Vejatz lo contengut

Ferrièiras e Possaron

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Ferrièiras de Possaron)
Pels articles omonims, vejatz Ferrièiras.
Vilatge d'Occitània
Ferrièiras e Possaron
Ferrières-Poussarou
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Memorial del maquís la Torreta.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 29′ 09″ N, 2° 53′ 33″ E
Superfícia 26,01 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
728 m
480 m
203 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3426
Sant Ponç de Tomièiras (Olargues abans 2015)
Intercom
243400629
CC del Menerbés al Carós
Cònsol Pascale Peytavi
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
57 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

62 ab.
Densitat 3,11 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Ferriérois (en francés)
Còde postal 34360
Còde INSEE 34100

Ferrièiras e Possaron (Ferrières-Poussarou en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | modificar lo còdi]
Comunas confrontantas de Ferrièiras e Possaron
Lo Mas de la Glèisa Berlon
Riòls Ferrièiras e Possaron Cecenon
Pardalhan Babau e Boldors Pèirarua
Sanch Inhan

Las fòrmas ancianas son : ecclesiam S. Mariae de Feireras, en 940, ecclesiam S. Petri de Ferreriis en 1102, parrochie S. Petri de Ferrariis en 1262, [mansus] de Ferrariis en 1342, de Ferrariis en 1344, ecclesia de Ferrariis en 1351, Ferrieyras en 1442, Ferriere en 1613, prieuré de Ferrières en 1614, Ferrières en 1676, Ferrieres en 1770-72 (mapa de Cassini)[1].

Ferrièiras es format del latin ferrum, « fèrre, fèr », amb lo sufixe -aria, o lor resultat. Lo nom es motivat per de fargas o de minas de fèr. Lo fèrre èra trabalhat aquí ont lo bòsc abondava[2],[3],[1].

Lo molin de Possaron existissiá en 1573. Las fòrmas ancianas son : le moulin Poussarou en 1740-60, Mn de Poussarou en 1770-72 (mapa de Cassini). Donava son nom al riu de Ferrièiras e sèrv a destriar lo nom de la comuna de Ferrièiras de las Veirièiras[4]. Pas d'explicacion.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2026 Pascale Peytavi sense etiqueta agricultritz
març de 2001 2014 Francis Tarbouriech    
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 81, totala: 81
179318001806182118311836184118461851
290 267 340 318 345 392 378 343 340
185618611866187218761881188618911896
357 312 312 315 284 278 254 210 216
190119061911192119261931193619461954
194 191 155 168 136 145 145 91 94
196219681975198219901999200620072008
48
40
38
35
40
49
59
60
59
61
20092010
59
61
66
66
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 57 abitants e la densitat èra de 2,19 ab/km².

Luòcs e monuments

[modificar | modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. 1 2 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 157
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 286
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 308
  4. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 312