maturitat, d'ont lo nom que n'es lo diminutiu.

La corgeta es un fruch de forma alongada o redonda, e de color verda o jauna. Paréis a un grand congombre. Pasmens que siá un fruch fruit al sens botanic del tèrme que conten las granas de la planta, es comunament utilizada coma un legum.

La corgeta es asida de cultivar dins un òrt d'ostal. Lo mai simple e segur consistís a transplantar a la prima de joves plants crompats a un professional. La planta adulta cobrís un cèrcle de gaireben un mètre de diamètre. Un pé produch des flors masclas esterilas e femnas fructifèras sus un periòde d'unes meses. Un còp format, aviat lo fruch grossís e passa en unes jorn de corgeta prèsta a consomir a corgeta mens tendra de cruscar (que las nombrosas grossas granas apareison e la pèl ven mai espesa).

La corgeta se manja cuècha o cruda coma se manja lo congombre. Es correnta dins la gastronomia mediterranèa. Cuècha, se manja bolhida, sautada, fregida, farcida, en crosta o en sopa. Sovent associada a una vianda blanca o a un formatge fresc, dintra tanben dins la composicion de la ratatolha. S'utiliza tanben dins las cocas vegetalianas, per remplaçant lo burre, lor donant una textura mofla sens ne cambiar lo gost[2].

Flors de corgeta farcidas a la brandada

Las flors masclas esterilas son levadas lèu per arrestar pas la fructificacion e sont consomidas, farcidas o en bonheta, per exemple dins lo Balcans, en Itàlia, en Provença e subretot a Niça. La flor de corgeta farcida es tanben una especialitat de la cosina del Vietnam.

Un uèlh experimentat coneis lèu las flors masclas de las flors femnas: la flor mascla se quilha sus una camba verticala prima e vigorosa alara que la femna es sus una tija mai trapeta.

Existís per la corgeta diferentas colors. La mai coneguda es la verda mas n'existís de color jauna que son fòrça mai doças que la corgeta verda.

Una atencion se cal portar sus la possible toxicitat de corgetas ibridas eissidas de crosaments incontrarotlats pendent de la pollinizacion per la abelhas amb de corjas coloquintas; la toxicitat venent de la cucurbitacina se traduch al gost per un amarum quitament leugièr e, après ingestion, per de diarrèas grevas. Quitament las flors en bonheta son toxicas. Tres a quatre flors sufison per provocar dins las vint e quatre oras migranas, vòmits e diarrèas.

Comercializacion[modificar | modificar la font]

La corgeta es un produch normalizat per que existís dos calibres commercials segon l'estandard ONU-CEE FFV41 (14/21 e 21/30, correspondent a la longor del fruch en cm). Lo calibre 14/21 representa 80 % de la produccion. Las corgetas d'aqueste calibre pèson gaireben 100 gramas. Existís tres categorias: extra, categoria I e categoria II, en foncion de las alteracions[3].

Proprietats fitoterapeuticas[modificar | modificar la font]

La corgeta conten de rutina (o vitamina P), un compausat fenolic de la familha dels bioflavonoíds qu'agiriá dins los mecanismes de l'oxidacion del colesteròl. Conten de carotenoíds amb grandas quantitats de luteïna, mas tanben de zeaxantina. aquestes compausats aparan de las atacas oxidativas dels radicals liures (antioxidant) e aprant l’uèlh[4].

Notas e referèncias[modificar | modificar la font]

Modèl:Références

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

  • Corja
  • Cucurbitacèas

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  1. http://www.lanutrition.fr/bien-dans-son-assiette/aliments/legumes/courgettes/petite-histoire-de-la-courgette.html
  2. Élise Renoleau, « VIDÉO. Oubliez le beurre, place au gâteau au chocolat à la courgette », Slate.fr,‎
  3. Norme CEE-ONU FFV-41 concernant la commercialisation et le contrôle de la qualité commerciale des courgettes, édition 2010
  4. http://www.lanutrition.fr/bien-dans-son-assiette/aliments/legumes/courgettes/les-atouts-sante-de-la-courgette.html