Castèlnòu d'Arri : Diferéncia entre lei versions
→Cucuron : Lo toponim es plan Cucuron Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil |
Infobox Subdivision administrativa. Estil Balisas : Revertida cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil Liens d’homonymie |
||
Linha 1 : | Linha 1 : | ||
{{Omon|Castèlnau}} |
{{Omon|Castèlnau}} |
||
{{Dialècte Lengadocian}} |
{{Dialècte Lengadocian}} |
||
{{Infobox |
{{Infobox Subdivision administrativa |
||
⚫ | |||
|carta=oc |
|||
⚫ | |||
| nom2=''Castelnaudary'' |
|||
|escais= Capitala de Lauragués |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
| descripcion= |
|||
|escut=Blason castelnaudary.svg |
|||
|region= {{Occitània (Region)}} |
|region= {{Occitània (Region)}} |
||
|ist={{Lengadòc}} |
|ist={{Lengadòc}} |
||
|parçan={{Lauragués}} |
|parçan={{Lauragués}} |
||
|departament={{Aude}} |
|||
|arrondiment=[[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] |
|||
|canton= ''Bassin chaurien'' |
|||
|insee= 11076 |
|insee= 11076 |
||
⚫ | |||
|cp= 11400 |
|||
|punt_mai_bas= 145 |
|||
|cònsol= Patrick Maugard |
|||
|punt_culminant= 215 |
|||
|mandat=[[2014]]-[[2020]] |
|||
|superfícia=47.72 |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
|longitud=1.95444444444 |
|||
|latitud=43.3191666667 |
|||
|alt mini= 145 |
|||
|alt mej= 165 |
|||
|alt maxi= 215 |
|||
|ectares= 4772 |
|||
|km²= 47.72 |
|||
⚫ | |||
}} |
}} |
||
[[Fichièr:Castelnaudary canal midi.jpg|thumb|250px|Lo bacin del [[Canal del Miègjorn]] a Castèlnòu d'Arri]] |
[[Fichièr:Castelnaudary canal midi.jpg|thumb|250px|Lo bacin del [[Canal del Miègjorn]] a Castèlnòu d'Arri]] |
||
Linha 51 : | Linha 38 : | ||
==Toponimia== |
==Toponimia== |
||
===Castèlnau d'Arri=== |
===Castèlnau d'Arri=== |
||
Las fòrmas ancianas son |
Las fòrmas ancianas son: ''Castrum Novum Darri'' en 1214, ''Castrum Novum de Arrio'' en 1224, ''Castrum Novum d'Arri'' en 1258, ''Castrum Novum de Ario'' en 1298, ''Castrumnovumdarium'' en 1318, ''Castrum Novum de Harrio'' en 1271, ''Chasteauneuf d'Arri'' en 1434, ''Castelnaudarry'' en 1441, ''Castenodori, Castelnodary, Castelnodari, Castelnaudari, Castelnodarri, Castrenodari'' en 1496-1508, ''Castelnaudarry'' en 1585, ''Chasteauneufdarry'' en 1586, ''Castelnau'' en 1586, ''Castelnoudarri'' en 1589, ''Chateauneufdary'' en 1743, etc. Après qu'erigiguèt l'avescat de Sant Papol, en 1318, lo papa Joan XXII erigiguèt en collegiada la glèisa Sant Miquèl de Castèlnaudarri: ''Collegiata ecclesia Castrinovi de Arrio'' en 1317. La fòrma occitana es ''Castelnáu'', ''Castelnáudarri'', ''Castannáudarri'', <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 435, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f527.item.texteImage </ref> dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]].</br> |
||
Castèlnau d'Arri es format primièr d'un sintagma medieval plan espandit, ''Castèlnòu'', vengut ''Castèlnau'' dins una granda partida del lengadocian, tradusit en latin ''Castellum novum'', mes lo sintagma es d'origina medievala. En mai del sens literal, lo nom de ''castèlnòu''/''castèlnau'' designava de pichonas aglomeracions apiejadas sus una fortalesa que las aparava. Lo determinant es lo nom de persona ''Arri'' (''Ari'', per [[Albèrt Dauzat|Dauzat]]) <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 299-300</ref>{{,}}<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 154</ref>. Non se sap perqué [[Loís Alibèrt|Alibèrt]] escriviá ''-ari''. La forma autentica al sègle XIX e al començament del sègle XX èra ben '''Castèlnau d'Arri''', segon l'abat Savartés. |
Castèlnau d'Arri es format primièr d'un sintagma medieval plan espandit, ''Castèlnòu'', vengut ''Castèlnau'' dins una granda partida del lengadocian, tradusit en latin ''Castellum novum'', mes lo sintagma es d'origina medievala. En mai del sens literal, lo nom de ''castèlnòu''/''castèlnau'' designava de pichonas aglomeracions apiejadas sus una fortalesa que las aparava. Lo determinant es lo nom de persona ''Arri'' (''Ari'', per [[Albèrt Dauzat|Dauzat]]) <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 299-300</ref>{{,}}<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 154</ref>. Non se sap perqué [[Loís Alibèrt|Alibèrt]] escriviá ''-ari''. La forma autentica al sègle XIX e al començament del sègle XX èra ben '''Castèlnau d'Arri''', segon l'abat Savartés. |
||
=== Cucuron=== |
=== Cucuron=== |
||
Linha 124 : | Linha 111 : | ||
* [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11076 Castèlnau d'Arri sul site de l'Insee] |
* [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11076 Castèlnau d'Arri sul site de l'Insee] |
||
==Nòtas== |
==Nòtas e referéncias== |
||
<references/> |
<references/> |
||
{{Camin de Compostèla |
{{Camin de Compostèla |
Version del 23 decembre de 2023 a 13.43
Castèlnòu d'Arri, localament Castèlnau d'Arri (prononciacion: [kastenˈnaw / kastanˈnaw 'darri][3][4][5]; en francés: Castelnaudary), es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region administrativa d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Es la capitala e vila mai importanta de Lauragués.
Geografia
Perimètre del territòri
Toponimia
Castèlnau d'Arri
Las fòrmas ancianas son: Castrum Novum Darri en 1214, Castrum Novum de Arrio en 1224, Castrum Novum d'Arri en 1258, Castrum Novum de Ario en 1298, Castrumnovumdarium en 1318, Castrum Novum de Harrio en 1271, Chasteauneuf d'Arri en 1434, Castelnaudarry en 1441, Castenodori, Castelnodary, Castelnodari, Castelnaudari, Castelnodarri, Castrenodari en 1496-1508, Castelnaudarry en 1585, Chasteauneufdarry en 1586, Castelnau en 1586, Castelnoudarri en 1589, Chateauneufdary en 1743, etc. Après qu'erigiguèt l'avescat de Sant Papol, en 1318, lo papa Joan XXII erigiguèt en collegiada la glèisa Sant Miquèl de Castèlnaudarri: Collegiata ecclesia Castrinovi de Arrio en 1317. La fòrma occitana es Castelnáu, Castelnáudarri, Castannáudarri, [6] dins la grafia de l'abat Antòni Savartés.
Castèlnau d'Arri es format primièr d'un sintagma medieval plan espandit, Castèlnòu, vengut Castèlnau dins una granda partida del lengadocian, tradusit en latin Castellum novum, mes lo sintagma es d'origina medievala. En mai del sens literal, lo nom de castèlnòu/castèlnau designava de pichonas aglomeracions apiejadas sus una fortalesa que las aparava. Lo determinant es lo nom de persona Arri (Ari, per Dauzat) [7],[8]. Non se sap perqué Alibèrt escriviá -ari. La forma autentica al sègle XIX e al començament del sègle XX èra ben Castèlnau d'Arri, segon l'abat Savartés.
Cucuron
Cucuron (AFI: [kyˈkyru]) es un ancian priorat, del vocable de Nòstra Dòna, puèi de Sant Miquèl, unit a la mensa episcopala de Sant Pàpol. Las fòrmas ancianas son: Cuguro en 1217, Ecclesia S. Marie de Cogorone en 1296, Redditus de Cucuror..., de Cucurono en 1317, De Cucurore..., de Cugurono en 1318, Capella Sancti Michaelis de Cucurrone..., de Cugurrone al sègle XV, Decimarium de Cagarone, comprene Cugurone en 1495, Chasteau et grange de Cucurou en 1690.[9]
Cucuron (*Cuguron?) es a penas sus una tuca, mes lo nom sembla ben un oronime. Los noms d'aquel tipe serián derivats d'un preindoeuropèu *cūcc-, «autura arredondida» [10].
Istòria
Administracion
- Abans la reforma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dels cantons de Castèlnòu d'Arri-Nòrd e Castèlnòu d'Arri-Sud; es ara del canton del Bassin chaurien (en francés).
Demografia
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
7 871 | 7 610 | 7 924 | 9 493 | 9 886 | 10 186 | 9 993 | 9 635 | 9 992
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
9 652 | 9 584 | 9 075 | 9 328 | 9 042 | 10 059 | 10 105 | 10 059 | 9 720
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
9 397 | 9 362 | 9 542 | 7 921 | 7 891 | 8 054 | 8 246 | 8 073 | 8 765
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
9 343 |
9 936 |
10 118 |
10 750 |
10 970 |
10 851 |
11 575 |
11 308 |
11 544 12 028 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
11 753 12 262 |
11 753 12 220 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE |
- En 2018 la populacion èra de 11951 abitants e la densitat èra de 250,44 ab/km².
Lòcs e monuments
Personalitats ligadas amb la comuna
- August Forès (1848-1891) : escrivan occitan nascut a Castèlnòu d'Arri ;
- Dionís Catalan (1899-1950) : arqueològ occitan nascut a Castèlnòu d'Arri.
Véser tanben
Ligams extèrnes
Nòtas e referéncias
- ↑ Còdi Oficial Geografic. [Consulta: 6 de genièr de 2019]
- ↑ Afirmat dins: Populations légales 2021. Data de publicacion: 28 de decembre de 2023. Ostal d'edicion: Institut Nacional de l'Estatistica e dels Estudis Economics.
- ↑ Boude, Jean. L'Acoumplissomen del canal ou las nossos de l'occean é de la Mediteraneo, faitos a Castelnaudarry, le 19 may 1681 (7, [1 bl.] p. ; in-4°) (en occitan).
- ↑ Vidal, Jean-Paul. Las farços de Bidal, le musicién d'Issel. Imprimerie Labadie et Groc, 1869-1876. «escriu tanben ‹Castannaoudary›»
- ↑ Savartés, Antòni. Dictionnaire topographique de la France. 5, Dictionnaire topographique du département de l'Aude : comprenant les noms de lieu anciens et modernes (LXXXIX-595 p. ; in-4°). Paris: Impr. nationale, 1912.
- ↑ Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 435, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f527.item.texteImage
- ↑ Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 299-300
- ↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 154
- ↑ Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 113, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f205.item.texteImage
- ↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 198, a Cocumont
|