Vejatz lo contengut

L'Espinacièra

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Lespinacièira
Lespinassière
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de L'Espinacièira.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 24′ 13″ N, 2° 32′ 16″ E
Superfícia 16,24 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 045 m
449 m
416 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1115
Lo Naut Menerbés (Peiriac de Menerbés abans 2015)
Intercom
200035715
CA de Carcassona Agló
Cònsol Charles Lucet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
133 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

140 ab.
Densitat 7,76 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11160
Còde INSEE 11200

L'Espinacièra[1] (Lespinassière en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Comunas a l'entorn.

Las atestacions ancianas son Silva quam vocant Spinasaria en 852; Spinacia cum villis suis en 1119; Castrum de Spinacerta en 1183; Spinaceria en 1189; Spinasseria en 1351; Aspinasseria en 1377; Laspinaseyra al sègle XIV; Al loc de la Espinasiera en 1536; Laspinassyera…, la Espinassiera en 1536; L’Espinassière en 1581; Lespinassière en 1781; Lespinasièiro (prononciacion dins la grafia de l'abat Antòni Savartés)[2]. Aquela prononciacion supausa regularament la grafia L'Espinacièira.
L'Espinacièira ven del latin spina, « espina, boisson espinós », ambe'l sufixe -aria [3], per parlar d'un lòc bartassièr.

L'abat Savartés cita Le Castagnet-Bas, Le Castagnet-Haut, la mapa d'Estat-Major i ajusta Castagnet du milieu, la mapa IGN actuala se contenta de le Castagnet, per d'ostals un pauc escampilhats.
Las fòrmas ancianas son : Masage del Castanet..., al Castanet Bas..., al Castanet Naut en 1652, Castagnet bas, du milieu, haut en 1772[4].
Le Castanhet s'explica per siá per castanh (del latin castaneum), ambe'l resultat del sufixe collectiu -etum, utilizat mai que mai per de noms d'arbres e de plantas, siá dirèctament pel resultat de *castanetum, a l'origina dels vilatges sonats Castanet, puèi ambe influéncia de castanh, castanha, se la fòrma de 1652 es foneticament exacta (passatge aparent de CastaNet, al sègle XVII, a CastaNHet, al sègle XVIII).

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Charles Lucet divèrs dreta  
març de 2001 2008 Robert Monturiol PS  
junh de 1995 2001 André Mazet divèrs dreta  
abans 1995 1995 Antonin Boile divèrs dreta  
Totas las donadas son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 126, totala: 127

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
734 751 812 976 1 047 1 046 1 044 1 014 938

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 698 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 454 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
160
139
90
119
105
90
104
104
101
103
2009 2010
109
111
116
117
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 133 abitants e la densitat èra de 8,19 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11c.html
  2. «Dictionnaire topographique de la France».
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 266, a Épinal
  4. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 73, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f165.item.texteImage